Animaset participa a la trobada de les editorials del Claret Publishing Group

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Vint-i-un membres de les disset editorials de Claret Publishing Group han celebrat la reunió triennal per posar en comú les experiències de les diferents cases editorials de la congregació claretiana, entre les quals, l’Editorial Claret, representada pel seu director, Joan Bové.

Des de Barcelona, Jordi Roigé, director d’Animaset Media i Comunicació, que ofereix serveis de comunicació als claretians de la província de Sant Pau, també ha participat de la trobada. Roigé, en la seva intervenció, ha motivat a somiar globalment i a la necessitat d’obrir-se a una forma organitzada d’estar present en el món digital que possibiliten internet, els mitjans socials i altres plataformes de mitjans de comunicació.

La reunió ha estat presidida pel pare claretià Henry Omonisaye, Consultor General. Des d’un inici ha establert els tres objectius de la trobada: avaluar la vida i missió de les editorials, especialment durant el sexenni que ha de concloure, tenir una grata “conversa” entre els membres i, finalment, elaborar propostes per al XXVI Capítol General de la Congregació.

El Superior General, Mathew Vattamattam, ha marcat el to de la reunió amb el seu discurs d’obertura. Ha proposat tres claus als editors. En primer lloc, tornar a l’esperit original del Pare Fundador, per a qui les publicacions eren un ministeri important. En segon lloc, veure on es troben en l’actualitat aquestes publicacions a través d’una “conversa generativa”. Posant en comú allò que ja hi és present i recordant que algunes editorials comencen a caminar i d’altres ja compten amb certa experiència. Finalment, aportar idees per enriquir les converses del Capítol General i la consciència de la Congregació sobre la importància de l’evangelització i el ministeri de la Paraula a través de les editorials.

En el transcurs de les sessions, alguns participants han compartit la seva experiència en diversos temes. És el cas de Dharmik Rawal, expert en Màrqueting Digital, que ha il·lustrat als participants sobre els mecanismes de cerca en la web i l’optimització dels motors de cerca.

La reunió, que es va celebrar els darrers dies de març, també ha comptat amb la participació de convidats com el pare Gonzalo Fernández, vicari i prefecte General d’Espiritualitat, el pare Artur Teixeira, prefecte General d’Apostolat i el pare Rosendo Urrabazo, Superior Major de la Província d’EUA-Canada. La trobada ha conclòs amb el diàleg de les propostes per al discerniment del pròxim Capítol General.

Ordenació diaconal a Caldes de Montbui

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Terrassa) El diumenge 11 d’abril , segon diumenge de Pasqua, el bisbe auxiliar Salvador Cristau, ha ordenat un nou diaca permanent al servei de la diòcesi. Es tracta de Xavier Rocabayera, de les parròquies de Sant Genís de Plegamans i Santa Maria de Palau- solità.

Càritas Barcelona convida a la ciutadania a “Obrir els Ulls” amb una exposició sobre la crisi social i econòmica de la COVID-19

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Càritas Barcelona) Amb motiu del primer aniversari de l’inici de la pandèmia, Càritas Barcelona ha inaugurat una exposició al Museu Diocesà de Barcelona, que porta per títol “COVID19: Obre els Ulls. Una lectura social i ecològica de la pandèmia”. L’exposició, que podrà visitarse gratuïtament fins al 30 de juny de 2021, és un recorregut per aquest primer any de crisi sanitària, econòmica i social, on es posa de manifest la vulnerabilitat de l’ésser humà.

El director del Museu Diocesà de Barcelona, Robert Baró, ha sigut l’encarregat de donar la benvinguda al museu, afirmant que l’exposició és una mostra de la tasca social que duu a terme l’Església. “L’edifici on es troba el Museu Diocesà de Barcelona fou construït al segle XV, i s’anomenava Casa de la Pia Almoina. Era una institució de beneficència, que acollia i oferia dinars a 288 pobres. Que avui siguem aquí reafirma que el compromís de l’Església cap als més febles ve de lluny”, ha indicat el director del Museu Diocesà de Barcelona. Baró ha volgut fer un agraïment especial a la parròquia de Sant Josep Oriol de Santa Coloma, i a Ester Grau, filla de l’artista Josep Grau-Garriga, ja que han posat totes les facilitats per poder exposar el tapís “Màrtir”. Procedent d’Austràlia, el tapís fou exposat en el marc de la Biennal de Sidney.

