Una exposició mostra els passos de la Setmana Santa de Lleida

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Curcó -Confraries de Lleida) Les congregacions, confraries i germandats de Lleida, davant la impossibilitat de que per segon any consecutiu les tradicionals processons puguin sortir al carrer per les restriccions de la Covid-19, ha organitzat una activitat alternativa que supleix, encara que sigui simbòlicament, l’absència de les manifestacions públiques i populars al pròpies de la Setmana Santa.

La iniciativa, coordinada pel Secretariat de Confraries de Lleida, ha estat batejada amb el títol “Ego sum via, verita i vida” (Jo soc el Camí la veritat i la vida), i pretén apropar als lleidatans el patrimoni cultural, artístic i religiós dels passos i grups escultòrics de la Setmana Santa lleidatana.

El bisbe de Lleida Salvador Giménez, acompanyat pel consiliari de la Congregació de la Sang, Jaume Melcior, el director del Secretariat de Confraries, José Manuel Gómez, així com pels representants de les diverses confraries de la ciutat, van inaugurar l’exposició la tarda del passat dissabte, a l’església de la que havia estat parròquia de Sant Andreu i en l’actualitat seu del Secretariat. En aquest temple del capdamunt del carrer Cavallers, s’exposen els passos que participen a la Processó dels Dolors de Diumenge de Rams i a la Processó del Silenci, la nit del Dijous Sant.

En una breu intervenció, el bisbe Giménez va agrair i elogiar el treball conjunt de les confraries, que han fet possible aquesta singular activitat: “La Setmana Santa no ha estat suspesa, la viurem d’un altra manera i aquesta exposició dels misteris de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist ha d’ajudar-nos a fer-ho”.

D’allí i després de fer una pregària i demanar per totes les confraries i pel que les conformen, per a que siguin transmissors dels misteris de la Passió, mort i resurrecció de Crist; la comitiva va anar a l’Oratori dels Dolors, on es resà l’Ave Maria a la Mare de Déu del Dolors, per continuar fins la capella del Peu del Romeu, que acull el grup escultòric de la Fugida a Egipte, de la Confraria de la Somerata de Pardinyes, obra de l’escultor lleidatà Jaume Gort, La comitiva es traslladà finalment a l’església de la Sang, al carrer Sant Antoni on s’exposen els passos de la Processó de Divendres Sant. Allí poden admirar-se un total de set passos, amb conjunts escultòrics destacats com ho són La Flagel·lació i la Mare de Déu Reina dels Màrtirs, de l’escultor Joan Mayné, l’Ecce Homo de Jaume Perelló; el Crist Jacent, de Josep Viladomat i l’impressionat imatge de la Soledat de la Sang, obra de l’escultor reusenc Modest Gené.

L’exposició conjunta de passos podrà visitar-se tots els dies fins el 3 d’abril, Dissabte Sant, de 6 a 8 de la tarda. També els dissabtes, diumenges i festius s’obrirà de 11 del matí a 1 de la tarda.

“Si Jesús visqués ara, tindria un compte a Tik Tok”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Valentina Laferrara –CR) El catolicisme s’està viralitzant a la xarxa social Tik Tok de la mà d’un grup de consagrades que trenquen amb els estereotips de la vida religiosa per transmetre el missatge de Jesús a diferents generacions d’usuaris. Les germanes Josefina Cattaneo (@joseecattaneo), Judith de Jesús Sace (@judithbio90), Marta Moreno (@sor_selfie) i Xiskya Valladares (@xiskya) han compartit amb Catalunya Religió la seva experiència en aquesta xarxa social. Elles ho tenen clar: si la gent està a Tik Tok, Jesús també ha de fer-ho.

La quarantena per la pandèmia de la Covid-19 va ser el punt de partida perquè diverses dones de l’Església Catòlica s’iniciessin a la xarxa social de videos ultracurts. “Vaig decidir obrir un compte a Tik Tok perquè estàvem vivint un moment de molta desesperança, molta tristesa, molt aïllament, i la gent, més que mai, estava en xarxes socials”, explica Josefina, germana de la Congregació Mercedàries de l’Infant Jesús, situada a la ciutat argentina de Còrdova. Des de llavors, ha acumulat més de 130 mil seguidors. Amb carisma i alegria, aquesta jove de 26 anys es proposa transmetre el missatge de Jesús mitjançant balls, acudits i reflexions divertides. “De vegades, no parlo de Jesús de manera explícita, però sé que amb el que comparteixo, d’alguna manera, estic parlant d’ell”, sosté.

Marta, de la Comunitat de Religioses Jesús Maria de Colòmbia, es va aventurar a la xarxa social motivada per la seva neboda de 14 anys, “que viu enganxada a Tik Tok”. Volia mantenir el contacte amb les alumnes dels tres col·legis que té a càrrec la seva comunitat a la ciutat colombiana de Medellín. Ràpidament, els seus vídeos van captar l’atenció d’usuaris de diferents parts de món. Avui compta amb més de 300 mil seguidors, amb els qui genera empatia a través de l’humor. “No m’imagino un Jesús amb cara de pomes agres, com diu el Papa, sinó un Jesús alegre i proper”, expressa Marta després d’assegurar que el sentit de l’humor és part del valor evangèlic. Per a ella, Jesús veuria Tik Tok com un mitjà per a traslladar la paraula de Déu i, per això, segurament, utilitzaria aquesta xarxa social. “Si Jesús visqués ara, tindria un compte a Tik Tok”, remata Josefina.

