Un fet insòlit: l’Escola Cristiana surt al carrer!

L’escola cristiana de Catalunya (titulars, professorat i AMPAs) junt a les principals organitzacions de l’escola concertada, han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, per al dijous dia 17 de juny, amb el lema: no a la discriminació!

Aquesta convocatòria és un fet insòlit. Mai l’escola cristiana havia convocat un acte al carrer i amb aquest marcat caràcter de protesta. Mai l’escola concertada havia fet una convocatòria conjunta amb el grau d’unitat que caracteritza aquesta.

Els convocants son totes les entitats representatives de titulars (quatre de l’escola ordinària i una de l’escola especial), les tres federacions d’AMPAs (escoles cristianes, escoles lliures i educació especial), l’única associació de professors existent i els dos sindicats majoritaris en el sector (UGT i USOC). Tot plegat és senyal de l’excepcionalitat i de la gravetat de la situació en la que es troba el sector.

La concentració vol ser una acte de protesta contra l’actuació del govern de la Generalitat i un acte d’afirmació de l’escola concertada. Es protesta contra la retallada salarial que el govern de Catalunya vol aplicar al professorat de l’escola concertada, considerada no com un fet aïllat, sinó en el context de postergació en què aquest mateix govern ha mantingut el sector concertat, que representa prop del 40 % de l’escolarització a Catalunya. Una retallada del tot injusta, ja que els professors de la concertada no són funcionaris ni tenen les mateixes condicions de treball que el professorat de la pública. Quina justícia o quina equitat hi pot haver en el fet d’equiparar-los només en els desavantatges?

A més, totes les escoles concertades tenen professorat i personal que no són retribuïts directament per la Generalitat, i als quals no és aplicable la retallada. Per tant, aquesta mesura, a més d’injusta, crearà divisió en els claustres de l’escola concertada, on patir la retallada salarial acabarà depenent d’un fet arbitrari i gens substantiu del lloc de treball, com és el fet de estar en el sistema de pagament delegat de l’administració o cobrar directament de l’escola.

Es protesta també per la forma en que el govern ha actuat. Amb una decisió unilateral, sense previ avís i de dubtosa legalitat, ha trencant el clima de diàleg i de lleial col·laboració amb l’administració mantinguda en tot moment per les titularitats de l’escola concertada.

Cal donar una resposta a la crisi de manera pactada, solidaria i ben gestionada, però no amb decisions unilaterals de l’administració. Per això no podem qualificar de poc solidària la reacció de l’escola concertada.

Sens dubte hi ha gent que ho passa pitjor, la crisi és ben real i la situació és molt greu, però els qui ens governen tenen alguna credibilitat per demanar-nos austeritat, sacrificis o solidaritat?

Els governants són els primers responsables de l’escalada de dèficit públic que obliga ara a retallades desesperades i sense miraments. Sense anar més lluny podríem analitzar els exemples d'austeritat del tripartit o com el Govern accelera els concursos de mèrits per blindar els sous als càrrecs directius. Se’n recorden del que ens deien, encara no fa un any, amb el nou finançament autonòmic? I sobre le finançament de la LEC?. Alguns ja els avisaven el setembre, si no abans.

Cal aplicar les tisores, però hi ha havia i hi ha encara moltes opcions. Abans d'arribar a l’educació, hi ha havia molt a fer, començant pels alts càrrecs i els organismes de tota mena adscrits a la Generalitat que s’han multiplicat innecessàriament fins fa quatre dies, duplicant-se sovint entre ells mateixos i amb entitats de la societat civil.

Tampoc l'Estat es queda curt amb Ministeris sencers sense competències, institucions tant útils i imprescindibles com el Senat... i també tenim els Ajuntaments, les Diputacions, els Consells Comarcals... sort que encara no han arribat les Vegueries! I rèmores històriques (com les peonades) o rèmores incomprensiblement més modernes com la bogeria antieconòmica de la xarxa espanyola de l'AVE encara en ple desenvolupament (allò del "coser España con hilos de hierro" de la Maleni). I si calia arribar a retallar en educació, hi havia alternatives més justes i eficaces, com les que vàrem oferir des d’aquí.