Seguidament, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha agraït al Museu Diocesà la possibilitat d’acollir l’exposició, i ha recordat que tota la feina que s’hi mostra no seria possible sense el suport de tantes persones que col·laboren amb l’entitat. “Gairebé tres de cada deu donants físics i jurídics no havien col·laborat abans amb Càritas i aquest any ens ha ensenyat que la ciutadania s’implica en els moments de més necessitat”.

Busquets ha explicat que l’exposició està formada per 40 fotografies de fotoperiodistes com Sandra Balcells, Dani Codina, Javier González, Pepe Navarro o Mingo Venero, i que mostren la diòcesi de Barcelona en un context desconegut de pandèmia, on el patiment, l’angoixa, la solitud o la desesperança es fan presents. Les imatges també són l’exemple de la solidaritat de la ciutadania, i com malgrat el context, hi ha esperança. El director de Càritas ha recalcat la presència de dos elements centrals de l’exposició: Un dels més destacables és l’habitació de 10m2, que és on han passat el confinament el 40% de les persones ateses per Càritas. També ha donat especial rellevància a la targeta moneder, ja que entre els mesos d'abril i desembre de 2020, un total de 10.017 persones (3.865 llars) van rebre una ajuda per aliments, al 35% de les quals se'ls va facilitar la targeta moneder.

El director de Càritas s’ha preguntat si serem capaços d’entendre allò que la pandèmia ens està explicant, i ha afirmat que “Obre els ulls” vol ser una resposta a les múltiples preguntes que ens fem al voltant de la COVID-19. “D’aquesta crisi ens en sortim tots junts o no ens en sortim. La crisi de 2008 van pagar-la les persones més febles, i no volem que es repeteixi amb la crisi de la COVID-19. L’exposició vol fer reflexionar a la societat, i els demanem que s’aturin i es donin un minut de lucidesa per pensar en allò que podem fer de manera individual i col·lectiva per revertir la situació”.

1 any de crisi: Seqüeles que s’estanquen i fatiga pandèmica

Durant la inauguració de l’exposició, Càritas ha presentat l’informe Tercera Onada de l’impacte de la crisi de la COVID-19 en les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona. Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas, ha sigut l’encarregada d’explicar les seqüeles de la pandèmia, remarcant que un any després de la declaració de l’estat d’alarma, les famílies han acumulat moltes crisis en una. “La protecció social no arriba a les persones més vulnerables. Això, sumat a la sensació d’aïllament i esgotament, provoca que les famílies sostinguin situacions insostenibles. Hem de construir un nosaltres integrador que no deixi ningú enrere.”, ha indicat Feu.

La responsable de Càritas ha destacat que 6 de cada 10 persones que acompanyen des de Càritas no tenen una feina digna, sigui perquè no en troben (43,8%), o perquè es veuen abocades a treballar en el mercat informal (20%). Aquesta situació fa que més de 20% de les famílies ateses per Càritas (prop de 3.500 famílies / 7.500 persones) visquin sense cap ingrés, quan abans de la pandèmia eren el 8,2%.

La manca d’ingressos ha provocat que 1 de cada 4 famílies s’hagi vist obligada a canviar d’habitatge, buscant una opció més econòmica per tirar endavant. Això fa que el 64% de les llars ateses per Càritas no disposi d’un habitatge digne, i que la meitat de les llars tinguin grans dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge (lloguer o subministraments). Això genera un gran deteriorament en les condicions de vida de les famílies, ja que el 48,5% no poden dur una alimentació adequada (un 7% més que el febrer de 2020) i un 35% no poden accedir a la medicació que necessiten (+11% respecte abans de la COVID-19).