Motivar l’interès per la religió catòlica

Tik Tok, sense dubte, és una eina útil per motivar l’interès dels usuaris pel catolicisme. En oferir titulars divertits “de temes super elevats”, com el religiós, es converteix en “un trampolí per picar la curiositat de la gent”, aprecia Marta. “A Tik Tok es dona un caramel perquè la gent vulgui anar a més”, hi coincideix Xiskya, consagrada nicaragüenca i professora de Community Management al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG) a Mallorca. Dels seus més de 440 mil seguidors rep multiplicitat de preguntes. 

Els temes més recurrents en el seu perfil són l’homosexualitat, el pecat i l’esoterisme. “El fet d’estar a les xarxes socials dona l’oportunitat a la gent de preguntar sense gaire molèstia”, apunta al mateix temps que assegura que “això és un servei d’ajuda per a la gent”. És que Tik Tok permet traslladar el llenguatge teològic al llenguatge pràctic. “És una manera d’aterrar la teologia a la vida i, així, que la gent vegi que sempre estem presents”, hi afegeix Marta.

Trencar amb els estereotips de la vida consagrada

La presència de les germanes a Tik Tok també ha permès trencar amb els estereotips existents sobre la vida consagrada. “Hi ha força ignorància religiosa perquè es creu que ens passem el dia resant, que vivim sense relacions socials i que no tenim hobbies”, assenyala Xiskya, convençuda que reflectir la seva vida quotidiana a Tik Tok permet trencar amb l’estereotip. El seu dia a dia “és una cosa que la gent considera misteriós, perquè, generalment, no coneix a persones consagrades que es diverteixin i gaudeixin la vida com qualsevol altre”. Això l’ha motivat a elaborar vídeos ultracurts que reflecteixen la seva rutina diària: es mostra esmorzant, treballant, conduint, passejant amb amigues i gaudint dels peixos que té en un petit aquari.

“Crec que el meu contingut es va fer viral perquè trenca tabús”, diu Judith, consagrada mexicana que es va llançar a la xarxa social amb un lip sync (sincronia de llavis) de la versió catòlica de Tusa, l’èxit musical de Karol G i Nicki Minaj. Els seus vídeos, que adapten reptes virals o modifiquen cançons per transmetre el missatge de Jesús, s’han convertit ràpidament en un fenomen. Avui, compta amb més de 510 mil seguidors. “En els meus vídeos, busco transmetre que una religiosa no és amargada, avorrida o algú que no sent”, explica Judith en insistir que ella és humana i, com qualsevol altra, li agrada divertir-se. “El meu objectiu és que la gent tingui una referent religiosa diferent”, conclou.

En el mateix sentit es pronuncia Martha en considerar que cal mostrar “un rostre alegre de la vida consagrada” perquè la gent s’adoni que “és multifacètica i que s’ha quedat amb un estereotip molt antic”. Josefina, per la seva banda, assegura que la comunitat religiosa travessa un desafiament molt gran perquè ha de “demostrar-li al món que els consagrats són gent d’aquest temps que fa una opció preferencial per Jesús”. És molt important reflectir que “hi ha moltes i molts joves que se la juguen per Jesús”, insisteix.

L’efecte sorpresa del gènere femení

El fet que les dones de l’Església Catòlica es llancin a Tik Tok és, sens dubte, una manera de trencar aquests estereotips, ja que la gent està acostumada a veure el gènere masculí de l’Església, és a dir, als religiosos. “Ha sorprès que les consagrades siguin a Tik Tok”, assegura Xiskya, qui per celebrar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, va realitzar una publicació advocant pel respecte, la promoció i la dignitat de les dones de tot el món.

“Veure una religiosa a xarxes socials és una cosa nova, un factor sorpresa, ningú s’ho esperava”, indica Judith en considerar que crida l’atenció “veure una manera diferent de la que s’acostuma a imaginar, és a dir, a l’espiritual i prudent”. El seu ingredient per captivar a la gent i fer que el fenomen creixi exponencialment és mostrar-se com una religiosa “alegre i lliure”. Com bé publica al seu perfil de Tik Tok, considera que aquestes qualitats, al costat de l’amor i el respecte, són les que ha de tenir una dona líder al món modern.

“A poc a poc, les dones religioses comencem a tenir protagonisme, tot i que encara tenim una església molt clerical”, sosté Marta. Per celebrar el 8 de març, la religiosa colombiana va publicar un vídeo a Tik Tok amb les seves companyes de congregació, on es refereixen a la dona com una persona valenta i emprenedora que s’accepta, s’estima i es valora com és, sense caure en els prototips que imposa la societat.

Omella: “Bisogna mostrare alla generazione presente e a quella futura la bellezza della famiglia”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Església Barcelona La basilica della Sagrada Familia ha ospitato l’atto inaugurale dell’Anno della Famiglia Amoris Laetitia. I direttori del Segretariato diocesano della pastorale familiare, Dolors Parellada Xavier Padilla, sono stati incaricati di guidare l’evento presieduto dal cardinale Joan Josep Omella, accompagnato dal vescovo ausiliare di Barcellona Antoni Vadell. Come hanno detto gli stessi moderatori all’inizio, si tratta di un’iniziativa del Papa che vuole arrivare a tutte le famiglie del mondo, perché come dice lui stesso “il desiderio di famiglia rimane vivo, specialmente tra i giovani, e questo motiva la Chiesa”. E come risposta a questo desiderio, “l’annuncio cristiano relativo alla famiglia è veramente una buona notizia”.

