Marko Rupnik (re)il·lumina la Cova de Manresa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Víctor Rodríguez –CR/Manresa) Els jesuïtes de la Cova de Manresa han citat aquest dilluns al migdia la premsa del país a l’església, que està plena de bastides amb obrers que hi treballen enfilats o traginen sacs arreu del temple. Poc ens imaginem quan hi arribem que el més expert mosaïcista i un dels més prestigiosos artistes del món és el senyor que protegit per un casc, està picant pedra, mai millor dit, al peu de l’altar.

El pare Lluís Magrinyà, superior de la Cova ens rep i ens el presenta. És Marko Rupnik (Eslovènia, 1954) batejat per molts com el Miquel Àngel del segle XXI i tota una institució dins i fora de l’església. I és que en el marc de la preparació de l’Any Ignasià, el Santuari de la Cova de Manresa bull d’activitat mentre la ciutat es prepara per acollir la celebració dels 500 anys de l’estada del Sant a la capital del Bages.

Per a celebrar-ho com cal, un dels primers passos ha estat la remodelació de l’església de la Cova on Sant Ignasi va fer la conversió que el portaria a fundar la Companyia de Jesús uns anys més tard.

Un projecte que ve de llarg

Corria l’any 2015 quan Lluís Magrinyà va proposar a Marko Rupnik la remodelació de l’església del santuari de la Cova de Manresa. Durant aquests anys i fins avui, com diu el superior de la Cova, “el projecte ha anat fent xup xup” fins a ser una realitat que s’acabarà en pocs dies. Per això se li va proposar a aquest artista jesuïta que redecorés l’Església de la Cova de Manresa substituint per mosaics els antics altars, que malgrat marxar de la cova, no han marxat de Manresa.

Per entendre com l’artista ha concebut l’obra, ell mateix explica com acull la gent i com va inspirar-se a l’església de la Cova: “Entro a l’església en silenci, obert de ment, sense prejudici. Jo escolto i després parlo i d’aquesta manera, el primer pensament sempre és bo”.

Mentre ho explica als mitjans sota les voltes de la nau central, hi afegeix: “Vaig escoltar el pare Magrinyà i he madurat l’obra com un embaràs. Escoltant-lo i coneixent els exercicis com a jesuïta que soc, jo havia de fer el camí d’Ignasi. Per a Ignasi, la solució és l’església”.

Les obres consisteixen en la decoració en mosaic de les vuit capelles laterals d’aquest temple barroc, la part superior del cancell i la rosassa. La il·luminació serà el punt culminant que permetrà la contemplació de tota l’obra en la seva immensitat de llums i colors mitjançant una vintena de làmpades de cristall dissenyades especialment. A part, s’ha dut a terme la restauració del paviment del presbiteri i tot el circuit elèctric.

L’obra de la Cova, un treball a contrarellotge

L’obra de Marko i el seu equip s’ha gestat i concebut al seu taller de Roma, on s’han dissenyat i construït les 93 cares i les peces amb més detalls de l’obra, com el rostre de Sant Ignasi que l’artista ens l’ensenya entre mans. Cada rostre- i n’hi ha 93- ha comportat una setmana de feina. La resta d’espais, paisatges i peces com els vestits s’estan fent a la mateixa església, que sumarà 550 m2 de mosaic.  

La vintena de col·laboradors de Rupnik treballen a contrarellotge i poc després d’acabar la breu roda de premsa, ell també se’n torna a la feina. Alguns d’ells no han parat ni mentre parlava el seu director i és que a Manresa només s’hi estaran poc més d’una setmana per a enllestir tota l’obra i el temps hi juga en contra.

Les capelles i els exercicis

La decoració de les vuit capelles és un recorregut a partir dels exercicis de Sant Ignasi juntament amb imatges bíbliques. Abans d’arribar a la cova es podrà circular per les vuit capelles laterals del temple en un diàleg que podrà fer-se en diferents sentits de circulació.  I és que les quatre setmanes en que basa el llibre d’exercicis: Principi i fonament, la crida i la vida pública de Jesús, la Passió i mort, i la resurrecció i contemplació per assolir l’amor, queden recollits a les vuit capelles.

El cancell d’entrada completarà l’obra explicant la Missió de construir el regne de Déu, un missatge coherent amb la sortida del temple que experimentarà qui hagi entrat.