“Les seqüeles d’aquesta crisi s’estan enquistant. Augmenta la fragilitat i la desprotecció dins un context de fatiga pandèmica, i la situació no podrà sostenir-se molt més temps si no es prenen mesures immediates. No pot ser que només el 7% de les llars que acompanyem cobri alguna prestació d’ingressos mínims (ja sigui RGC o IMV). Ens cal obrir la mirada, obrir els ulls i dissenyar polítiques que ens portin a una nova realitat, on construïm un nosaltres integrador, que no deixí ningú enrere”, ha conclòs.

Finalment, el cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas, ha remarcat que l’Església sempre està present en temps de desolació, i que la ciutadania, independentment de la seva ideologia, es volca en favor de la causa de Càritas. “Cal que treballem junts per vèncer aquesta crisi. Com digué el Papa Francesc, no podem abordar la pobresa promovent estratègies de contenció que únicament tranquil·litzin i converteixin els pobres en éssers domesticats i inofensius”, ha indicat.

Llegim a la premsa que les converses entre els actuals socis de govern s’han reactivat després del parèntesi de la Setmana Santa. També que a les trobades hi ha hagut un intercanvi de documents sobre mesures concretes del futur programa de govern del nou executiu. I, entre aquests temes, dues qüestions: la col·laboració público-privada i la defensa de l'escola concertada.

La Garriga es proposa restaurar la capelleta de Sant Roc

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(CR) La Comissió Sant Roc de la Garriga ha sortit al carrer buscant la col·laboració ciutadana per restaurar la capelleta del sant. Després que l’ajuntament de la Garriga financés la restauració de la imatge de Sant Roc, la comissió vol fer el mateix amb la capelleta en la què està instal·lat el sant.

Ordenació sacerdotal a Tortosa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(CR) El bisbat de Tortosa compta amb un nou capellà, Christian Pinto Corvalán. El bisbe Enric Benavent ha presidit l’ordenació, aquest dissabte 10 d’abril a la Catedral de Tortosa, que ha animat al nou prevere a “anunciar l’Evangeli” i va reconèixer que “se li eixampla el cor quan celebra una ordenació sacerdotal”.

Càritas Tarragona impulsa la quarta edició del curs d’atenció domiciliària

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) La precarietat laboral és una problemàtica que presenten la majoria de les persones ateses a Càritas Tarragona. De fet, en la darrera memòria publicada per aquesta Càritas diocesana es destaca que un 69% de les persones ateses estan en situació d'atur i busquen feina. Així mateix presenten un nivells formatius molt baixos o pràcticament inexistents que condiciona i dificulta l’accés al mercat laboral. L’atur i la manca d’ingressos afecta especialment el col·lectiu de dones, joves, persones majors de 45 anys i estrangeres.

Analitzant aquesta realitat, Càritas Tarragona s’ha vist en l’obligació de crear nous projectes i eines per donar resposta material i emocional a les necessitats plantejades, fent una aposta pels projectes sociolaborals i formatius. Els cursos que s’han realitzat fins ara han contribuït a millorar la qualificació professional d’un grup de seixanta persones en situació d’atur i vulnerabilitat, augmentant el nivell d’ocupabilitat. El 63% dels alumnes que han participat en aquests cursos han trobat feina en l’àmbit que s’han format.

Càritas Diocesana i la Fundació Endesa han unit esforços per impulsar una nova edició del curs bàsic d’atenció domiciliària. El curs, inaugurat aquest dimarts, dia 6 d’abril, oferirà als participants dues-centes hores de formació en neteja domèstica, dietètica, cuina i matèries complementàries. La formació permetrà a l’alumnat realitzar pràctiques no laborals en empreses del sector, que els capacitarà per treballar en diversos àmbits laborals.

