“Cayucos” per sortir de l’exclusió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arxiprestat de Badalona) La ignominiosa travessa del Mediterrani de milers de migrants que es veuen obligats a marxar dels seus països és una història d’horror si coneixem cas a cas les persones afectades. A l’Arxiprestat Badalona Nord i Sud, aquesta situació s’ha encarnat amb l’assentament irregular del barri del Gorg a Badalona on una nau es va incendiar provocant la mort de cinc persones. Aquest cas, que va despertar un gran interès mediàtic i de l’opinió pública està remetent com a notícia, però el cert és que aquest col·lectiu continua vivint amb penúria. 

Des de Justícia i Pau de Badalona s’ha ideat l’acció solidària “L’horitzó és Àfrica” que té el propòsit de sensibilitzar la ciutadania i recollir fons econòmics. Així, Ibrahima Seydi, un escultor senegalès que ja porta molts anys a Catalunya, ha produït al seu país d’origen unes 150 figures artesanals en fusta en sis models diferents amb noms de persones que han mort en la travessia. Els fons obtinguts de la venda (es calculen 5.500 €) serviran per donar suport a l’associació Almas Quemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau, i també per pagar el treball de l’escultor.

“El projecte Àfrica és l'horitzó vol donar suport a la gent necessitada, a més d'ajudar els afectats de l'incendi de la nau del Gorg. M'agradaria continuar comptant amb totes les parròquies de Badalona i poder-ho estructurar com a fundació, associació o simple projecte. Espero que hi hagi ajudes suficients, perquè vindrà més gent africana a Europa. Gent que vol que la seva vida canviï, però que un cop arriben aquí, en trobar-se amb manca de suport i sense conèixer ningú, se submergeixen prenent el camí que no és per a ells i això els fa perdre la seva vida. Esperem que això s'acabi aviat”, sosté el senegalès Mustafa, del col·lectiu de migrants del Gorg.

En l’acció també s’han implicat les Càritas parroquials de Sant Josep i de Santa Maria, la Fundació Llegat Roca i Pi, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Stop Mare Mortum, l’Associació Noves Vies, Open Arms i el propi Arxiprestat. Igualment, també s’estan explorant altres sortides per a la integració sociolaboral d’aquest col·lectiu.

Migra Studium i Irídia reclamen un règim de visites als interns del CIE

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Migra Studium) El passat 5 d’octubre de 2020, la Brigada Provincial d’Estrangeria del Cos Nacional de Policia informava de la reobertura del CIE, la privació de llibertat de 81 persones i la suspensió cautelar de les visites al CIE. Ben aviat, el 9 d’octubre, Migra Studium demanava al Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona l’aprovació d’un pla de contingència front el COVID-19 al Centre. Durant els mesos d’octubre i novembre, les dues entitats van encapçalar una incessant labor d’aclariment i definició de les regles de joc dins del CIE en el nou context de pandèmia.

Malauradament, no va ser fins tres mesos més tard, el 13 de gener de 2021, quan el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona va respondre les múltiples queixes i escrits de la Fundació Migra Studium i Irídia sobre la​ situació al CIE, la manca d’un pla de contingència, la prohibició de visites, la petició de tancament del Centre i la situació de contagis per COVID19.​ Finalment, el Jutge es declara incompetent per decretar el tancament del Centre, recorda la seva funció de vetllar i garantir els drets fonamentals dels interns i en relació a la regulació de les visites d’advocats i entitats de defensa dels drets humans les estableix i es remet a les mesures sanitàries establertes pel propi servei mèdic del CIE  per dur a terme aquestes visites.  

Tanmateix, el 15 de gener de 2021, el Jutjat d’Instrucció 30 de Barcelona, i a la vista de la petició del director del CIE demanant aclariment sobre la procedència o no de visites al centre, manté la prohibició de visites i ordena mesures de limitació d’accés als membres de l’advocacia que volguessin comunicar amb els interns.  

Davant l’evident contradicció entre ambdues resolucions judicials, el 18 de gener de 2021, la Fiscal Delegada d’Estrangeria insta els dos jutjats de control de Barcelona que unifiquin el seu criteri en relació a les visites. Avui, dos mesos més tard, encara no consta cap resolució judicial donant resposta a la raonable reclamació de la Fiscal Delegada d’Estrangeria.