El mosaic, l’art dels primers cristians

L’artista, enamorat de l’art del mosaic, explica que és un art que permet ser tocat i acariciat. “Quan ensenyo a treballar la pedra, el primer que ensenyo és agafar-la amb amor perquè quan empres la matèria amb amor, la comparteixes. Quan fem els rostres, unim les pedres per mostrar l’expressió, tal com a les mans, on les pedres es dilueixen. Per això a les cares no hi ha ombres’ explicita Rupnik.

I és que ell i el seu equip valoren molt l’expressió del rostre, que ens fa diferents i per això cada rostre comporta tantes hores de feina: “S’ha de mostrar que la llum és vida i que la llum ve de dins, símbol de vida’, afegeix Rupnik. I deixa ben clar una de les singularitats d’aquest art tan present al nostre país: “Treballar el mosaic, és comunitat, no es pot fer sol”.

I és que l’equip d’aquest jesuïta eslovè el conformen una vintena llarga de persones de 10 nacions diferents on s’uneixen la tradició ortodoxa i llatina en comunió fraterna. De la mateixa manera, per als diferents mosaics s’han emprat materials provinent de tot el món, perquè, com l’església, són universals.

El Miquel Àngel del Segle XXI

Rupnik és un personatge polièdric. Jesuïta, doctor en teologia, membre de l’Acadèmia Europea de les Arts i de les Ciències i docent a l’Institut Oriental Pontifici i a  la Universitat Gregoriana de Roma. Fins al moment, disposa de més de 130 obres repartides arreu del món, que reforcen el missatge de la universalitat de l’església. Tots aquests càrrec els comparteix amb la direcció del seu taller a Roma juntament amb els exercicis espirituals ignasians que du a terme i per a molts crítics, ha estat rebatejat com el Miquel Àngel del segle XXI. No n’hi ha per menys.

Les dates clau

La direcció de la Cova preveuen obrir l’església en una jornada de portes obertes a la ciutadania prevista pel cap de setmana del 10 i 11 d’abril, especialment dirigida als manresans. A partir d’aquesta data, tothom que visiti la cova o assisteixi a l’eucaristia diària, podrà gaudir de l’obra de Rupnik en tota la seva esplendor.

No obstant, la inauguració oficial serà més endavant, el 31 de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, i serà presidida pel pare general de la companyia, el veneçolà Arturo Sosa, que donarà el tret de sortida als actes que s’allargaran fins al 2022.

L’artista i el lloc

Per a Rupnik, el fet de deixar a la Cova una obra seva “ha estat un gest de gratitud immensa’ per la seva vida, i per les gràcies rebudes i en certa manera, una culminació com a jesuïta.

L’artista que oficialment acabarà la seva carrera artística amb la decoració del Santuari brasileny d’Aparecida, Manresa és un espai més íntim. Rupnik ho deixa clar: “La Cova de Manresa és un lloc on l’església va rebre fa cinc segles un Do, els exercicis de Sant Ignasi”. I és que la seva obra pretén plasmar el que va fer Sant Ignasi, passar d’un catolicisme declarat a una fe viscuda. I afegeix: “Déu no és una cosa abstracta, sinó un Pare. Aquí, Ignasi s’adona que és salvat, s’allibera de si mateix i és capaç de servir i veure els altres. Aquest és el canvi que aquí hi té lloc.  

Abans d’acabar la roda de premsa, preguntat per la seva obra arreu del món l’artista declara: “Anem a fer mosaics allà on l’església ens demana”.

I veient l’obra, hem d’agrair als jesuïtes de casa nostra la insistència en fer-lo venir a Manresa.

Sabadell reconeix el compromís social de Casaldàliga amb la Medalla de la Ciutat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) El missioner claretià Pere Casaldàliga ha rebut aquest dimarts la Medalla de la Ciutat de Sabadell al mèrit ciutadà, a títol pòstum. Un reconeixement que arriba pocs mesos després de la seva mort al Brasil, on va ser bisbe de São Félix do Araguaia. El provincial Ricard Costa-Jussà s’hi ha fet present en representació de tota la família claretiana. El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que va ser deixeble de Casaldàliga en la seva joventut, ha glossat la figura del bisbe Pere. L’alcaldessa, Marta Farrés, ha presidit l’acte i és qui ha lliurat la medalla a Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe. El lliurament s’ha celebrat al Saló de Plens de l’Ajuntament de Sabadell.

