Deia Wilhelm Müller

"...Per a la meva partença / no puc triar el moment, / jo mateix he de trobar el camí/ en aquesta obscuritat. / L'ombra que escampa la LLuna / serà el meu acompanyant, / i en les blanques penúries / cerco petges d'animals"

Cada vegada que escolto aquest poema de Müller sento com se'm posa la pell de gallina. I dic sento doncs aquest "Gute Nacht" ("Bona nit") es conegut perquè Franz Schubert l'hi va posar composar una música i el convertí en un dels "lider" mes perfectes de la història de la música. Es un dels poemes que conformen el "Viatge d'hivern", dues col.leccions de poemes protagonitzats pel camí i la soledat., publicats el 1823 i musicats un anys desprès per Schubert. Un viatge -el del títol- sobre tot, interior.

Müller va morir als 33 anys i Schubert als 31. Una de les seves darreres composicions fou aquest "Viatge d'hivern" ple de dolor i també d'amor, com preconitzava el compositor i això es fa palès quan l'escoltes. La síntesi de Müller i de Schubert resumeix -per a mi- el sentit de la vida: un viatge que acaba forçosament amb la mort. Aquí hi som de pas i cal no oblidar-ho. El viatger, el que fa la vida, sempre es un estranger que sent la sensació de provisionalitat pròpia de estar en una casa que no es nostre, en un país en el que hi som simplement de pas.

I nosaltres, potser perqué es incomode no estar mai a casa, ens protegim amb bens, propietats, títols, estatus, reconeixement...I com que totes aquestes coses son costoses d' aconseguir, necessitem protegir-nos encara mes...En un altre lider del mateix "Viatge d'hivern", "Descans", el caminant es deté un moment per descansar, quan s'en adona de la seva fatiga i el dolor del seu cor. Però hi torna fins al final...de la vida.

Hi ha qui pensa que a la vida no hi ha res mes important que passar-ho bé. "Que nos quiten lo bailao". Uns altres pensen que s'han de guanyar el cel o el no-res, en funció de la seva fe. Però hi ha un tercer grup -de creients i no creients- entre molts altres possibles que pensen que el cel, -es dir Deu o la felicitat-, comença a la terra i per aixo cal lluitar des de ara, evitar el dolor, acompanyar-nos en aquest camí de soledat i estimar.

P.D. M'agradaria compartir amb vostès, possibles lectors, el gaudi que em produeix l'escolta d'aquest "Bona nit" i també les seves reflexions. Hi ha moltes versions. A mi m'agrada la de Dietrich Fischer-Diskau, però també la de András Schieff, Ian Bostridge, Thomas Quasthoff...