Pasar al contenido principal
Por Enric Capó i Puig .

El passatge del qual hem tret aquesta frase de Jesús és conegut –i així ho diu el títol que els editors li han donat- com “la multiplicació dels pans i dels peixos”. Ens el mencionen els tres primers evangelis i ho fan per duplicat. Hi ha una primera i una segona multiplicació dels pans i dels peixos. Però, de fet, si examinem curosament els textos ens n’adonarem que en cap lloc parlen els evangelistes de multiplicació. Simplement diuen que Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, els va partir i els donà als deixebles i ells a la gent. Crec que parlar de multiplicació és falsejar el sentit del text, perquè no es tracta només d’un miracle. És un acte en el context del Regne de Déu i és en aquest context que l’hem de considerar.

La primera cosa que hem de assenyalar és que tot el menjar que tenen es redueix a 5 pans i 2 peixos, en la primera multiplicació, i 7 pans i uns quants peixets, en la segona. En els dos casos apareix el número 7 i això no és casual. Els números tenien una especial significació en el món de Jesús. Per exemple, el número 12 és el número del poble de Déu (12 tribus, 12 apòstols, 144.000=12x12x1000, etc.) En el cas del 7 es tracta d’un número de gran importància que expressa la plenitud o la totalitat. És a dir ho inclou tot. Quan aquest número s’aplica als pans i als peixos vol dir que n’hi ha per a tots, n’hi ha prou. I així és. Jesús demostra que amb allò que sembla que no ha de donar per a res i per a ningú, es pot alimentar tothom. No li cal multiplicar-ho, només repartir-ho.

És això un signe del Regne? Evidentment que sí. Els deixebles, en advertir la fam d’aquells homes i dones que havien acompanyat Jesús, els volen enviar a que es busquin la vida. Evidentment tenen un problema, però que se’l resolguin sols: “Que vagin pels pobles a comprar-se menjar”. Però ells, els apòstols, no creuen tenir cap responsabilitat. Aquí podríem introduir la frase, tan repetida, “és el seu problema”, el de la gent. Jesús, en dir “doneu-los vosaltres menjar”, vol emfatitzar el fet que el problema d’aquella gent és el problema de tots. I que la recerca de solucions afecta a tots. També a Jesús i els apòstols.

Si apliquem això a la situació mundial, on hi ha tanta fam i tants que moren perquè no tenen res per menjar (una experiència, per altra banda, ben coneguda en el món de Jesús), el miracle-signe de Jesús apunta al fet que el problema de la nostra societat no és qüestió de multiplicar els aliments, sinó de repartir-los. En el nostre món hi ha cinc pans i dos peixos, també avui, és a dir, hi ha aliments per a tothom o possibilitats de produir-los. El problema és que uns –persones i països- han acaparat molt, i tenen més del que necessiten, i altres s’han quedat sense res. És, doncs, un problema de justícia humana i social. I el Regne és això.

La paraula de Jesús “doneu-los vosaltres menjar” s’aplica de manera molt clara a nosaltres, homes i dones del primer món que tenim les necessitats cobertes; ens crida a buscar solucions al gravíssim problema de la fam; i ens assenyala que el camí a seguir no és esperar a que es multipliquin els aliments, sinó que siguem solidaris i sapiguem compartir-los.

Tags
Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.