Des d’un inici Soler, com a deixeble del bisbe, s’ha referit a Casaldàliga com a “català universal”. L’abat ha insistit en el significat de Sabadell per al missioner claretià: “Sabadell no va ser un destí més, va ser el seu primer amor, la primera forja en molts aspectes de la vida”. En la seva intervenció ha recordat la vida sabadellenca de Casaldàliga. Hi va arribar amb 24 anys després de l’ordenació. La ciutat va ser el lloc de les seves primeres experiències amb una realitat social dura que tocava directament per primera vegada. Segons Soler, els sis anys que va passar a la Sabadell de les fàbriques, de les barraques i dels joves aprenents, el van marcar per tota la vida. “Sense les experiències a Sabadell, les seves causes haurien tingut una dimensió diferent” ha dit. Aquestes experiències inicials van desplegar-se amb ressò internacional al Brasil, en la defensa dels indígenes i la denúncia dels poders opressors.

L’abat de Montserrat ha destacat l’activitat del bisbe com a mestre al Col·legi Cor de Maria, l’actual Claret de Sabadell. “Era realment un mestre, un testimoni que amb la vida i la paraula va ensenyar a viure i anar a fons”, ha recordat. També ha explicat l’impacte que sentien els alumnes “per la seva senzillesa, pel seu desig de viure amb simplicitat, pel seu tracte atent i pel seu respecte tot i ser adolescents de primera hora”. També s’ha referit al seu treball pels immigrants en la mesura de les seves possibilitats.

Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe i presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga, ha agraït la distinció i n’ha destacat el simbolisme “d’un amor correspost”. Ha fet referència al seu acostament als marginats i als col·lectius empobrits en la seva tasca a Sabadell. Casaldàliga ha recordat la vocació de periodista del bisbe amb la participació a Ràdio Sabadell i la revista Eufòria que va comptar amb la participació de molts joves sabadellencs. Casaldàliga s’ha mostrat convençuda “que el reconeixement d’avui és un compromís de tots els ciutadans a favor de la justícia, la llibertat i la pau”.

Farrés ha començat l’acte destacant la importància de la distinció a Pere Casaldàliga. “És un reconeixement com a referent en la defensa i lluita pels drets a les persones, especialment per les persones més dèbils i desfavorides”. L’alcaldessa també ha remarcat els valors que representa el bisbe: “és un símbol de solidaritat, d’ajuda als altres i de compromís”. Ha assegurat que “ens agrada molt, com a Sabadell, que aquests valors vagin lligats a la nostra ciutat”.

L’acte també ha comptat amb la participació del primer tinent d’alcaldessa de presidència i drets socials i el jutge instructor de l’expedient, Pol Gibert, i del secretari general de l’Ajuntament de Sabadell, David Cabezuelo.

Amb motiu del lliurament de la medalla, Ràdio Sabadell ha entrevistat aquest dimarts al matí el provincial dels claretians de Sant Pau, Ricard Costa-Jussà. El pare Ricard ha explicat com el Sabadell industrial dels anys 50 va obrir la inquietud del bisbe per atendre la gent i acollir a les persones:

Audiència General 24 de març 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Es posa en marxa el fòrum d'estudiants d'IQS

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(IQS) Es posa en marxa l'IQS Students’ Forum, una iniciativa de la Càtedra d'Ètica d’IQS i el Departament de Student Life, que neix amb l'objectiu d’oferir acompanyament a tots els estudiants d’IQS arran de la situació causada per la COVID-19.

Consta de cinc taules rodones que es duen a terme setmanalment entre els mesos de març i abril i tracten diferents temes d'interès. D'aquesta manera, els estudiants poden compartir la seva experiència i dialogar entorn d'una temàtica.

En la primera sessió, realitzada el 4 de març, els estudiants van comentar i discutir com és estudiar en temps de pandèmia. Durant la sessió van intercanviar les dificultats i l'esforç d'adaptació de l'estudi a la realitat actual i van compartir trucs i estratègies que utilitzen per a mantenir l'atenció i esforç. Aquest diàleg es va dur a terme en un clima amistós i va ser molt celebrat per tots els estudiants que van participar. La segona, celebrada l'11 de març, va versar sobre les classes en línia i la tercera, el 18 de març, sobre les dificultats de la vida social en aquests temps. La sessió del 23 de març, sota el tema “Caught in the pandemic”, ha tingut com a focus als estudiants internacionals d’IQS perquè comparteixin la seva experiència d'estudiar a l'estranger i com han viscut el seu intercanvi en temps de pandèmia.