A més, imatges de la càmara de videovigilància del CIE evidencien una​ situació alarmant, que Irídia i Migra Studium posen en mans dels jutges de control del CIE per a la seva investigació judicial.​ El 31 d’octubre de 2020, un intern ja portava una setmana en aïllament per coronavirus. S’hi pot observar el seu estat de salut mental i físic, així com les condicions de la cel·la en la qual va viure aïllat durant 10 dies sense poder sortir: un espai molt petit sense cap tipus de moble ni lavabo, només amb un matalàs. A les imatges s’observa que l’intern, després d’autolesionar-se donant-se cops de cap contra les parets i finestres de la cel·la, és immobilitzat per 7 policies, que el lliguen de mans i li col·loquen un casc amb visera; minuts més tard també li lliguen els peus. Continua lligat de mans i peus durant més de 3 hores, al terra.  

Irídia i Migra Studium demanen als jutjats de control del CIE:

  • Dictin una resolució conjunta per la qual s’ordeni al CIE autoritzar​ l’entrada i visita d’advocats, d’intèrprets i voluntàries d’ONG i de familiars propers dels interns.​
  • Ordenin l’estricta protocolització de la forma en la qual les​ persones que han de complir mesures de quarentena siguin traslladades a un lloc adequat com ara hotels sanitaris o altres dependències adients,​ o al menys estableixin quins espais i de quines maneres s’han de realitzar els confinaments a l’interior del CIE, tot garantint​ els drets fonamentals de les persones.​  
  • Realitzin una​ investigació sobre les condicions en el compliment de les mesures d’aïllament per COVID19 des de la seva reactivació, en especial, els fets del dia 31 d’octubre.

Diàlegs Teològics

Cicle de formació organitzat per parròquies de Crist Rei i de Sant Joan Baptista de Reus.