Gli obiettivi di questo anno dedicato alla famiglia sono chiari: “primo, diffondere la ricchezza dei contenuti dell’esortazione apostolica e annunciare che il sacramento del matrimonio è un dono che ha in se stesso una forza trasformatrice dell’amore umano. Secondo, rendere le famiglie protagoniste della pastorale familiare. Una famiglia cristiana diventa testimone dell’amore che la anima”. Per questo nell’evento diocesano inaugurale dell’anno Amoris Laetitia si sono condivise testimonianze di vita cristiana. L’ultimo obiettivo è “non lasciare nessuno indietro. Siamo invitati a praticare una pastorale trasversale, che tenga presenti le necessità e la soggettività di ciascuno, dei coniugi, dei bambini, dei giovani, degli anziani, le situazioni difficili e le fragilità familiari” hanno assicurato Dolors Parellada e Xavier Padilla.

All’inizio il vescovo Vadell ha assicurato che bisogna prendere coscienza del posto in cui siamo. “Ascolteremo le testimonianze di famiglie che esprimono e riflettono la globalità della nostra arcidiocesi in un tempio così significativo come la Sagrada Familia”. Successivamente, il cardinale Omella ha spiegato nell’omelia che “la Sagrada Familia è un modello per ogni famiglia cristiana. È la cellula base della società: toccare la famiglia significa toccare la società, distruggere la famiglia significa distruggere la società, costruire, sostenere, supportare la famiglia significa costruire, sostenere, supportare la società intera”.

Inoltre, il cardinale Omella ha ribadito che “bisogna tornare a mostrare alla generazione attuale e a quella futura la bellezza della famiglia”. L’arcivescovo di Barcellona ha l’impressione che oggi si agisce come se “la famiglia fosse una mascherina o come le buste del supermercato, usa e getta”. Perciò ha affermato che “in questa società caratterizzata da una comunicazione così rapida – attraverso WhatsApp, le reti social o la posta elettronica – ci manca la capacità di ascoltare l’altro, anche in quello che non ci dicono. Siamo connessi ma non uniti, siamo molto informati ma non stiamo nel cuore dell’altro”.

“Si dice che la Chiesa è mistero di comunione in tensione missionaria. Bisogna mostrare al mondo la bellezza dell’amore. Bisogna valorizzare l’altro, bisogna scoprire, valorizzare e dire le cose buone dell’altro e perdonargli tutto” ha aggiunto il cardinale.

L’arcivescovo ha fatto a tutte le coppie presenti, presenzialmente o in via telematica, quattro richieste: “Primo, curate molto il dialogo; secondo, è fondamentale anche l’atteggiamento di perdono; in terzo luogo dovete avere molto presenti il servizio e l’accoglienza, siate come la Chiesa sempre accogliente. A volte usiamo parole che costruiscono muri. Per ultimo, curate molto la preghiera”. Infine si è rivolto a tutti: “Non abbiate paura, quella della famiglia è una bella vocazione, curatela e siate testimoni della bellezza della famiglia avendo a modello quella di Nazareth”.

La parròquia de Santa Maria de Gardeny instal·la plaques solars

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Lleida) La parròquia de Santa Maria de Gardeny és la primera de la diòcesi de Lleida en instal·lar plaques solars fotovoltaiques per l'autoconsum a la teulada per gaudir d'energia ecològica i aconsegu

S'obren les inscripcions a les colònies d’estiu de la Fundació Pere Tarrés

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Pocs dies després que el Procicat autoritzés la realització d'activitats de lleure amb pernoctació i que per tant auritzés de facto les colònies escolars, la Fundació Pere Tarrés ha obert també les inscripcions per a les colònies d’estiu d’aquest any. Ho fa amb l’aval del bon funcionament de les colònies i casals de l’estiu 2020, en què, tot i ser un any atípic, més de 21.000 infants i joves van poder gaudir del lleure després de mesos de confinament i restriccions i amb una incidència del Covid-19 ínfima: en total, en totes les activitats d’estiu organitzades per la Fundació només es van registrar 10 casos, la meitat dels quals d’adults. De fet, en les darreres setmanes s’ha detectat una activació del sector, ja que les cases de colònies de la Fundació han començat ja a rebre els primeres reserves de centres d’esplai i grups esportius.

Així, la Fundació Pere Tarrés obre la seva àmplia oferta educativa per a l’estiu amb la convicció que les activitats de lleure són segures i necessàries. Cal recordar que la totalitat de les instal·lacions segueixen les diferents normatives higièniques i sanitàries establertes per les autoritats sanitàries i que, tot i que el lleure continuarà sent el gran protagonista, la Fundació Pere Tarrés, seguint l’experiència del 2020, ha adaptat totes les seves activitats i cases de colònies, un any més, als protocols i normatives decretats per les autoritats sanitàries per prevenir el Covid-19: mascaretes, distància física entre els infants, higiene recurrent de mans, presa de temperatura, etc.