La cinquena sessió es realitzarà el 9 d'abril, amb motiu del Student Life Day. Aquesta última sessió versarà sobre com ens ha canviat la pandèmia, fent de conclusió dels altres fòrums. L'objectiu d’IQS és oferir acompanyament i suport als estudiants en aquesta situació tan excepcional. Mitjançant aquestes taules rodones es promou la convivència entre els estudiants, el coneixement mutu i es crea un espai perquè puguin compartir les seves experiències i inquietuds.

Un informe destaca la necessitat de crear un registre de persones en situació de soledat no desitjada

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Obra social “la Caixa”) L'Observatori Ciudades que Cuidan, impulsat per Fundació Mémora i en col·laboració amb la Fundació "la Caixa", ha destacat en un informe la necessitat de crear un registre unificat i oficial del nombre de persones que viuen situacions de vulnerabilitat originades per l'aïllament social i la soledat no desitjada que afecta, en major mesura, a la gent gran. Es tracta d'una de les diverses conclusions que llança aquest estudi i que posa de manifest el paper clau dels mitjans de comunicació en la sensibilització social de la soledat no desitjada.

Sota el títol "Impacte de la soledat en els mitjans de comunicació", l'informe fa una anàlisi de la repercussió de la soledat no desitjada a partir de l'opinió publicada en els mitjans de comunicació amb l'objectiu de descriure l'impacte de la soledat en l'envelliment i el final de vida. L'estudi s'ha dut a terme a partir de la revisió d'un total de 187 articles i notícies publicats en premsa digital i en paper del període setembre de 2019 - octubre de 2020, centrant el focus en la soledat en les persones grans.

Així doncs, l'informe situa la soledat no desitjada com un problema social a què s'ha d'atendre des d'una mirada multidisciplinària i apunta que, tot i que la comunitat científica ha realitzat estudis sobre la magnitud del fenomen i les seves implicacions per a la salut de les persones, és molt recent encara el seu impacte en les polítiques públiques.

"Aquest primer informe ens ofereix una revisió documental d'enfocament qualitatiu amb conclusions preliminars que ens permet traçar un primer camí per avaluar, analitzar i conscienciar sobre un fenomen de gran magnitud que és poc visible encara en les esferes de les polítiques públiques i a ulls de la societat: la soledat no desitjada, amb major incidència en el col·lectiu de gent gran. El nostre compromís des de la Fundació Mémora és seguir estudiant aquest fenomen en profunditat i per això ja estem treballant, en col·laboració amb Fundació “la Caixa”, en un segon estudi que ens permeti ampliar la mostra", apunta Joan Berenguer, director general de Fundació Mémora i co-autor de l'informe.

L'Observatori Ciudades que Cuidan es desplega a través del conveni de col·laboració amb la Fundació "la Caixa", a través del seu Programa de Gent Gran, que té com a missió acompanyar persones maximitzant les seves possibilitats de desenvolupament personal, facilitant la construcció de relacions de suport que generin oportunitats per al desenvolupament d'una vida plena i compromesa amb la seva comunitat. "Encara que l'aïllament i la soledat han augmentat en aquest temps de pandèmia per a tots, hem constatat la importància dels recursos personals per afrontar aquestes situacions. Empoderar les persones i construir arquitectura comunitària que doni suport a l'individu són, al costat d'una major sensibilització de la ciutadania sobre l'aïllament i la soledat, elements clau d'una intervenció rigorosa. No es tracta de guanyar cap batalla a la soledat; es tracta d'aprendre a gestionar-la cadascú de nosaltres a través d'una millora dels nostres recursos personals, juntament amb implicació i compromís en el comú i compartit", explica Cristina Segura, sociòloga i directora del programa de Gent Gran de Fundació "la Caixa".