Els bisbes parlen del Dia del Seminari

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) En la solemnitat de Sant Josep o, allà on no és festa laborable, el diumenge més proper, l’Església celebra el Dia del Seminari. La jornada d’enguany, amb el lema “Pare i germà, com sant Josep”, vol  ressaltar especialment la figura de sant Josep, com a model per als preveres, en el marc de l’Any de sant Josep convocat pel papa Francesc per a celebrar el 150 aniversari de la seva proclamació com a patró de l’Església universal. L’objectiu del Dia del Seminari, que se celebra des de l’any 1935, és suscitar vocacions sacerdotals mitjançant la sensibilització, dirigida a tota la societat, i en particular a les comunitats cristianes.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Seminari, així com de sant Josep, de Jesús, el bon Pastor, de la Jornada per la Vida, de la preparació de la Setmana Santa i de la història del cristianisme a la diòcesi de Solsona.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, continua glossant i comentant “el document dels bisbes de Catalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense” i  vol “fer esment de tot el treball de promoure vocacions en la vida de la nostra Església”. Recorda que “en el document, els bisbes «fem una crida als joves perquè descobreixin el Crist, amic i salvador, i s’atansin al pròxim, com ho va fer el bon samarità»”. Afirma que amb el lema del Dia del Seminari “es vol reflectir la figura de sant Josep en els mossens, en un any en el qual aquest sant ha pres un major protagonisme”, que com Josep ho va saber fer amb Jesús, “també els mossens són enviats a tenir cura de la vida de cada persona, amb el cor d’un pare, sabent, a més, que cada un d’ells és el seu germà”. Expressa que “el nombre de vocacions al ministeri sacerdotal resta baix però més aviat estable, mentre que el nombre de preveres i de religiosos i religioses és netament inferior al de 1995, quan va tenir lloc el Concili Tarraconense”. Vol subratllar “el doll de gràcia que és per a les comunitats cristianes la presència de preveres i diaques”. Recorda unes paraules que va dir Mons. Daumal, a la primavera de l’any 1995: «L’Església és de Jesucrist. L’Església ens supera en el temps i en l’espai; no la portem els homes, la condueix la presència de l’Esperit.». Finalment, diu que el Dia del Seminari “és una invitació a totes les comunitats a sentir com a pròpia la missió ministerial dels preveres i diaques” i que “com s’ha dit, la primera paraula la té l’Esperit”, però “com bé sabem, la segona o la quarta és a les nostres mans, i sense la nostra aportació no hi haurà una nova primavera de vocacions per a l’Església”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que l’estada al Seminari és un “temps de gràcia i de preparació, que es podria entendre com un particular temps de Natzaret per als futurs sacerdots”, un Natzaret “-lloc dels llargs anys de vida amagada de Jesús-, que fou acompanyat per Josep” i un Natzaret  en el qual els seminaristes, “vivint en comunitat, preguen, estudien, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Senyor els configuri a Crist, el Bon Pastor, i els enviï a servir els germans”. Comunica que “a Espanya tenim 1.066 seminaristes majors, amb un total de 215 nous ingressos” i que “a Urgell hem tingut un nou seminarista des del febrer, i en són cinc: Martín, Àlex, Jerrick, Carles i David”. Destaca “aquesta generosa resposta a Déu de 215 nous seminaristes, a pesar de la pandèmia, el confinament, i totes les restriccions culturals i la persecució que vulgueu” i manifesta que “són un “miracle” de la gràcia de Déu, més poderosa que les nostres febleses i les actituds hostils”.  Manifesta que “el Seminari és realment un presbiteri en gestació” i que “la presència discreta i atenta de St. Josep en la comunitat formativa, ensenyant-los a ser “pares i germans” de tots els homes i dones, encoratjarà els nostres esforços per oferir a l’Església i al món els pastors missioners segons el cor de Déu, que tant necessitem”. Finalment, demana que “preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració” i que “ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu” i expressa que “a Josep i a Maria encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols ardents amb la caritat del Crist”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’enduriment del cor, tant en moments de crisi, com en situacions d’èxit i abundància, impedeix l’escolta de la veu de Déu”, que “Déu continua parlant, passi el que passi, a cada moment concret” i que “la seva Paraula sempre és actual, com en un “avui” continu”. Afirma que la veu de Déu “sempre conté una crida, una interpel·lació personal, que ens compromet”, que “quan aquesta veu–crida mira d’orientar tota la vida d’una persona, aleshores diem que aquesta és pròpiament “la vocació personal”, “allò a què Déu et crida a ser en la