Tenim un papa valent

No entraré ara en les qüestions, ja àmpliament recollides pels mitjans, sobre el preservatiu, l’homosexualitat, celibat, l’ordenació de les dones... presents al llibre entrevista Llum del Món de Benet XVI.

Crec que a qui llegeixi el llibre sense prejudicis se li presentarà un Benet XVI proper, realista i alhora optimistament cristià, humil. Un papa que es veu susceptible d’equivocar-se (el papa pot tenir opinions particulars equivocades), que admet errors, i s’accepta tal com és (jo em vaig dir, simplement, sóc qui sóc. No intento ser un altre. El que puc donar, ho dono, i el que no puc donar, tampoc no intento donar-ho).

Contràriament a la imatge d’enemic de la modernitat, Benet XVI afirma en nombrosos passatges que la modernitat no es conforma només de coses negatives i que és important que intentem viure i pensar el cristianisme de tal manera que integri la modernitat bona i correcta.

En aquest sentit, valora molt positivament les iniciatives cristianes que no es mouen necessàriament en l’àmbit jeràrquic i admet que la burocràcia (eclesial) es troba desgastada i cansada, per la qual cosa creu que tal vegada el cristianisme està adoptant una altra cara, una altra figura cultural.

És conscient que el llenguatge eclesial sovint és incomprensible per a l’home contemporani. En diferents passatges repeteix que cal trobar noves formulacions. Cal procurar dir realment la substància com a tal, però dir-la d’una forma nova.

Molt interessant la seva visió d’Església i el concepte agustinià sobre el fet que a vegades qui és dins és fora i qui sembla ser fora, és dins. Seguint el concepte de sant Pau ja recollit per Pau VI, afirma també que justament, Pau no la va concebre com a institució, com a organització, sinó com a organisme viu, en què tots obren uns al costat dels altres i cap als altres, en què es troben units des de Crist. És una imatge, però una imatge que condueix cap a la fondària.

Si moltes de les afirmacions que fa el papa, les fes un altre prelat, la caverna se li tiraria al damunt. La mateixa justificació del preservatiu com a mal menor la pot fer Benet XVI perquè és Joseph Ratzinger. I ja hi ha qui anònimament o en petits cercles mormora contra la conveniència d’aquestes declaracions. I, sobretot, mormora contra el llibre entrevista en si mateix. Des d’alguns sectors, es considera que el pontífex només s’ha de pronunciar ex cathedra.

El mateix Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu, va comentar-li al papa que aquest llibre era un veritable “risc”. Benet XVI ja ho sabia. Però tenim un papa valent.