Per altra banda, la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran del país amb més de 60 anys d’experiència, remarca un cop més la importància de les activitats de lleure en el procés educatiu dels infants i recorda que són essencials també per al desenvolupament i la socialització dels infants i joves, especialment dels que es troben en situacions més vulnerables, i sobretot tenint en compte les condicions complicades que molts d'ells han hagut de viure durant aquest any. Les activitats de lleure, com les colònies, les extraescolars o les activitats dels esplais són, a més, generadores d'igualtat i d'oportunitats socials i un dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

Eco-colònies i sensibilització envers la crisi climàtica

Les activitats d’estiu d’aquest any també mantindran un dels eixos engegats l’any passat, la sensibilització envers la crisi climàtica i la necessitat de promoure un canvi de mentalitat que reverteixi en una millora de la situació del planeta. Així, doncs, les colònies mantindran l’etiqueta d’Eco-colònies, donant continuïtat a la tasca de sensibilització ambiental que realitza la Fundació des de fa 60 anys. Les colònies d’estiu són una experiència única per viure de manera intensiva el contacte amb la natura i els programes educatius que acompanyen les estades a les cases de colònies incorporen criteris de sostenibilitat i de coneixement del medi i fan pedagogia sobre la necessitat d’actuar per revertir els efectes del canvi climàtic. La Fundació Pere Tarrés va ser pionera amb la creació de les seves cases de natura i el seu programa d’educació ambiental iniciat fa més de 30 anys.

Més enllà d’aquest enfocament transversal, les colònies de la Fundació Pere Tarrés inclouen una variada oferta educativa que aquest any reunirà 23 tandes de colònies temàtiques diferents, preparades per rebre en total 950 infants i joves de 10 a 16 anys. Entre els continguts pedagògics, una activitat per a joves investigadors (la novetat d’aquest estiu 2021) i la continuïtat d’altres tallers que ja s’han realitzat altres anys, com programació, realitat virtual, ball, idiomes, hípica, disseny de vídeojocs o cuina, entre d’altres. Tots dissenyats amb un programa pedagògic específic pensat perquè els infants gaudeixin d’espais d’oci alhora que aprenen i desperten la seva imaginació i creativitat. En un any difícil econòmicament, les colònies d’aquest estiu mantenen el preu de l’any passat. En total prop de 800 infants van participar en colònies de la Fundació Pere Tarrés al llarg de tot l’any passat.

Els casals treballaran els ODS

A més de les colònies, aquest estiu la Fundació organitza també casals d’estiu que, seguint amb aquesta línia de sensibilització sobre el planeta en què vivim, tindran com a centre d’interès i eix temàtic els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el medi ambient. Ho faran reprenent el lema encetat l’any passat “Siguem el canvi que volem veure al món” i la història de diversos infants que alhora són superherois i superheroïnes que tenen l’objectiu de contribuir a un planeta millor per a tots i totes els que hi vivim.

El 2020 la Fundació Pere Tarrés va gestionar 97 casals diferents i en tota la campanya (de juny a setembre) hi van participar prop de 3.000 infants. Les inscripcions per als casals d’estiu s’obriran en unes setmanes.

Alt grau de satisfacció dels participants

Les activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés venen avalades també per l’alt grau de satisfacció dels infants participants i les seves famílies. En concret, les famílies han valorat les activitats de les colònies d’estiu amb un 9,06 sobre 10 i les dels casals en un 7,98 sobre 10.

De l’experiència de l’estiu passat, la Fundació n’ha extret valuosos aprenentatges que aplicarà a les activitats d’enguany i que al setembre de l’any passat es van fer arribar a les diferents administracions i als agents educatius (famílies, escoles, entitats de lleure, administracions, famílies) de cara a l’inici del nou curs escolar. Podeu consultar aquest document aquí.

Més de 400 activitats d’estiu i 4.000 monitors als centres d’esplai

L’inici de les activitats d’estiu també suposa el moment de la culminació de la feina realitzada durant el curs als diferents centres d’esplai. Un curs que ha estat molt atípic i en què una part important de les activitats no s’han pogut realitzar en format presencial. Durant els mesos d’estiu, els centres  federats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC) realitzaran més de 400 activitats d’estiu (com colònies, campaments, casals i rutes) gràcies a la feina i compromís de més de 4.000 monitors i monitores voluntàries que dediquen part del seu temps a educar a infants i joves per contribuir al seu creixement i desenvolupament com a persones.

Milers de beques perquè cap infant es quedi sense lleure

Finalment, amb la voluntat que cap nen o nena es quedi sense poder gaudir d’aquestes activitats, la Fundació Pere Tarrés engegarà també aquest any la campanya de beques i ajuts “Ajuda’ls a créixer”. Una campanya que, com ja es va demostrar l’any passat, serà més necessària que mai tenint en compte com la pandèmia ha colpejat les famílies més vulnerables.

Només l’estiu 2020, la campanya va permetre que 3.696 infants de famílies en situació de vulnerabilitat participessin en activitats de lleure. Al llarg de tot el 2020, l’ajut va arribar a 8.848 infants. Tot, gràcies a la solidaritat de 451 donants particulars, de 105 empreses i del suport de diverses administracions. Aquests ajuts van ser possibles gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Tarragona i l’Obra Social de La Caixa. La Fundació Pere Tarrés preveu que aquest any la demanda continuarà sent molt alta i, per això, vol garantir que el major nombre d’infants i joves puguin continuar gaudint dels beneficis de l’educació en el lleure.