teva vida”” i que “a partir d’aquí, es desenvolupa la vida a base de petites crides, que concreten aquella altra personal de la pròpia vocació”. Recorda que “Déu va parlar a sant Josep”, que “el va cridar a una missió absolutament personal” i que “el cor de sant Josep, lluny d’estar endurit, va escoltar la veu de Déu i va romandre disponible i obert a totes les vicissituds i sorpreses que li exigia la seva missió”. Manifesta que sant Josep era un laic, un professional, un ciutadà, pare de família, amb una vocació del tot especial i diu que és “per aquesta vocació que la pietat l’ha vist tan proper al sacerdoci ministerial, als seminaristes i als sacerdots”. Expressa que “sant Josep personifica l’obediència, la veritable obediència, que ha d’acompanyar tota vocació, especialment la vocació sacerdotal”, “una virtut que requereix molt d’oblit de si mateix, de les pròpies necessitats i exigències, incloses les més “naturals” i lògiques”, “sobretot l’exigència de no voler dominar el misteri, la renúncia a “entendre-ho tot”, controlar, manar, planificar-ho tot”. Finalment, demana que “la humanitat dels seminaristes i sacerdots s’assembli a la de san Josep, perquè el Misteri es manifesti al món”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que el lema del Dia del Seminari “vol expressar  com els sacerdots, formats a l’escola de Natzaret, sota la cura de sant Josep, són enviats a acompanyar la vida de cada persona amb cor de pare i de germà”. Afirma que sant Josep “té una importància cabdal  en la història de la salvació, tot i romandre sempre en un pla discret i humil” i que “va tenir cura de la Sagrada Família a la llar de Natzaret, aquest lloc amagat on el nostre Salvador, vivint amb Josep i Maria anà creixent en saviesa, en edat i en gràcia davant Déu i els homes”. Expressa que “la funció principal dels seminaris també és tenir cura i fer créixer el do de Déu en la vida dels futurs sacerdots”, que “podríem dir que sant Josep va ser “el primer formador” d’un seminari” i que “per això, aquell qui va tenir cura de Jesús i el va acompanyar, també és pare dels seminaristes, d’aquells qui han rebut la crida a configurar la seva vida amb Crist  en el sacerdoci”. Manifesta que “la persona que és cridada a seguir Crist pel camí del sacerdoci i respon amb generositat, ha de fer un pas de fe, de confiança”, amb “moments de prova”, com també els va tenir Josep. Diu que “tots els éssers humans esdevenen germans per un sacerdot” i que “la seva vida es desenvolupa a través de dues ocupacions principals”: estar amb el Senyor i estar amb les persones, fent present Jesucrist enmig seu. Finalment, prega que “demanem la intercessió de sant Josep per als sacerdots, perquè visquin les actituds de Jesús i siguin model de custòdia de les persones i de protecció de les coses de Déu, duent a terme amb fidelitat i senzillesa la tasca encomanada” i que “demanem també pels seminaristes i per les vocacions sacerdotals, perquè els joves que rebin la crida al sacerdoci, hi responguin amb generositat i confiança”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “tots som conscients que necessitem capellans” i desitja expressar alguns dels seus desigs quan pensa “en els nostres capellans i en la seva mitjana d’edat”. Desitja que tots escoltem la petició que ell moltes vegades sent en les visites pastorals: «Necessitem un capellà!». Afirma que “la presència sovintejada, l’acció i les iniciatives d’un capellà a la parròquia són fonamentals per assegurar la seva missió”. Expressa que “desitjaria que molts nois escoltessin els comentaris, sovint en veu baixa, que fan moltes persones quan ha mort un capellà que ha servit la seva parròquia, el seu poble o vila, el seu barri, i ho ha fet amb amor, generositat, esperit de servei, acollint i ajudant tothom, preocupant-se dels qui sofreixen per les ferides de la vida”. Expressa també que desitjaria que molts nois escoltessin les comissions de les parròquies que el visiten i li demanen “un capellà que hi pugui dedicar més temps, ja que avui molts mossens han d’assumir la responsabilitat de dues, tres –i fins a 12 o més– comunitats parroquials”. Manifesta que desitjaria que escoltessin la seva resposta: “no tinc més capellans, en el nostre equip hi juga tothom, fins els més grans i lesionats, i no tinc banqueta de reserva”. Destaca que “desitjaria que molts nois escoltessin la proposta de Jesús: «Et necessito!”, així com que “desitjaria que tots imaginéssim el futur de les nostres comunitats parroquials” i ens preguntéssim si “d’aquí a uns quants anys, sense capellans podran continuar vives”. Reconeix que “sense capellans no només s’afebleix i s’empobreix la nostra Església, sinó que es produeix un buit notable en la vida social, cultural, de fraternitat dels nostres pobles, viles i ciutats”. Finalment, demana que “el Dia del Seminari, preguem pels nostres seminaristes” i “que rebin tot el nostre suport”.