Manca de dades oficials sobre la soledat no desitjada en persones grans

De les 187 publicacions analitzades, el 52,4% són articles dedicats a parlar sobre la soledat, les seves causes, conseqüències i percentatges de persones grans que viuen soles, tant en el global d'Espanya com a les diferents comunitats autònomes i municipis, segons l'àmbit del mitjà de comunicació. D'altra banda, els que ofereixen notícies sobre la troballa de persones grans mortes soles al seu domicili representen el 9,6% dels articles analitzats. Finalment, el 38% refereixen plans i intervencions, o propostes d'actuació que s'implementen en diferents punts del país.

L'informe ha conclòs que, si bé hi ha estudis que ofereixen dades sobre els grans que viuen en soledat, aquests es refereixen, sobretot, a percentatges de llars unipersonals habitades per majors de 65 anys, com l'Enquesta Contínua de Llars de l'INE.

No obstant això, hi ha poques dades oficials que ofereixin una imatge de les persones grans que viuen en situacions de soledat no desitjada i de les que moren en aquesta situació. Per exemple, l'informe posa en relleu que, en l'àmbit judicial, els registres de morts no indiquen si el cadàver ha estat trobat mort en soledat, sinó que es limiten a recollir les causes de la defunció. D'altra banda, els registres dels serveis de seguretat, com a policia i bombers, tenen dades de les intervencions realitzades en domicilis i dels cadàvers trobats, però cap detall sobre la situació de la persona morta.

En aquest sentit, l'informe apunta a la importància de la resposta de les institucions per oferir suport a aquestes situacions de soledat cada vegada més visible en les agendes polítiques de diversos països com, per exemple, Regne Unit a partir de la creació en 2018 del Ministeri de la Soledat. A Espanya, hi ha projectes de diferents tipus: els que actuen com radars comunitaris, plans i programes de l'administració pública, intervencions d'entitats socials i de voluntariat i projectes tecnològics.

Problemàtica social i sanitària: l'impacte de la soledat no desitjada en la salut física i mental de la gent gran agreujada per la COVID-19

L'informe subratlla que la soledat no desitjada s'ha d'abordar com un problema social i de salut pública, des d'una mirada interdisciplinària i amb l'objectiu de donar poder a la ciutadania per impulsar un canvi estructural. Especialment en un context en què la crisi sanitària de la COVID-19 està endurint aquesta problemàtica, arran de mesures contra la pandèmia com el distanciament social i l'aïllament.

En aquest sentit, diversos experts han assenyalat que, precisament, per mantenir fora de perill a la gent gran, se'ls està privant d'elements per pal·liar la solitud: companyia, contacte amb altres persones i socialització. A més, com a grup de població vulnerable i en risc, la gent gran no han comptat amb suficient suport psicològic per afrontar situacions de dol o per gestionar la por i preocupació davant la possibilitat d'emmalaltir.

L'estudi també recorda que la soledat no desitjada té un impacte negatiu en la salut de les persones grans. S'associa a una pitjor qualitat de vida, pitjor salut física i mental, i major risc de mortalitat. A més, la soledat en la vellesa s'agreuja per les dificultats de mobilitat.

El nou consell de pastoral diocesà de Tarragona es reuneix per primera vegada

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Arquebisbat de Tarragona) El nou Consell de Pastoral Diocesà, constituït el passat dia 12 de gener, s’ha reunit aquest passat dissabte, dia 20 de març, al Centre Tarraconense El Seminari. Presidit per l’arquebisbe Joan Planellas, aquest organisme està format per trenta-cinc membres en representació de tota l’arxidiòcesi i té com a missió "investigar i ponderar tot el que es refereix a les activitats pastorals, i proposar-hi conclusions pràctiques", tal i com s’indica en els seus estatuts.

Després de la pregària inicial, l’arquebisbe va donar la benvinguda a tots els presents tot agraint-los la seva disponibilitat i el treball que duran a terme en aquest organisme sinodal que ha d’aconsellar "no només al bisbe sinó a la mateixa Església", va dir. Per a concretar el treball i les prioritats pastorals per al curs vinent, Planellas va apuntar alguns documents que han de servir de marc de referència: la seva exhortació pastoral 'L’Esperit fa jove l’Església', el document 'Impuls eclesial, transformació social' de la comissió diocesana per a fer front als efectes de la Covid-19 i el document dels bisbes de Catalunya 'Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?'. Precisament, en aquesta primera reunió del consell es van oferir algunes pinzellades dels dos primers documents de la mà de Joan Àguila, vicari de la pastoral, i de Lluís Simón, vicari de la caritat, i posteriorment, es va determinar un mètode de treball, dividit en cinc grans àmbits d’actuació, per a identificar quina és la realitat arxidiocesana d’aquest moment.