Eduardo Ribes: “Cal buscar els dejunis que ens ajuden a viure aquesta quaresma amb intensitat”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(URC) El temps de Quaresma és un temps especialment significatiu per a l’Orde Hospitalària Sant Joan de Déu. Així ho assegura el germà superior de la comunitat de Sant Boi, Eduardo Ribes, que explica que aquest període pren especial atenció per part dels germans que viuen dues dates molt importants: la Quaresma i la festa del fundador dels Germans Hospitalaris.

Temps de reflexió i celebració

El germà Ribes exposa que per a la comunitat la Quaresma és “un temps d’intensa oració”. “Un temps de viure amb més profunditat allò que els envolta i d’identificar-se amb Jesús sofrent”, exposa. En aquest sentit el superior de la comunitat de Sant Boi, detalla com el temps de pandèmia, ha descobert encara més aquest sentit de la debilitat humana el qual porten a la seva pregària. “S’ha fet molt més palpable vivint el sofriment des dels hospitals i en el si de la comunitat, i ara ho intentem viure i portar- ho a les oracions”.

D’altra banda, explica que per als germans és un temps de preparació i celebració per a la comunitat, que “amb la festa de Sant Joan de Déu, reafirmen la seva consagració com hospitalaris”.

“La pandèmia em ratifica”

“Personalment, per a mi la Quaresma sempre ha estat un temps de pas, de reconèixer la nostra debilitat, que som caducs, però amb la mirada posada en l’esperança i resurreccions” , explica Ribes.  Insisteix que l’arribada de la Covid ha estat una mostra de la debilitat de la persona. Per això, exposa que “la pandèmia em ratifica en això, i també he descobert “l’aquí i l’ara”. És a dir, – continua-  la importància de gaudir i celebrar cada dia que vivim, però sempre mirant cap a l’alegria de la Pasqua”.

El dejuni de cuidar els germans

 Tal com explica el superior de la Comunitat de Sant Boi el dejuni que es demana per Quaresma, pertoca a tothom, cada un des de la seva vocació i des del seu servei. Un dejuni que ens demana el Papa Francesc, citat prèviament a l’Antic Testament, pel profeta Isaïes. Com a germà Hospitalari, Eduardo Ribes, explica com el dejuni que Déu els demana és el de vetllar per l’atenció dels treballadors dels centres sanitaris de l’orde i tenir cura especialment d’ells entregats al seu servei per a la salut dels altres.

“Com a Orde de Sant Joan de Déu és essencial portar-ho al dia a dia”, explica. “Estem patint una situació en que els nostres centres i hospitals han estat gairebé al límit, per tant ara més que mai, ens toca cuidar els treballadors i els cuidadors dels centres i hospitals”. “Cal buscar els dejunis que ens ajuden a viure aquesta quaresma amb intensitat”, afegeix.

Santiago Álvarez, "Com la crisi ecològica posa en qüestió el sistema econòmic actual"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristianisme i Justícia) Entrevista amb Santiago Álvarez, doctor en economia i director de FUHEM Ecosocial i de la revista "Papers de Relacions ecosocials i Canvi Global". L'entrevista sorgeix arran de el curs de Cristianisme i Justícia "Emergència climàtica: entre l'apocalíptica i l'esperança", ofert al llarg del primer semestre del curs 2020-2021.

Mans Unides: Síria es dessagna després de deu anys de guerra

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Mans Unides) Aquesta setmana s’han complert deu anys de l'inici de la guerra a Síria. Un conflicte que només ha portat mort i destrucció i que es veu agreujat pel bloqueig i les sancions imposades per la Unió Europea i els Estats Units a un país que es dessagna i ofega a la població civil innocent.

Des d'Alep escriu Nabil Antaki, metge sirià-canadenc i membre de la directiva dels Maristes Blaus, l'ONG que porta acompanyant a la població més vulnerable d'Alep durant els 10 anys de guerra i amb la qual col·labora Mans unides.

“Fa deu anys, des que el 15 de març de 2011, les protestes de l'anomenada Primavera Àrab, tan lloada als mitjans occidentals, es convertissin ràpidament en un conflicte armat a Síria”. Nabil Antaki comença la seva missiva descrivint com la tan ovacionada Primavera Àrab aviat es va convertir a Síria “en un llarg hivern molt dur i insuportable que ha destruït el país: la seva infraestructura, el seu patrimoni arqueològic, les seves escoles, les seves fàbriques, els seus hospitals”.

Segons Antaki, en aquests deu anys el conflicte ha matat a més de 400.000 persones, ha obligat a sis milions de sirians a fugir per refugiar-se en països veïns o a Europa i altres països occidentals, i al fet que altres vuit milions de ciutadans hagin hagut de deixar enrere les seves llars, a les quals mai han pogut tornar, per a viure com desplaçats interns.

“Portem en guerra deu anys; sí, deu anys, més que les dues guerres mundials del segle passat juntes. I el sofriment, el dol, la pobresa i la misèria s'han convertit en part de la nostra vida diària; una vida que és un malson”, lamenta el membre dels Maristes Blaus, una de les poques ONG que continuen treballant a Síria.

