El monestir de les Avellanes es va vestir de gala el 10 de setembre passat, en la data exacta del centenari de l’arribada dels germans a aquest recinte emblemàtic. La desamortització de Mendizábal va truncar 669 anys de la presència dels monjos premonstratencs, que van fundar el monestir el 1166. El 1910, després d’avatars penosos, inclosa la venda ignominiosa dels sepulcres dels Comtes d’Urgell, el monestir va passar als germans maristes, que hi van instal·lar el noviciat. Avui, es pot admirar una reconstrucció esplèndida d’una casa, que té les portes obertes a tots els seus visitants. El P. Thomas Handgrätinger, abat general dels premonstratencs, i el germà Emili Turú, superior general dels maristes, van ser aquests dies a les Avellanes, com a reconeixement mutu de les dues institucions que han donat esplendor a aquest centre lleidatà d’espiritualitat. Mons. Joan Enric Vives, arquebisbe de la diòcesi d’Urgell i copríncep d’Andorra, i Montserrat Coll, directora general d’Afers Religiosos, van ser els rostres de la presència eclesial i política a l’acte, que es van afegir a aquest reconeixement històric i social.
La celebració del centenari implica fer un exercici de memòria i de projecte, de passat i de futur, de tradició i de modernitat. Entre les nombroses paraules que podrien sintetitzar aquesta festa commemorativa, en destaco cinc, cadascuna d’elles amb tres matisos: memòria històrica, vida religiosa, país, formació i fidelitat.
Celebració de 100 anys de memòria històrica, des de tres òptiques. Davant dels encerts i dons, agraïment. Davant dels errors, humilitat. Davant de les morts, ofenses i dolor, reconciliació.
Celebració de 100 anys de vida religiosa. Amb la voluntat de viure l’evangeli a l’estil d’una dona, Maria de Natzaret, la mare de Jesús. Un institut d’homes que integren la sensibilitat femenina, i que s’avancen a corrents actuals. Amb la voluntat de ser Església, fidels a les directrius del Concili Vaticà II i a la llum d’Arrels cristianes de Catalunya. Amb el compromís de viure la vida marista en contextos canviants.
Celebració de 100 anys de país. Vivint els avatars de qualsevol sistema polític: república i monarquia, dictadura i democràcia, guerra i pau. Tenint cura del patrimoni cultural i històric de Catalunya d’un monestir vinculat als Comtes d’Urgell i dels diferents arxius que avui conté, com l’arxiu Gavín. Enarborant la dignitat de les terres de Lleida, especialment de la Noguera Alta, dels Aspres del Montsec, on es fixen els fonaments de les seves construccions.
Celebració de 100 anys de formació. Una formació marista, destinada a novicis i seminaristes, segons l’estil de cada època. Una formació pastoral i laïcal, a través de la celebració de la Pasqua i dels diferents itineraris formatius que presenta aquesta casa d’espiritualitat. Una formació que s’ofereix a tota persona que pelegrina i que acudeix a aquest monestir de portes obertes a la recerca de sentit.
Celebració de 100 anys de fidelitat. Sempre visible en les empremtes de santedat dels màrtirs, reconeguts oficialment per l’Església com a beats, i de tots aquells que han viscut la seva vida des de la plenitud de l’amor. Sempre visible al cementiri, raó per la qual la història de família adquiereix la màxima expressió. Sempre visible en els germans grans i ancians, considerats per sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels germans maristes, columnes de l’institut.
Grupos
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.