El cardenal Joan Josep Omella, parla de la carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare), la publicació de la qual “coincideix amb el 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església”. Recorda que “el document ens anima a celebrar, fins al 8 de desembre de 2021, un any especialment dedicat al pare de Jesús i espòs de Maria”. Diu que “sant Josep passa gairebé desapercebut en la Bíblia” i que “a l’evangeli hi apareix com un home honrat i treballador que cuidava amb amor a la seva família”. Afirma que “la figura de sant Josep sempre ha estat molt estimada pel poble de Déu” i que “molts sants i santes li han tingut una gran devoció”. Afirma també que “Josep va ser un home just” que “quan va saber que Maria esperava un fill, abans de viure amb ell, ho va parlar amb Déu i finalment va decidir acollir-la”. Manifesta que “sant Josep també és un home valent i creatiu”, ja que “organitza amb audàcia la fugida de la família a Egipte”. Expressa que “el nostre sant podria ser un bon patró de totes aquelles persones que, fugint de la misèria i de la violència, deixen la seva terra per trobar millors condicions de vida”. Recorda que Josep, “en els seus somnis, parla amb Déu” i que “en aquests somnis comparteix amb Ell els seus dubtes i angoixes”, així com que “sant Josep, encara que sembli adormit, prega per allò que ens preocupa”. Destaca que “Josep va estimar Jesús amb un cor de pare” i que “així és com el Pare ens estima també a nosaltres”. Finalment, diu que “demanem a sant Josep que intercedeixi per tots, que ens guiï en el camí de la vida, i sigui un bon pare amb el qual puguem compartir dubtes, angoixes i somnis” i demana a sant Josep, espòs de la Verge Maria, patró de l’Església i dels seminaris, que pregui per nosaltres.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en l’evangeli segons sant Joan (10,1-21) llegim com Jesús s’aplica a ell mateix la imatge del bon pastor per explicar qui és ell i quina és la seva missió” i que “la imatge del bon pastor, en contrast amb el que solament busca el jornal, expressa el cor del qui estima cadascuna de les seves ovelles, les mena a bons prats i dona la vida per elles”. Reconeix que “en aquest nostre temps, parlar de Jesús com a bon pastor no sembla gaire adient” perquè “el que es remarca de manera constant són els conceptes d’empoderament, de realització, de llibertat, de benestar”, però que, “una vegada més, la nostra fe cristiana, malgrat el que es pugui dir, afirma ben fort: Jesús és el nostre bon Pastor”. Afirma que quan diem això el que testimoniem és que “nosaltres sabem de qui ens podem fiar”, que “Jesucrist és el qui ha donat la seva vida per nosaltres” i que “en ell se’ns fa palès aquell amor sense mesura que l’únic que cerca és el nostre bé”. Expressa que el fet que “Jesús sigui el nostre bon Pastor ens dóna la seguretat que mai no anem sols per la vida” i que “la seva presència al davant, al darrere, enmig nostre ens ofereix pau i repòs, tant en els moments més fàcils com en els més complicats”, però que “també tenir el bon Pastor com a guia ens fa descobrir que no anem sols, sinó que formem part d’una cleda, d’un cos que és l’Església”. Finalment, diu que “en un temps d’individualisme, redescobrir que tenim un pastor que ens guia com a poble és també una bona notícia”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el pròxim 25 de març, solemnitat de l’Anunciació, celebrem la jornada per la vida”. Diu que “la vinguda de Crist al món és una llum que obre a tots els homes un horitzó d’esperança, perquè ens anuncia que, malgrat les dificultats de la vida, aquesta val la pena ser viscuda”. Afirma que “si el Fill de Déu va acceptar una existència com la nostra, el fet d’haver sigut cridats per Déu a la vida és un acte d’amor”, que “Jesús es va fer un de nosaltres per a comunicar-nos la vida divina” i que “l’existència temporal té una meta que va més enllà: és camí per a la Vida eterna”. Reconeix que “actualment ens trobem immersos en una cultura que no valora la vida com un do que ha de ser acollit amb gratitud” i que “l’ésser humà és tractat com un objecte del qual es pot disposar segons la pròpia voluntat”. Constata que “quan una vida no es considera útil o no gaudeix de la qualitat que desitjaríem, es pensa que no val la pena viure-la” i que “aquesta mentalitat es va assumint progressivament per la societat i fins i tot pels malalts, que arriben a pensar que són una molèstia i que ja res han de fer aquí”. Manifesta que “a això s’uneix un altre tret que caracteritza la nostra cultura: la identificació dels desitjos amb els drets i l’absència de tot límit ètic que puga ser una barrera a la realització dels propis desitjos”. Remarca que “la identificació dels drets amb els desitjos ha portat a l’aprovació d’una sèrie de lleis que deixen la vida humana en mans dels altres: dels pares en el cas del no nascut, o dels familiars o sistema sanitari en cas d’ancianitat o malaltia greu”. Finalment, demana que “sant Josep, que va acollir i va protegir la vida del Nen Jesús, ens ajude a trobar camins per a ser custodis de la vida de tot ésser humà”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de la preparació de la Setmana Santa. Diu que  “la fe que professem sustenta la nostra vida i és un suport segur per afrontar les condicions del sofriment, de la solitud i de la mort que tan sovint ens colpegen”, que “necessitem ser coherents entre el que creiem, el que celebrem i el que vivim” i que “és per això que quan ens preparem per a la Setmana Santa, busquem un revulsiu des del lloc més profund del nostre cor perquè tot no es quedi en l’aparença o en l’expressió externa de la nostra devoció”. Afirma que els cristians “hem d’assistir a les celebracions litúrgiques de les nostres parròquies” i “hem d’aprofitar aquests dies per revisar la nostra vida, evitant el mal i practicant el bé”, una revisió que “ens porta a rebre la gràcia del perdó en el sagrament de la penitència”. Afirma també que els cristians “hem d’explicar els moments de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús a tots els que viuen amb nosaltres”, que “hem de dedicar temps a l’oració: amb la lectura de textos de la Sagrada Escriptura, amb el silenci domèstic, amb la repetició de petites devocions familiars” i que “els cristians necessitem canviar de vida”, “emmirallant-nos en Jesucrist”, eliminant la mentida i buscant la veritat; fugint de l’insult i manifestant el reconeixement i l’afecte pels altres; fomentant la comunió i la fraternitat com una exigència radical de la nostra fe… Finalment, diu que “si actuem així, els altres se sorprendran de la nostra actitud i admiraran el nostre comportament” i que “és una immillorable oportunitat per preparar i adequar la nostra vida al que va viure Jesús durant els últims moments de la seva existència temporal”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “aquest diumenge passat feia visita pastoral a la parròquia de Santa Maria de Sorba” i que “després de la missa, es feu públic el treball de la cura, la identificació i la datació de les restes òssies atribuïdes a sant Eudald, màrtir, trobades en l’excavació del subsòl de l’antiga sagristia de l’església parroquial, ja fa més de quaranta-cinc anys”. Comunica que “el resultat de l’estudi ens reporta dades molt interessants per a la història del cristianisme a la nostra diòcesi”, com ara que “es tracta d’un home, d’uns 40/50 anys d’edat, del segle IV ó Vd.C”. Afirma que “la datació del Martyrium –espai sepulcral- vers el segle VI-VIId.C. es veu reforçada i fins revisada a la baixa per la datació de les relíquies que conté” i que “la presència del cristianisme a la nostra diòcesi ja no se situa en l’època visigòtica sinó al final de l’imperi romà”. Recorda que el dia de la seva ordenació episcopal “convocava a tots els diocesans a l’obra de l’evangelització més gran, mai vista a la diòcesi, des que la nostra terra fou evangelitzada durant el primer mil·lenni”, que “aleshores pensava en l’arribada de la fe, procedent de Tarragona i de Tolosa de Llenguadoc, pels volts dels segles VI, VII i VIII, com testimoniaven el Martyrium de Sorba i les esglésies preromàniques del Berguedà” i que el que no s’imaginava és que “aquesta terra ja fos evangelitzada el segle IV”. Comparteix aquesta descoberta “per mirar cap al futur” i expressa que “més de 1600 anys de fe cristiana a casa nostra, ens ha d’esperonar a la nova evangelització”. Finalment, diu que “la millor veneració al protomàrtir antiquíssim, Eudald, és llençar-nos a l’evangelització, plantejar-nos la vocació i respondre-hi amb generositat”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.