Generació perduda

La guerra ha fet malbé els somnis de milions de persones. Es parla de tota una generació perduda, sense educació i sense perspectives en un país que, abans que comencés la guerra, Antaki descriu com a “segur, estable, pròsper i laic”. “Un país on no tot era perfecte, ni molt menys, encara que cap reforma -assegura el metge- justifica destruir el nostre país i sacrificar a generacions de sirians”.

“Als nostres fills els han robat la infància, els somnis dels nostres adolescents han desaparegut i el futur dels nostres joves ja no existeix”, es lamenta Antaki.

En la seva missiva, Antaki denúncia que, tot i que que fa ja gairebé un any que a Síria no hi ha combats, les vides dels sirians continuen marcades per la penúria i el patiment. “Estem vivint una crisi econòmica sense precedents causada per deu anys de guerra”, denúncia. Una crisi econòmica que, en la seva opinió, es veu agreujada per la crisi financera al veí Líban i les sancions imposades pels Estats Units i països europeus. “En un país amb la moneda constantment devaluada i amb una inflació desenfrenada, es produeix un augment del cost de la vida vertiginós. El 70% de les famílies viuen per sota del llindar de pobresa i la majoria necessita de l'ajuda de les ONG per a aconseguir aliments, productes d'higiene i ajuda mèdica. La gent cada vegada és més pobra i no pot arribar a fi de mes”.

“Encara que els meus compatriotes mereixen el títol de campions mundials de resiliència, la seva corda està a punt d'esgotar-se. Ells només volen viure normalment, com tots els pobles del món, i amb dignitat”, implora Antaki.

Una tasca heroica

Aquest és el context de crisi i misèria en el qual treballen els Maristes Blaus, acompanyant a la població més vulnerable d'Alep, durant els deu anys de guerra, amb projectes i serveis que han anat variant depenent de les necessitats més urgents. Aquests projectes abasten tots els àmbits “des de l'ajuda humanitària immediata fins a la creació de microempreses, passant per l'educació no formal a nens que no poden anar al col·legi, el repartiment de menjar calent a la gent gran que viu sola perquè tota la família ha fugit de Síria, classes de costura i producció de roba, companyies de teatre com a teràpia…”, enumera Àfrica Marcitllach, coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

“La tasca dels Maristes Blaus és heroica”, descriu Marcitllach. “Alguns tenen doble nacionalitat i podrien haver deixat Síria en qualsevol moment, però han triat quedar-se entre la població més vulnerable i desprotegida; acompanyar-los en el seu procés vital i anar obrint projectes que puguin millorar la seva situació”, explica la coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

Mans Unides veu inacceptable la situació en la qual, des de fa deu anys, es troben milions de sirians. “Denunciem la situació desesperada en la qual els interessos estratègics internacionals estan enfonsant a la població”, informa Marcitllach. “Amb el nostre suport a organitzacions com els Maristes Blaus intentem mitigar els efectes de la guerra en una població desesperada”, afegeix.

Picanyol, l’home que va dibuixar Déu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Toni Matas –CR) Fa uns anys la Paula, filla del filòsof Josep Cobo, em va veure pel carrer i va dir: “Mira, pare, l’home que va escriure la Bíblia!” i ens vam fer un panxó de riure. La Paula es referia al còmic de La Bíblia dels Nens que jo vaig guionar i en Picanyol va dibuixar. Tots els textos de La Bíblia dels Nens són citacions directes de la Bíblia, així que la meva feina va ser poc més que una concordança. Però si la Paula hagués vist en Picanyol i hagués dit “Mira, pare, l’home que va dibuixar la Bíblia”, no hauríem rigut pas de les seves paraules, perquè dibuixar les escenes de la Bíblia ha estat un repte molt seriós per als artistes cristians de tots els temps. I també ho va ser per a en Picanyol.

Dibuixar per a infants suposa formar-los un imaginari. En Picanyol sabia que molts dels adults ens hem fet una imatge de la Mare de Déu o de Jesús a partir d’una imatge que vam veure en una església. Per això era conscient que els nens que llegirien La Bíblia dels Nens podrien formar-se la imatge de la persona a partir dels seus dibuixos.

Sota aquesta tensió espiritual va dibuixar en Picanyol durant deu anys les històries de la Bíblia i les vides de sant Francesc d’Assís i de sant Ignasi de Loiola, a més de llibres sobre la Missa, el Credo, el Parenostre i les Benaurances. Si un dibuixant pogués dibuixar agenollat, en Picanyol ho hauria fet. Però allò que el cos no li permetia, l’esperit sí va fer-ho. Totes les imatges que va dibuixar van néixer de la més gran humilitat, de la pregària continuada i del desig de no sufocar l’Esperit Sant.

Deia en Picanyol que dibuixar la Bíblia era com uns exercicis espirituals de Sant Ignasi per a un dibuixant; intentant de situar-se sempre “como si presente me hallase”. Per això va haver d’adaptar l’estil que li coneixíem de l’Ot, el bruixot o dels còmics més humorístics a un estil més realista.

Però dedicar tantes paraules a parlar d’un dibuixant no li fan justícia, deixeu-me que continui amb els seus dibuixos.

“Dibuixant l’Antic Testament m’ho vaig passar molt bé!”

A en Picanyol li agradava molt de dibuixar animals i poder dibuixar la Creació va ser un plaer per a ell. Fixeu-vos en aquest dibuix:

Podeu apreciar-hi el realisme en els animals, la complexa composició i l’espiritualitat de la imatge.