El perfil dels alumnes és el de persones aturades de llarga durada d’entre 20 i 55 anys, amb un nivell bàsic de formació —o amb formació no reconeguda—, amb coneixement de la llengua i residents al Camp de Tarragona.

“Molts joves estan farts de tanta banalitat”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Pot ser l’art, l’estudi, l’activisme o l’espiritualitat un camí pels joves d’avui per explorar la recerca vital? Un cicle de sis sessions virtuals en obert i en directe a través del canal de Youtube de Biblioteques de Barcelona analitza des d’avui i fins al 3 de maig aquesta qüestió.

En una situació actual com la que vivim, afirmen des de l’organització, “es fa necessari, més que mai, dirigir la mirada cap a perspectives que ens inspirin sentit a la vida i que fonamentin l’esperit de confiança i recerca interior”. Això es fa palès, expliquen, especialment entre la població jove.

El cicle El virus del sentit: joves i recerca vital, organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona i Biblioteques de Barcelona, és comissariat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista. La proposta compta amb sis xerrades, que s’articularan a través d’un diàleg obert en què els testimonis biogràfics i experiencials es combinaran amb l’aproximació més teòrica amb l’objectiu de funcionar com a catalitzadors i inspiradors d’aquesta recerca de sentit.

Els joves, "farts de tanta banalitat"

Tot i que la recerca de sentit no té edat, reconeix Lagarriga, volien enfocar el cicle cap els joves, “tant a nivell de públic objectiu com mitjançant els testimonis triats per dialogar”. Lagarriga afirma que els joves es continuen fent avui les preguntes vitals però apunta que aquestes “arriben més tard”. Des de petits rebem tanta distracció -mediàtica, de jocs, social- que les preguntes i la recerca de sentit arriben igualment però no es fan, explica, a l’adolescència ni a la primera joventut. 

“Molts joves estan farts de tanta banalitat”, és per això que van escollir el títol de virus del sentit amb una doble intenció. “Entenent sentit com a recerca vital i com a virus que s’ha d’encomanar, i també pensant en el virus que actualment patim, el de la Covid-19, que també ens pot donar peu a plantejar preguntes sobre què fem, com vivim, qui som”. Aquestes preguntes vitals, reconeix, “sovint ressonen quan van maldades”.

En aquest bombardeig de la distracció constant que vivim, creu Lagarriga, s’hi afegeix un tabú social, “el que arrosseguem des de fa dècades i que empeny tota una generació a no voler parlar de temes religiosos, i els fa una cosa privada d’un mateix”.

Espais per sortir d'un mateix

I és que, segons Lagarriga, la recerca vital no és exclusiva de les tradicions religioses. El cicle també convida persones que no són únicament de l’àmbit religiós o espiritual. Per exemple hi ha ponents del món literari, artístic, de l’activisme. “Sovint tot i no posar la paraula espiritualitat enlloc arriben al mateix lloc a través de la poesia, de la fotografia o de treballar amb gent o de l’activisme social”. Més enllà de les paraules, Lagarriga creu que hi ha espais que fan sortir d’un mateix i que fan trobar vincle amb els altres, amb el món, o amb la natura. “I aquest és l’espai que tradicionalment hem anomenat espiritualitat”.

Sovint els joves expressen interés en el fenòmen religiós i espiritual però sense necessitat explícita de posar-li una institució o marca. “Això es veu en la majoria de joves d’aquí que han tingut una tradició cristiana, i en canvi potser en altres religions, com la musulmana, pel context cultural i històric és diferent aquest vincle i es viu com una identitat o com un vincle amb les famílies d’origen que són lluny”. 

El que sí pensa Lagarriga és que no vivim una negació del fet religiós però que “evidentment no ajuda que a l’escola gairebé mai se’n parli d’aquests temes”. L’adolescència és una edat que porta en totes les cultures a l’exploració, a la rebel·lia, o a fer-se preguntes. “Forma part de la condició humana”. 

El cicle repassa conceptes vitals com el sentit de la interioritat, el sentit de la recerca, el sentit de la revelació en l’art, el sentit dels mestres, o el sentit del vincle entre religió i joves. 