Mor Picanyol, il·lustrador de la Bíblia dels Nens

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El juliol de 2020, després de quatre mesos de pandèmia, recordava que la frase “no tingueu por” apareix 365 vegades a la Bíblia. El dibuixant i guionista de còmics Josep Lluís Martínez Picañol, conegut com a Picanyol, ha mort aquest dijous amb 73 anys. Des de 2003 va començar a il·lustrar la Bíblia per a còmic infantil i en format DVD. Un treball que derivaria el 2011 en la publicació del llibre La Bíblia dels Nens, que va tenir molt bona rebuda per part del públic, i que ha servit per aproximar la història sagrada i el cristianisme als infants.

“Els nostres pensaments i conviccions estan en joc, i també, amb ells, el nostre futur. Per part meva he decidit aixecar la mà i defensar una posició. Puc aportar, modestament, els meus dibuixets i l’ofici que he après en el món editorial. Escoltaré els savis i procuraré divulgar el seu missatge.” Així s'expressava Picanyol en la presentació d’un llibre recent, que va editar Claret el mes de març de 2020. Amb el títol Hem perdut alguna cosa?, reconeixia que la nostra societat afronta “una batalla cultural”, en què Déu ha deixat de ser rellevant per a la majoria de persones, i reivindicava els valors de l'humanisme cristià.

De caràcter discret, Picanyol demanava, això sí, que es fes una inversió en art, en bellesa i professionalitat per tal de difondre el missatge de l'evangeli. A Catalunya, les seves il·lustracions s'han fet servir a les aules de moltes escoles cristianes i també per a la catequesi infantil i juvenil. Els darrers anys va col·laborar amb el Secretariat Interdiocesà de Catequesi i també amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, a partir del seu treball a l'editorial BCNMultimèdia, amb l’editor, Toni Matas, al capdavant.

L’obra religiosa més popular de Picanyol, La Bíblia dels Nens, va ser concebuda el 2011 com un projecte multiplataforma. Edebé la publicaria en castellà i en tapa dura al cap d'un any amb un pròleg del cardenal Gianfranco Ravasi. Aquesta adaptació gràfica de la Bíblia ha estat traduïda a diversos idiomes i s’ha editat en una quinzena de països d’arreu del món. El 2012 Picanyol també va il·lustrar la vida de sant Francesc i santa Clara d’Assís, més tard la vida de sant Ignasi de Loiola, i els salms. També era autor d’una edició en còmic de la Bíblia acompanyat de jocs i activitats per als més menuts, així com de llibres que recollien les paràboles i els miracles de Jesús. Ja jubilat, al seu perfil a xarxes socials, i fins fa poques setmanes, era freqüent trobar-hi enigmes relacionats amb continguts de l’Antic i del Nou Testament:

Nascut a Moià el 1948, es va formar pel seu compte en estudis d’altres dibuixants. Ninotaire, i pare de cinc fills, és autor del conegut com personatge Ot el Bruixot, una tira còmica que es va publicar de forma ininterrompuda durant 42 anys a la revista Cavall Fort. El 2014 es va jubilar, però s’ha continuat difonent la seva obra, que incorporava també enigmes, jocs d'enginy i entreteniments.

Picanyol ha estat un dels màxims exponents del còmic català que ha marcat generacions de lectors, com recorda Cavall Fort en una publicació a les seves xarxes socials.