En Picanyol va dibuixar La Bíblia dels Nens dos cops. La primera per als DVD amb les pel·lícules de dibuixos animats i la segona per al còmic. Entre totes dues versions van passar anys, així que va tenir molt de temps per analitzar els dibuixos que havia fet per a les pel·lícules i quan va dibuixar el còmic el resultat va ser molt superior.

També li va agradar molt poder dibuixar Egipte, especialment la història de Josep i, si no l’haguéssim aturat a temps, s’hauria embrancat en la història de Daniel per fer-ne tot un llibre. Aquí teniu un dibuix de l’Èxode:

Deia que dibuixar els profetes no li havia costat gaire: una bona barba, un gaiato i endavant! Els problemes amb els personatges els trobaria en el Nou Testament.

Com podeu veure, els dibuixos de la Bíblia són molt diferents dels de l’Ot, el bruixot, tanmateix l’humorista encara hi era i en una sola vinyeta de les prop del mil que va dibuixar en va deixar la seva marca d’humorista, a veure si la trobeu!

“No vull dibuixar la Bíblia, vull dibuixar Sant Francesc!”

Quan vaig proposar a en Picanyol de dibuixar la Bíblia em va dir que no. Ell volia dibuixar la vida de Sant Francesc! I això que ja l’havia dibuixat dues vegades abans, una amb el seu propi guió i una altra amb textos de Francesc Gamissans.

En aquells temps Barcelona Multimedia estava gairebé arruïnada i jo desitjava reventar-me els pocs quartos que ens quedaven fent el Nou Testament per poder acabar la història de l’editorial amb una certa dignitat. En Picanyol, que sempre havia dit que “els dibuixants hem d’intentar no arruïnar els nostres editors” va cedir sota la promesa que si sobrevivíem al Nou Testament faríem la vida de Francesc. Amb una mica d’estira i arronsa va acceptar l’Antic Testament abans del poverello d’Assís i així va començar tot. El cas és que la Bíblia va fer renèixer l’editorial i vaig haver d’acomplir la dita: “A sants i a minyons, no els prometis si no els dons”. I en Picanyol era un sant i un minyó alhora.

Si tractem d’entendre en Picanyol a través dels seus personatges, amb l’Ot, el bruixot en trobem la ingenuïtat, la mirada innocent i el desig de canviar les injustícies del món. En Francesc d’Assís, en canvi, en Picanyol hi trobava el cavaller medieval i el sant que ell hauria volgut ser. Per això els dibuixos de la joventut de Francesc són els que més el van fer disfrutar.

Les dues primeres biografies que Picanyol va dibuixar acabaven amb la peregrinació a Roma per demanar l’orde al Papa. En la tercera biografia, el meu guió completava la vida del sant i en Picanyol es va haver d’enfrontar amb les parts més difícils de la vida de Francesc. Es va bloquejar, no podia dibuixar més. Les paraules de la Madre Milagrosa Bazán, de les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre el van ajudar: “San Francisco hizo lo más conveniente para él y para su tiempo, para él y para su tiempo”, les repetia com una lletania mentre dibuixava.

L’àlbum d’Ignasi de Loiola va ser el darrer que va dibuixar, amb un nivell de qualitat artística excepcional.

“No trobo el rostre de la Mare de Déu!”

Però les dificultats de debò en Picanyol les va trobar amb el Nou Testament. El primer problema el vam tenir amb el rostre de Maria: ens lliurava tots els dibuixos dels primers capítols amb una Maria que no tenia cara, la deixava en blanc. Deia que no la trobava. Quan portava 100 rostres diferents dibuixats em va demanar si la podíem fer aparèixer sempre d’esquena i li vaig dir que prou, que el rostre número 100 seria el rostre definitiu de la nostra Maria. I així va ser.

“Si un deixeble hagués estat dibuixant!”

Quan va arribar l’hora de dibuixar Jesús, la cosa es va complicar encara més. En Picanyol deia que si algun dels deixebles ens hagués deixat uns esbossos, hauria estat molt útil, perquè el text de la Bíblia no descriu els trets físics dels personatges. Però el veritable problema va venir en la representació de les escenes i les expressions del rostre de Jesús. Veiem-ho amb dos exemples:

Fixeu-vos en aquest dibuix, l’evangelista Joan narra així: “Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l.” I això és tot el que en Picanyol tenia per dibuixar la trobada de Marta amb Jesús. Però calia composar una escena! Pere, el més proper, s’ho mira dret, Joan, al seu costat, assegut, i Jaume és el darrer a la dreta. En Picanyol sabia que Jesús havia agafat per la mà a la filla de Jaire, i va voler que aquest cop agafés totes dues mans de la seva amiga.

En la història d’Emmaús ens vam encallar. Això és el que trobem a l’evangeli de Lluc: “Aleshores Jesús els digué…” En Picanyol no sabia què dibuixar: “Amb quina expressió al rostre Jesús va parlar als deixebles d’Emmaús? Els renyava o els somreia?”. Va haver de prendre una decisió, jutgeu vosaltres el resultat.

“Com puc dibuixar Déu Pare?”