Comencen les obres de neteja i restauració de la façana principal de la Catedral de Tortosa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Tortosa) La neteja i la restauració de la façana principal de la catedral de Tortosa començarà el dia 15 d’abril. El Bbisbat de Tortosa ha adjudicat les obres a l’empresa EMR (Estudio Métodos de la Restauración) per un import de prop de 500.000 euros. La Diòcesi ha licitat el projecte per un import de 600.000 euros i l’havia plantejat per fases pel seu alt cost econòmic, però les subvencions del Ministeri de Foment (60% del cost) i els ajuts de l’Ajuntament de Tortosa (45.000 euros), la Diputació de Tarragona (45.000 euros) i la conselleria de Cultura (24.000 euros) ha animat el bisbat a fer l’obra completa. El termini d’execució és d’un any.

A la façana de la catedral de Tortosa no s’hi ha fet mai cap manteniment, a excepció d’algunes reparacions després de la Guerra del Francès. El projecte per restaurar-la i netejar-la és dels arquitectes Carles Brull i Andreu Alfonso i del restaurador Manel Iglesias, i el bisbat de Tortosa, a través d’un concurs per invitació, l’ha adjudicat a l’empresa EMR. Al procés de licitació es va convidar sis empreses que treballen habitualment amb la diòcesi i que han fet altres treballs de restauració i reparació per al bisbat.

La guanyadora del concurs ha fet obres a Vinaròs i Benicarló (Baix Maestrat) i una de les seves obres més “significatives” és la rehabilitació de la Capella de Sant Nicolau de València, coneguda com “la Capella Sixtina” valenciana. Amb un cost de prop de 500.000 euros, i amb el finançament garantit del Ministeri de Foment, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa, el bisbat emprèn la totalitat de l’obra, que s’havia plantejat en sis fases per si no s’aconseguien prou recursos.

“És una obra important per a la diòcesi de Tortosa i per al patrimoni de les Terres de l’Ebre”, ha destacat el bisbe Enrique Benavent en la roda de premsa que s’ha realitzat dimecres 7 d’abril per comunicar la notícia. “Transformarà totalment la imatge a la qual estem acostumats de la façana de la catedral. Quan estigui acabada veurem la façana com es va projectar, però que per a nosaltres serà com nova”, ha afegit. El projecte preveu reparar rejuntats, consolidar els paraments de pedra més degradats, hidrofugar determinades zones molt exposades a l’aigua de pluja, i aplicar biocides per a evitar el creixement de plantes i les colonitzacions biològiques. També se substituiran i protegiran algunes fusteries i reixes que tenen problemes d’oxidació, corrosió; parts malmeses i trencades; o les que tenen un aspecte poc apropiat per a un edifici com la Catedral. En concret, es revestiran les tres portes de la façana amb plaques de llautó daurat per convertir-les en portes ferrades que representaran una al·legoria a les cintes de la mare de Déu. A l’altura de la vista dels passejants, s’inscriurà en llatí el relat del lliurament de la Cinta. A més de netejar la façana, hi ha diferents patologies que caldrà solucionar i que els arquitectes han detallat minuciosament en el projecte. S’hi ha acumulat brutícia, fruit dels efectes ambientals i el pas del temps, però també hi ha dipòsits i crostes de brutícia, colonitzacions biològiques (líquens, fongs i algues) i, de manera molt destacada, excrements de coloms.També hi ha parts dels paraments trencats i degradacions importants de la pedra (arenització, alveolització, descamacions, entre d’altres).

