Autories
Catalunya compta actualment amb 7.280 centres de culte actius corresponents a les diferents confessions religioses presents al territori. D’aquests, 5.653 són catòlics, el 78% del total. Això significa que 1.627 centres de culte, el 22%, corresponen a altres tradicions religioses. Són les dades de l’actualització del Mapa Religiós de Catalunya amb informació de 2025, elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat.
El nou mapa mostra, per tant, que l’Església catòlica continua tenint una presència molt majoritària pel que fa al nombre de llocs de culte, però també confirma la consolidació d’un mapa religiós cada vegada més plural. L’estudi comptabilitza principalment 14 confessions religioses, a més d’una categoria d’"altres" que agrupa comunitats molt minoritàries. El recompte considera els llocs on es fa culte habitualment, com a mínim una vegada l’any.
L’evangelisme i l’islam concentren bona part del creixement
Entre les confessions no catòliques, les esglésies evangèliques i protestants són les que disposen de més centres de culte, amb 893, que representen aproximadament el 12,3% del total. Segons Afers Religiosos, és la tradició que més ha crescut en nombre de centres des que es van començar a recollir aquestes dades, especialment per l’expansió de les esglésies pentecostals.
En segon lloc se situa l’islam, amb 333 oratoris, un 4,6% del total. La Generalitat assenyala que el nombre d’oratoris islàmics ha mantingut una evolució creixent des de la seva implantació a Catalunya, especialment a partir de les dècades dels vuitanta i noranta.
Els Testimonis de Jehovà són la quarta confessió amb més centres, amb 112 sales del Regne, l’1,5% del total. En aquest cas, el mapa apunta a una lleugera disminució durant la darrera dècada, vinculada a una política d’aprofitament de recursos i espais de la mateixa confessió.
La resta de confessions tenen una presència quantitativament més reduïda. El budisme compta amb 70 centres, les esglésies orientals amb 53, l’hinduisme amb 28, l’Església adventista del setè dia amb 23, la Fe bahá’í amb 21, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies amb 20, el sikhisme amb 10, el paganisme amb 7, el judaisme amb 6 i el taoisme amb 3. A aquests se sumen 47 centres agrupats en la categoria "altres".
De 8.061 centres el 2014 a 7.280 el 2025
La comparació amb les actualitzacions anteriors s’ha de fer amb certa prudència, especialment en el cas de l’Església catòlica, ja que els criteris de recompte han variat al llarg dels anys. L’actualització amb dades de 2014 comptabilitzava 8.061 centres de culte, dels quals 6.701 eren catòlics i 1.360 corresponien a les confessions minoritàries. En aquell moment, els centres no catòlics representaven el 17% del total.
Onze anys després, el nombre total se situa en 7.280 centres. La dada, però, no significa necessàriament que la xarxa de llocs de culte hagi experimentat una disminució general de la diversitat religiosa. De fet, mentre el pes dels centres catòlics ha baixat del 83% del 2014 al 78% actual, el nombre de centres vinculats a les altres confessions ha passat de 1.360 a 1.627.
El canvi és especialment visible en algunes tradicions. Les esglésies evangèliques han passat de 725 centres el 2014 a 893 el 2025, mentre que els oratoris islàmics han augmentat de 256 a 333. El budisme també ha passat de 68 a 70 centres, mentre que les esglésies orientals, que el 2014 en tenien 55, actualment en tenen 53.
La tendència dels darrers anys, per tant, no és tant la d’un augment generalitzat del nombre de centres com la d’una transformació de la composició del mapa religiós català. Les confessions minoritàries han anat guanyant pes relatiu mentre alguns dels grups que havien experimentat una forta expansió durant les primeres dècades del segle XXI han entrat en una fase de creixement més moderat o d’estabilització.
Un mapa que s’ha estabilitzat després de dues dècades de creixement
Les dades històriques ajuden a entendre aquest canvi de ritme. Entre 2004 i 2014, el nombre de centres de culte vinculats a les confessions minoritàries gairebé es va duplicar: va passar de 722 a 1.360. En aquell mateix període, les esglésies evangèliques van passar de 341 a 725 i els centres islàmics, de 139 a 256. També van créixer amb força els centres budistes i les esglésies orientals.
El nou Mapa Religiós apunta que aquest procés de creixement intens s’ha moderat. En el cas del budisme, per exemple, la Generalitat parla actualment d’una estabilització després d’un creixement important durant les dues primeres dècades del segle XXI. Les esglésies orientals també haurien entrat en una fase d’estabilització després de l’augment experimentat durant la segona dècada del segle XXI, relacionat sobretot amb l’arribada de població procedent de l’Europa de l’Est.
Aquesta evolució no és homogènia entre les diferents confessions. Algunes continuen creixent, mentre que d’altres mantenen una implantació estable o fins i tot han reduït el nombre de centres. En el cas de l’Església catòlica, la mateixa Generalitat adverteix que les variacions històriques s’han d’interpretar amb cautela perquè els criteris utilitzats per les diòcesis per determinar què és un centre de culte han canviat. Actualment es compten els centres on es fa culte almenys una vegada l’any.
El mateix Mapa Religiós recorda, a més, que un centre de culte no és una unitat de mesura homogènia: la mida de les comunitats, la freqüència de les celebracions i la capacitat d’activitat de cada espai poden ser molt diferents. Per això, el nombre de centres permet observar la implantació territorial de les confessions, però no mesura per si sol el nombre de fidels ni la vitalitat religiosa de cada comunitat.
En conjunt, les dades de 2025 dibuixen un mapa religiós català que continua tenint una clara majoria catòlica, però en què més d’un de cada cinc centres de culte ja correspon a altres tradicions religioses. La principal transformació dels darrers anys no és tant l’augment global del nombre de centres com el canvi en la seva composició i la consolidació territorial d’una diversitat religiosa que, després del fort creixement de les primeres dècades del segle XXI, presenta ara dinàmiques més diferenciades segons cada confessió.