I va arribar l’hora de dibuixar Déu, Déu Pare. Allò encara era més difícil. Calia dibuixar Déu fent l’home amb les seves mans, el Gènesi diu: “va modelar l'home amb pols de la terra”

I l’home que havia dibuixat el rostre de Déu Jesús, va amagar el rostre de Déu Pare. Algunes de les edicions van transformar aquesta representació, com la que podeu veure a continuació de l’edició eslovena:

Va ser l’únic canvi que es va fer en els seus dibuixos en les més de 50 edicions de La Bíblia dels Nens que s’han fet arreu del món.

Veuran Déu cara a cara

Ha arribat l’hora pel Picanyol de retrobar-se amb el seu Pare celestial, així va dibuixar en el llibre dels Salms aquest moment.

 

En el llibre del Credo també va dibuixar l’arribada al Paradís. Em va dir que la persona que hi arriba és Jean Valjean, el protagonista de la novel·la de Víctor Hugo Els Miserables.

“A la ciutat hi tindran el seu tron Déu i l'Anyell. Els seus servents l'adoraran, el veuran cara a cara.” (Apocalipsi 22,3-4)

A hores d’ara en Picanyol ja haurà contemplat el rostre de Déu. No dubto que d’entrada, com Job, davant de tanta bellesa s’haurà tapat la boca amb la mà. Però estic segur que quan sigui el moment tornarà a agafar el llapis i tornarà a dibuixar. I podrà ser, finalment, “l’home que va dibuixar Déu.”

Descansa en pau, bon germà, fins que jo arribi, perquè a la terra el teu treball només va ser un pròleg pàl·lid de la teva obra en l’eternitat. Si Jesús ens diu que Ell treballa perquè el seu Pare sempre treballa, no dubto que en Picanyol continuarà treballant, per això la seva millor obra tot just comença ara. Al cel la retrobem!

 

Toni Matas
Editor de Barcelona Multimedia

Eduard Sala: "La crisi de la COVID ha evidenciat la feblesa del sistema de protecció social"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abat Oliba CEU) La crisi sanitària i les seves ramificacions econòmiques i socials van posar des del primer moment en evidència les esquerdes del nostre sistema. No va fer falta esperar molt, ja en els mesos d'abril i maig es van començar a multiplicar els casos de persones i famílies que van quedar desproveïts de qualsevol cobertura. "Abans de la pandèmia, una de cada deu persones o famílies que requerien la nostra ajuda no tenien cap mena d'ingrés, a l'abril i maig aquesta proporció va passar a ser una de cada quatre", observa el responsable d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala

Es refereix Sala a persones a les quals no arriba l'Ingrés Mínim Vital, ni la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ni qualsevol altre tipus d'ajuda o suport familiar. La pandèmia ha actuat en una societat que compta amb una "protecció insuficient". En aquest sentit, ha recordat que, durant mesos, "molts serveis socials no contestaven". Des del seu punt de vista, una de les coses que la crisi de la COVID ha posat de manifest és "la feblesa del sistema". 

La situació es va agreujar en coincidir amb una "crisi d'habitatge". "Imagineu haver passat el confinament amb tota la família en una sola habitació i sabent que, a més, no podríeu pagar el lloguer". A això cal afegir un altre factor de desigualtat latent que la pandèmia ha posat de relleu: "hem vist el factor d'exclusió social que suposa la bretxa digital", ha subratllat en una sessió virtual amb estudiants dels graus d'Educació de la Universitat Abat Oliba CEU. 

Sala ha animat a aquesta audiència de joves universitaris a aixecar la mirada i ser conscients que, malgrat les dificultats, estan passant la pandèmia en el "costat amable" del món. "En el nostre entorn, hi ha molta gent que ha hagut de fer front a la situació sense ingressos, sense família, sense ERTO, atur o cap estalvi", ha observat. 

Injustícia amb els joves 

En un context universitari, el ponent ha defensat a la joventut de les crítiques que ha rebut per un comportament suposadament irresponsable. "Heu estat injustament culpabilitzats per quelcom que no era vostre", ha dit en relació amb l'atribució de responsabilitats per la segona ona. 

Com en tota situació extrema, ha sortit "el millor i el pitjor" de cada persona o col·lectiu. En el cas dels joves, hi ha hagut molt del primer. En va ser un exemplet la "importància" del voluntariat jove en els primers mesos de la pandèmia, quan es va recomanar als majors que es quedessin a casa, ha recordat el ponent. 

No és un any perdut 

Sala també ha reflexionat sobre les implicacions de la pandèmia en l'àmbit de la reflexió personal i de l'atribució d'un sentit a la vida. "D'una forma bestial, la COVID-19 ha vingut a recordar-nos que la vida no pot donar-se per descomptada". Davant aquesta realitat, sobrevé la pregunta sobre què estem fent amb la nostra vida, perquè hi ha molta gent que es limita simplement a passar per ella: "molta gent viu la vida com si fos una espècie de talla i pega". 

El responsable d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona ha insistit en la importància de decidir "quina vida es vol viure". En la mesura en què les circumstàncies adverses de la crisi sanitària hagin ajudat a plantejar-se la qüestió a fons, es pot dir que "no ha estat un any perdut. La pregunta és què has après de tu mateix i quin has descobert de tu mateix". 

La sessió amb Sala s'emmarca dins de les activitats del programa 'Univesitats amb Cor', de Càritas Diocesana de Barcelona. La UAO CEU va ser la primera universitat de Catalunya a adherir-se a aquesta iniciativa.