Com és propi d’aquest primer Consell també es va procedir a l’elecció de secretari/a i sots-secretari/a que va recaure en les persones de la M. del Mar Cugat i Elisabet Canudas, respectivament.

 

“I credenti sono interlocutori validi per parlare sui media di ogni tipo di argomento”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Ci sono religioni che per il peso sociale, storico e demografico hanno maggior rilievo nei mezzi di comunicazione. Altre, invece, rischiano di essere invisibili nella sfera mediatica. Il Consiglio consultivo per la Diversità religiosa della Generalità della Catalogna ha da poco pubblicato il quinto documento sulla “Diversità religiosa e mezzi di comunicazione: una volontà di dialogo”. Un testo in cui si invitano i mezzi di comunicazione a prestare attenzione alla quotidianità delle comunità religiose.

Nella bolla mediatica attuale, afferma il presidente del Consiglio consultivo, professor Francesc Torralba, “c’è molto rumore, cliché e fake news”. Il documento, lungi dall’essere una critica ai mezzi di comunicazione e alle comunità religiose, propone “in modo positivo” come smontare i luoghi comuni e come identificare elementi per fare in modo che soprattutto le minoranze religiose “abbiano spazio sui media”.

La società è sempre più consapevole che i valori delle persone sono diversi, ricorda il relatore del documento, professor Francesc Xavier Marín, cosa che rende illusorio “pretendere una chiara unanimità senza prima stabilire dialogo e argomentazioni”.

Questo in una società come la nostra, chiamata dell’informazione e della comunicazione, passa inevitabilmente attraverso una costruzione mentale basata su ciò che ci arriva dai media.

Ora, qualsiasi professionista della comunicazione, ricorda Marín, “sa che ci sono precisi protocolli per molti tipi di informazione”. Lo sport ha un suo linguaggio, la copertura di una conferenza stampa un altro, l’informazione economica i suoi tempi. E l’informazione religiosa?

“Non esiste necessariamente un protocollo né una maniera di procedere per il mondo dell’informazione religiosa”. Un’ignoranza della religiosità che si somma al fatto che i credenti non sono interlocutori validi solo per parlare di liturgia o di fede ma, secondo Marín, “lo sono per parlare di qualsiasi tipo di argomento”. La religione, afferma, “indirizza uno sguardo che non si limita alla liturgia ma offre occhi per guardare la realtà. Non bisogna pensare ai credenti solo per parlare di informazione religiosa”.

Il documento ha un tono orientativo e accademico. In una trentina di pagine si sottolineano prima le difficoltà e le opportunità che presenta la specificità delle religioni nei media. Una seconda parte sottolinea l’importanza del pluralismo nella gestione della comunicazione. Infine, si propongono principi e raccomandazioni di buone pratiche nei confronti dei professionisti della comunicazione.

Nella prima parte si sottolinea la “gerarchizzazione” dell’informazione. Il nostro mondo ci obbliga a selezionarla. Una delle sfide dei media, si spiega, “è non perdere di vista che la classica linea tra informatore e utente è sempre più sfumata” e ci muoviamo in un panorama informativo in cui tutti possiamo essere informatori. Questo, sottolinea il documento, comporta una difficoltà, “la mancanza di etica di alcuni che non rispondono a un codice deontologico”. Questo si ripercuote sull’informazione, anche religiosa, che spesso passa per “media informali e decontestualizzati”.

Vanno sottolineate anche alcune note delle dinamiche comunicative che le comunità religiose spesso dimenticano. I media, ricordano dal Consiglio consultivo, “sono entrati pienamente nella cultura partecipativa. Non si limitano a replicare informazioni ma generano contenuti”. Si raccomanda perciò alle comunità religiose di vigilare “per essere presenti nel mondo mediatico, creando forum interni e anche cercando media per rendersi visibili”.

Infine, viene ricordato che “non necessariamente i tempi con cui lavorano le religioni sono i tempi dei media”; vivono minuto per minuto e bisogna saper trovare il momento opportuno per rendere visibile il messaggio perché “per molti quel che non appare sui mezzi di comunicazione semplicemente è invisibile”.