La part més afectada és l’extrem sud de la façana, als tres paraments situats sota el campanar i sobre la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Les cares laterals i posteriors del cantó nord són les que presenten millor conservació. També alguns tancaments i proteccions tenen un estat precari o mal aspecte, com la barana provisional d’obra present sobre la cornisa superior, les xarxes de filat metàl·lic instal·lades en algunes finestres o el revestiment de planxa acabada exterior de les tres portes de la catedral. La façana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757. És un projecte inicial de Martí d’Abària en estil barroc, amb diverses adaptacions posteriors durant el seu procés de construcció. L’edificació completava en planta el temple gòtic iniciat el 1347, que es va bastir sobre l’antiga seu romànica. Està inspirada en exemples de l’arquitectura romana del segle XVI, com la Basílica de Sant Pere del Vaticà. La façana de la Catedral de Tortosa no es va acabar, segons alguns estudiosos, per falta de diners i perquè l’exèrcit va prohibir que s’acabés d’aixecar la part superior, que preveia dues grans torres, perquè s’interposava en la línia de foc dels canons del castell de la Suda. Altres apunten que es va témer que els fonaments no suportessin l’estructura de la façana.

Hans Küng: una conflictiva fidelitat eclesial

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Pere Codina –CR) A l’edat de 93 anys ha mort Hans Küng. Havia nascut a Sursee, en el cantó suïs de Lucerna l’any 1928 i ha mort a Tubinga, ciutat alemanya  on vivia des de feia moltes dècades i amb la qual se sentia molt vinculat. Encara que va viure tota la seva vida docent a la Universitat de Tubinga, per tant a Alemanya, sempre va ser conegut com “el teòleg suïs”, el tercer, al costat de dos altres “teòlegs suïssos”, Karl Barth i Urs Von Balthasar.

Una tesi doctoral amb impacte

El jove Hans Küng va centrar la seva tesi doctoral sobre el pensament del teòleg evangèlic suïs Karl Barth. Des d’una perspectiva catòlica va estudiar la doctrina barthiana de la justificació (La justificación. Doctrina de Karl Barth y una interpretación católica, Editorial Estela, Barcelona, 1967). El mateix Barth va lloar la fidelitat amb què Küng havia interpretat el seu pensament: “Vostè em fa dir el que jo dic i jo penso com vostè em fa parlar”, va escriure en una carta personal a l’autor a finals de gener de 1957. Küng, que aleshores tenia 28 anys, intentava demostrar que en els seus punts fonamentals hi havia una clara coincidència entre la doctrina de la justificació de Barth i la catòlica. Aquest estudi va marcar una fita ja abans del Concili Ecumènic i va representar un pas a favor de la declaració conjunta que, més endavant (1999), catòlics i protestants farien sobre la justificació.

Küng, cridat com a expert al concili

Küng va exposar el seu projecte ecumènic en un petit llibret (“Konzil und Wiedervere­inigung” [Concili i reunificació], 1960), que li va merèixer de ser convidat per Joan XXIII al concili Vaticà II a tall de “perit”. Allí va coincidir amb un altre perit, un any més gran que ell, i que es deia Joseph Ratzinger, i amb el qual van formar el tàndem dels joves teòlegs alemanys. Ratzinger era aleshores professor de teologia fonamental a la Universitat de Bonn.

La bona entesa que hi havia aleshores entre els dos joves teòlegs, la demostraria el fet que Küng va fer tot el possible perquè Ratzinger acceptés una càtedra de teologia dogmàtica a Tübingen. Allí van començar a col·laborar en una reforma estructural de l’Església... fins que la revolta dels estudiants a la universitat de Tubinga (1968), viscuda de forma diferent per un i altre teòleg, va fer que se separessin i anessin cada un per camins diferents en endavant.

“Infal·lible? Una pregunta” (1970): comencen els problemes

En les aigües ja no gaire tranquil·les del pensament teològic del primer post-concili, aquest llibre va provocar una (primera) tempesta i va fer que tant Roma (i la majora dels teòlegs catòlics del moment), com la Conferència Episcopal Alemanya fessin els oportuns tocs d’atenció. Hi va haver un torcebraç entre l’autor del llibre i la teologia establerta. Küng no va afluixar i va mantenir les seves tesis.

