La denúncia de Càritas

Parlem de la crisi econòmica, que, en un primer moment, els nostres governants van negar; que, després, en un segon moment, van relativitzar -dient que ja en sortíem-; i que ara, resulta que han assumit amb unes “mesures anti-crisi” totalment extremes.

Recordem que –com es va fer públic la setmana passada- hi haurà una gran retallada de les prestacions socials, una pujada d’impostos indirectes (a partir de l’1 de juliol s’apujarà l’IVA, i -per tant- la gran majoria de productes i serveis que consumirem seran més cars) i, en definitiva, fer pagar als treballadors, als pensionistes i a les persones més desfavorides de la nostra societat, una crisi que ells no han provocat.

Per aquest motiu, Càritas, aquesta setmana, ha fet públic un comunicat on denuncia ben clarament i ben explícitament aquesta nova situació. Diu així:

"Davant de les mesures que el Govern espanyol ha fet públiques en un intent de contrarestar els efectes de la crisi, i de les anunciades retallades que el Govern de la Generalitat i els governs locals es disposen a aplicar, Càritas vol fer arribar a la societat la seva reflexió. Aquesta reflexió neix del contacte i del treball diari amb alguns dels sectors més fràgils d’aquesta societat. Alhora, Càritas de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, subscriu el recent comunicat, crític amb les mesures, de la Taula del Tercer Sector, de la qual forma part a través de la xarxa de Càritas Catalunya. Primer, des de Càritas assistim diàriament al patiment de les persones que porten molt de temps vivint en una situació de precarietat econòmica continuada. Aquest patiment emocional està arribant ja a extrems insostenibles per a un sector important de les persones ateses. Els retalls previstos no faran sinó incrementar aquest patiment. Segon, a Càritas hem assistit en els dos darrers anys al procés de deteriorament viscut per moltes persones i famílies. En els anys 2008-2009 vam constatar l’alarmant augment de persones que s’adreçaven a Càritas i també a les parròquies, bé per primera vegada, o perquè -novament- no podien fer front a les necessitats més bàsiques. La seva principal demanda, però, era feina. Un lloc de treball per poder guanyar-se la vida dignament. Tercer, ara, en els primers mesos de 2010, és la pèrdua de l’esperança el que constatem a diari. Per això no podem callar. El cost social i humà que generen la fragilitat i la feblesa continuades en la vida de les persones pot arribar a ser irreversible i fa especialment vulnerables els infants i els joves que són el futur de tota societat. Quart, hi ha, tossudament, a la nostra societat, una pobresa estructural que manté les persones sota el llindar de la pobresa, per sota dels 600 euros mensuals. Aquesta és una pobresa coneguda, i consentida, pels Governs, que segueixen acceptant que la gent percebi pensions i prestacions per sota d’aquest llindar de pobresa. Milers de persones a Catalunya i entre 3,3 i 3,6 milions a l’Estat espanyol es troben en aquesta situació. A partir de tot això que hem dit, Càritas creu que cal evitar que la retallada en la despesa social recaigui un cop més en els de sempre: els pensionistes, els treballadors/es amb salaris precaris, els joves en període de formació sense accés a la primera feina, les famílies amb greus dificultats per subsistir. I és moralment injust que no es contempli per ara un augment d’impostos a les rendes més altes. És inadmissible que es retalli l’ajuda als projectes de desenvolupament en països empobrits quan sovint és la vida de les persones el que en depèn. Els dret al treball i a l’habitatge digne, que estan explicitats en la Constitució espanyola, segueixen essent, per a moltes persones a la nostra societat, paper mullat. L’acció política dels Governs, sigui quin sigui el partit polític en el poder, no pot endarrerir per més temps l’efectivitat d’aquests drets. Són els dos factors claus que sustenten o poden ensorrar l’economia familiar. És urgent la reforma d’un sistema econòmic allunyat de valors ètics que pot afavorir –i ha afavorit– el màxim lucre d’uns pocs i que oblida que el primer deure de l’economia és administrar els recursos i transformar-los, per tal d’obtenir béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes del conjunt de la societat. Càritas, tot i les seves limitacions, seguirà acollint les persones que no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques, però, és molt conscient que cap acció social, pública o privada, pot substituir l’acció política dels Governs, veritables responsables de treballar pel benestar social de la comunitat".