Omella: “Cal mostrar a la generació actual i futura la bellesa de la família”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Església Barcelona) La basílica de la Sagrada Família ha acollit l’acte inaugural diocesà de l’Any de la “Família Amoris Laetitia”. Els directors del Secretariat diocesà de pastoral familiar, Dolors Parellada i Xavier Padilla, han estat els encarregats de conduir un acte presidit pel cardenal Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell. Tal com han dit els mateixos moderadors a l’inici de l’acte, es tracta d’una iniciativa del Papa Francesc que pretén arribar a totes les famílies del món, ja que com ell mateix diu: “El desig de família roman viu, especialment en els joves, i això motiva l’Església”. I com a resposta a aquest desig, “l’anunci cristià relatiu a la família és veritablement una bona notícia”.

Els objectius d’aquest any 2021 dedicat a la família són clars: “primer, difondre la riquesa dels continguts de l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia i anunciar que el sagrament del matrimoni és un do que té en si mateix una força transformadora de l’amor humà. Segon, fer de les famílies les protagonistes de la pastoral familiar. Una família cristiana es converteix en testimoni de l’amor que l’anima”. Per això, en l’acte d’inici en l’àmbit diocesà de l’any de la Família Amoris Laetitia, s’han compartit testimonis de vida cristiana. L’últim objectiu és “no deixar a ningú enrere. Se’ns convida a practicar una pastoral transversal, que tingui en compte les necessitats i subjectivitats de cadascú, dels cònjuges, els nens, els joves, la gent gran, les situacions difícils i les fragilitats familiars” han assegurat Dolors Parellada i Xavier Padilla.

“La Sagrada Família és un model per a tota la família cristiana”

A l’inici de l’acte inaugural el bisbe Vadell ha assegurat que cal prendre consciència del lloc on estem. “Escoltarem els testimonis de famílies que expressen i reflecteixen la globalitat de la nostra arxidiòcesi en un temple tan significatiu com la Sagrada Família”. Seguidament, el cardenal Omella ha explicat durant l’homilia que “la Sagrada Família és un model per a tota la família cristiana. És la cèl·lula bàsica de la societat: tocar la família és tocar la societat, destruir la família és destruir la societat, construir, sostenir, donar suport a la família és construir, sostenir i donar suport a la societat sencera”.

A més, el cardenal Omella ha assegurat que “ens falta tornar a mostrar a la generació actual i futura la bellesa de la família”. l’arquebisbe de Barcelona creu que fa la impressió que avui en dia s’actua com si “la família fos una mascareta o com les bosses del supermercat, usar i tirar”. Per això ha afirmat que “en aquesta societat de tanta comunicació ràpida -a través del WhatsApp, a través les xarxes socials o del correu electrònic-, ens falta capacitat per escoltar a l’altre, fins i tot en allò que no ens diu. Estem comunicats, però no units, estem molt informats, però no estem en el cor de l’altre”.

“Es diu que l’Església és misteri de comunió en tensió missionera. Cal mostrar al món la bellesa de l’amor. Cal valorar a l’altre, cal descobrir, valorar i dir les coses bones de l’altre i perdonar-ho tot”, ha relatat el cardenal Omella.

Diàleg, perdó, servei, acollida i oració

Per altra banda, l’arquebisbe de Barcelona ha demanat a tots els matrimonis presents, tant presencialment com telemàtica, quatre peticions: “Primer, cuideu molt el diàleg; segon, també és fonamental l’actitud de perdó; en tercer lloc heu de tenir molt en compte el servei i l’acollida, sigueu com l’Església sempre acollidora. A vegades fem servir unes paraules que imposen uns murs de no acollida. Per últim cuideu molt l’oració”. Finalment ha pregat a tots els presents: “No tingueu por, és una bonica vocació la de la família, cuideu-la i sigueu testimonis de la bellesa de la família que pren model de la de Natzaret”.

L’any es va iniciar el passat 19 de març, dia de Sant Josep, en el cinquè aniversari de la proclamació de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia, i finalitzarà el 26 de juny de 2022 amb la clausura de la desena Trobada Mundial de les Famílies, que se celebrarà a Roma.