Mentrestant va anar publicant altres llibres, cada un dels quals va ser un èxit editorial i va ser traduït, editat i reeditat en les principals llengües: primer “Christ sein [Ser cristià]” (1974), que és un assaig de cristologia, i després “Existiert Gott? [Hi ha Déu?]” (1978), que és un intent de resposta afirmativa a la pregunta de l’existència de Déu davant la crítica a la religió de la modernitat.

Aquests llibres, en grau diferent, –i tenint en compte el precedent sobre la infal·libitat–  van fer que Roma li retirés la llicència canònica per ensenyar la teologia catòlica. Va ser el 18 de desembre de 1979. Una data que va marcar un abans i un després a la vida de Hans Küng.

El diàleg interreligiós i ètica mundial

A partir de 1980, amb el talent i la constància de sempre Hans Küng s’obre a altres horitzons fora de l’àmbit de l’estricta teologia catòlica. Un d’ells va ser l’àmbit del diàleg entre les religions. S’ha fet cèlebre la seva rotunda formulació: “No hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions. No hi haurà pau entre les religions sense diàleg entre les religions. No hi haurà diàleg entre les religions sense criteris ètics globals. No és possible un nou ordre mundial sense una ètica mundial assumida conjuntament per creients i no creients.”

L’any 1990 publica el seu Projecte d’una ètica mundial sota el títol de Global Responsabi­lity [Resposabilitat global], quan gairebé ningú no parlava encara de globalització. Küng insistia a destacar que aquest projecte no era pròpiament un projecte religiós, sinó ètic, i que pot ser assumit tant per persones religioses com no religioses, i que també es pot fonamentar tant des d’una pespectiva filosòfica com teològica.

En aquesta línia, l’any 1993 va crear la Fundació Weltethos (Ètica Mundial) amb l’objectiu de promoure la cooperació entre religions mitjançant el reconeixement de valors compartits. Aquell mateix any, va parlar en el Parlament de les Religions de Chicago (1993) i també a l’Assemblea Genral de les Nacions Unides (2001). Però nosaltres hem de recordar la conferència que va fer a Barcelona (11 de novembre de 2003) davant més de 600 persones, al paraninf de la Universitat de Barcelona. “Cada vegada m’he anat fent més conscient que aquest diàleg interreligios i intercultural inclou un aspecte altament polític”, que va resumir en els seus eslògans: “no hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions” i “no hi haurà pau entre les religions sense diàleg entre les religions”.

Reforma estructural de l’Església

La vida eclesial de Hans Küng ha estat marcada pels enfrontaments amb la jerarquia. I ha mantingut envers l’Església una conflictiva fidelitat, fins al punt que ell mateix recordava que mai no havia estat suspès a divinis, és a dir, que encara que se hagués prohibit ensenyar teologia catòlica, mai no se li ha prohibit celebrar missa i administrar els sagraments. Casaldàliga criticava coses d’Església perquè se l’estimava profundament. Tenim raons per pensar que la crítica de Hans Küng era també fruit d’aquesta estimació que sentia per l’Església. Tenim raons i tenim testimonis. Com, per exemple, el testimoni del cardenal alemany Kasper, que ha recollit aquests dies Vatican News:

“Küng no era només una veu crítica amb l'Església o un rebel. Era una persona que desitjava renovar l'Església i dur a terme la seva reforma. (...) Com va dir Yves Congar, Küng era catòlic, però a la seva manera. Es va sentir cridat com a teòleg a canviar les coses a l'Església i va aconseguir, amb eficàcia, explicar l'Evangeli fins i tot a persones allunyades de la fe. En això va fer bé, però la seva eclesiologia és massa ‘liberal’. (...) No obstant això, estàvem distanciats i hi havia diferències sobre la doctrina de la justificació i sobre els ministeris a l'Església. En qualsevol cas, amb ell es podia parlar. Era un home combatiu: li agradaven els diàlegs de to fort. Continuaven existint diferències entre nosaltres, però mai es va crear una enemistat.”

Pere Codina
Missioner claretià