La Fundació La Vinya compta 37 persones sense llar als barris de Bellvitge i el Gornal

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació La Vinya) 37 persones dormen als carrers de gran part de la zona sud de l’Hospitalet de Llobregat i hi ha indicis que 17 persones més també ho fan. Aquest és el resultat del recompte organitzat per la Fundació La Vinya el vespre de dijous 18 de març. Un equip de 35 voluntaris i voluntàries ha recorregut els carrers de Bellvitge, el Gornal, el polígon industrial Pedrosa, la zona de la Fira, Plaça Europa i els polígons industrials de la zona Centre.

Xavi Loza, director de la Fundació La Vinya, remarca que “es tracta de veïns i veïnes dels nostres barris, amb els mateixos drets que la resta de la ciutadania però en una situació d’extrema vulnerabilitat”. “És una realitat que ens preocupa i que volem transformar”, afirma.

Al llarg de dues hores i mitja de recompte, els equips de voluntàries i voluntaris han pogut observar 37 persones dormint al ras, en cotxes i furgonetes, 15 de les quals en barraques o locals ocupats. També han trobat indicis de 17 persones més, en espais amb matalassos, roba o menjar. El recompte mostra que 54 persones podrien estar dormint al carrer en els 5,5 km2 recorreguts.

Aquest recompte és un pas més en la tasca que un grup de voluntaris de la Fundació La Vinya porta duent a terme des de fa dos anys. “En aquest temps hem conegut i fet llaços amb persones que viuen als carrers del nostre barri”, afirmen els voluntaris. “L’horitzó és que ningú dormi al carrer. És una qüestió de justícia social, no d’assistencialisme”, expliquen.

El primer recompte, organitzat per la Fundació La Vinya, serveix també com a assaig per al recompte de persones sense llar a tota la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, que es durà a terme el proper mes de maig, organitzat conjuntament amb altres entitats locals.

Sandra Sotelo: "Com està afectant la crisi climàtica als països del Sud?"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristianisme i Justícia) Entrevista amb Sandra Sotelo, assessora en matèria de justícia de gènere a l'equip temàtic de resiliència d'Oxfam i membre de consell d'NOVACT. L'entrevista sorgeix arran del curs de Cristianisme i Justícia "Emergència climàtica: entre l'apocalíptica i l'esperança", ofert al llarg del primer semestre del curs 2020-2021.

El passat 1 de març va tenir lloc a la seu de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya la resolució del XVè Concurs de fotografia FEAC-Santillana per les categories Ed. Infantil, Ed. Primària, i Familiar i, per altra banda, del IXè Concurs de fotografia FEAC-Santillana per les categories ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Properament ens posarem en contacte amb els guanyadors per fer acte de lliurament del premi. 

La col·laboració històrica entre bisbat i administració al Sant Hospital d’Urgell, a la corda fluixa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El bisbat d’Urgell ha anunciat en un comunicat que els dos sacerdots que formen part del patronat de la Fundació Sant Hospital “es veuen obligats a abandonar la seva participació al Patronat” després que l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, comuniqués un “possible acord” per incloure l’avortament farmacològic dins la cartera de serveis de l’hospital. Una situació que ha situat a la corda fluixa la històrica col·laboració entre el bisbat d'Urgell i les administracions públiques al Patronat del Sant Hospital. Des de les institucions sempre s'havia valorat com a molt positiva aquesta col·laboració, per exemple, durant els darrers mesos per respondre a la pandèmia.   

La resposta del bisbat d’Urgell desmentint l’acord arribava dimecres poques hores més tard d’unes declaracions a premsa per part de l’alcalde. La nota diu que la votació no formava part de l’ordre del dia de la reunió del patronat i que només hi figurava “la valoració de la incorporació de la interrupció farmacològica de l’embaràs a la cartera de serveis de la Fundació Sant Hospital sense explicitar que es prendria cap acord per part del Patronat”.

El vicari general Josep Maria Mauri, en el càrrec de secretari, i el rector de la parròquia de Sant Ot, Ignasi Navarri, com a vicepresident, abandonarien així el patronat per ser coherents amb “la postura de l’Església catòlica” davant de la interrupció de l’embaràs.

Des del bisbat critiquen que en la reunió del patronat aquest dijous “no s’ha posat a votació formal” aquesta votació i que “l’actual Patronat era la primera vegada que prenia en consideració aquesta qüestió”. En aquest sentit, lamenten les declaracions de l’alcalde, que presideix el patronat, i consideren que “no s’ajusten a la veritat i creen una confusió en l’opinió pública sobre un hipotètic acord”.