“Els creients són interlocutors vàlids per parlar en els mitjans de tot tipus de temes”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Hi ha religions que pel pes social, històric i demogràfic tenen un pes més grans en els mitjans de comunicació. D’altres, en canvi, perillen de ser invisibles en l’esfera mediàtica. El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa acaba de publicar el seu cinquè document que porta per títol Diversitat religiosa i mitjans de comunicació: una voluntat de diàleg. Un text en què es convida els mitjans de comunicació a prestar atenció al dia a dia de les comunitats religioses.

En la bombolla mediàtica actual, afirma el president del Consell Assessor i professor, Francesc Torralba, “hi ha molt soroll, tòpics i inclús fake news”. El document, lluny de ser cap crítica als mitjans de comunicació ni a les comunitats religioses, proposa “de manera positiva” com desfer tòpics i com identificar elements per propiciar que sobretot les minories religioses “tinguin espai als mitjans”. 

Una informació religiosa desconeguda

I és que cada cop la societat és més conscient que els valors de la gent són diversos, recorda el professor i relator del document, Francesc Xavier Marín, el que fa que sigui il·lusori, reconeix, “pretendre clares unanimitats sense abans establir diàleg i argumentació”. Això en una societat com la nostra, dita de la informació i comunicació, passa indefugiblement per una construcció mental a base del que ens arriba dels mitjans de comunicació.

Ara bé, tot professional de la comunicació, recorda Marín, “sap que hi ha uns certs protocols d’actuació per a molts tipus d’informació”. Els esports tenen el seu propi llenguatge, la cobertura d’una roda de premsa un altre, la informació econòmica uns tempos. I la informació religiosa? 

“No necessàriament existeix un protocol ni una manera de procedir pel món de la informació religiosa”. Una ignorància del fet religiós que se suma al fet que els creients no només són interlocutors hàbils per parlar de temes de litúrgia o fe, sinó que, segons Francesc Xavier Marín, “els creients són interlocutors vàlids per parlar de tot tipus de temes en els mitjans de comunicació”. La religió, afirma, “adreça una mirada que no s’esgota només en la liturgia, sinó que proporciona unes ulleres per mirar la realitat. No cal pensar en creients només per parlar d’informació religiosa”. 

Bones praxis mediàtiques

El document, però, s’allunya de concrecions i exemples i adopta un to orientatiu i acadèmic. En una trentena de pàgines es destaquen primer les dificultats i les oportunitats que presenta la singularitat de les religions en els mitjans de comunicació. Un segon bloc detalla la importància del pluralisme en la gestió comunicativa. I, finalment, es proposen uns principis i unes recomanacions de bona pràctica cap els professionals de comunicació. 

De la primera part en destaca la informació sobre la jerarquització necessària de la informació per part de l’audiència. El nostre món fa impossible estar al corrent de tot i ens obliga a seleccionar la informació, jerarquitzar-la per construir-nos una imatge del món. Un dels reptes dels mitjans, expliquen, “és no perdre de vista que la linia clàssica entre emissor i receptor està cada cop més difuminada”, i ens movem ja en un panorama informatiu on tots podem ser emissors. Això, apunten, comporta també una dificultat, “la manca d’ètica d’alguns usuaris ja que els particulars no responen a un codi deontològic”. Això repercuteix en la informació, també la religiosa, que sovint passa “per mitjans informals i descontextualitzats”.

Cal destacar també alguns apunts de les dinàmiques comunicatives que les comunitats religioses sovint obliden. Els mitjans, recorden des del Consell Assessor, “han entrat de ple en la cultura participatva. No es limiten a replicar informació sinó que generen contingut”. Des del Consell es recomana a les comunitats religioses que vetllin “per ser presents en el món mediàtic, creant fòrums interns i també cercant mitjans per fer-se visibles”. 

“No necessàriament el temps amb el que treballen les religions és el temps dels mitjans de comunicació”. Recorden que els mitjans viuen ja el minut a minut i cal saber trobar el moment oportú per fer visible el missatge. “Per molta gent allò que no apareix als mitjans és invisible”.

En definitiva recorden que uns  mitjans de comunicació atents al dia a dia de les comunitats religioses presents a casa nostra “visibilitzaran que els valors religiosos són patrimoni del conjunt de la societat”.

Els empresonats i exiliats de la Bíblia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els empresonats i exiliats de la Bíblia, del caputxí Jordi Cervera i Valls, és un llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat inclòs dins la col·lecció El Gra de Blat.