La resta de membres participants dels grups municipals i del Departament de Salut han expressat en un altre comunicat que en la reunió “va quedar clara quina era l’opinió majoritària del Patronat”. I que malgrat respecten l’opinió del bisbat, “l’opció favorable a tirar endavant fou majoritària”. Amb tot, hi afegeixen el seu agraïment cap al bisbat per “la governança de l’hospital” que “ha estat històricament molt positiva”. I també en el moment present per la seva “col·laboració exemplar” arran de la pandèmia, per la cessió de “l’edifici del seminari per a l’estada de la gent gran de l’hospital de la Seu”.

En aquest sentit, diuen, volen evitar “la sortida dels seus membres del Patronat” i els demanen que “reconsiderin la seva decisió i es pugui allargar aquesta col·laboració tant exitosa”.

Aquests són els dos comunicats íntegres:

El Bisbat d’Urgell davant la informació publicada sobre la Fundació Sant Hospital comunica el següent:

  1. A la reunió d’avui dia 17 de març del Patronat de la Fundació Sant Hospital (FSH) de La Seu d’Urgell no s’ha posat a votació formal cap decisió dels membres del Patronat sobre impulsar-hi l’avortament farmacològic. L’actual Patronat era la primera vegada que prenia en consideració aquesta qüestió, i el que figurava a l’ordre del dia, només indicava el tractament de “la valoració de la incorporació de la interrupció farmacològica de l’embaràs a la cartera de serveis de la Fundació Sant Hospital”, sense explicitar que es prendria cap acord per part del Patronat.
  2. Lamentem les declaracions efectuades per l’Il·lm. Sr. Alcalde i President del Patronat de la FSH perquè no s’ajusten a la veritat i creen una confusió en l’opinió pública sobre un hipotètic acord.
  3. Davant aquesta actuació, el Bisbat d’Urgell comunica que els dos sacerdots que formen part del Patronat segons els seus Estatuts, el Vicepresident nat de la Fundació i el Secretari, es veuen obligats a abandonar la seva participació al Patronat, deixant clara que la postura de l’Església Catòlica ha estat sempre la defensa de la vida, des dels seus inicis fins a la seva fi natural, i especialment pel que fa als més febles i desvalguts.
  4. La Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell és hereva d’una centenària tradició que es remuntava al segle XI quan al redós de la Catedral i sota la protecció del Bisbat d’Urgell i el Capítol dels Canonges es crea l’Hospital dels pobres. La beata Mare Janer hi va fundar el seu Institut religiós al segle XIX.  Actualment era un bon exemple de col·laboració i entesa entre l’Ajuntament, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Bisbat d’Urgell.

La Seu d’Urgell, 17 de març de 2021

 

Comunicat de premsa en relació a la reunió del Patronat de la Fundació Sant Hospital d’ahir, 17 de març, els membres participants dels grups municipals i del Departament de Salut volem manifestar:

  • En el debat sobre la inclusió de l’avortament farmacològic dins la cartera de serveis de l’hospital, tots els membres del Patronat van explicar la seva opinió i van manifestar la seva postura. A la reunió va quedar clara quina era l’opinió majoritària del Patronat i també l’opinió contrària de les persones que representen el Bisbat, que va ser clara i coherent amb la doctrina de l’església catòlica, i mereix tot el nostre respecte. Tanmateix, l’opció favorable a tirar endavant fou majoritària.
  • Per aquest motiu es va acordar començar els tràmits i preparar el circuit per incloure aquesta prestació en la cartera de serveis del centre. És una decisió que no es pren contra ningú, sinó a favor dels drets de les dones i en virtut d’una llei aprovada al Parlament de Catalunya l’any 2010. L’hospital de la Seu farà el que fan d’altres centres d’arreu del país.
  • L’aportació del Bisbat a la governança de l’hospital, que té origen al segle XV, ha estat històricament molt positiva, tant en els bons com en els mals moments, i només podem tenir paraules d’agraïment. Tenim un recent exemple durant la pandèmia en què s’ha fet una col·laboració exemplar amb la utilització d’un espai a l’edifici del seminari per a l’estada de la gent gran de l’hospital de la Seu. No voldríem, de cap manera, la sortida dels seus membres del Patronat, i demanem que reconsiderin la seva decisió i es pugui allargar aquesta col·laboració tant exitosa.
  • En aquest context, es fa necessari un nou plantejament de la gestió de recursos per tal de respondre amb eficàcia i eficiència a les necessitats assistencials de la població del nostre territori. Per aquest motiu, en la reunió d’ahir es va acordar també prioritzar el procés iniciat al juny del 2020 de traspassar la gestió de la Fundació Sant Hospital a una empresa de titularitat pública.