Papa Francesc: “Els sants també cauen, però tenen la força d'aixecar-se”

Audiència General 24 de maig 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

14. Testimonis: Sant Andreu Kim Tae-gon

Estimats germans i germanes, bon dia!

En aquesta sèrie de catequesi ens situem a l’escola d’alguns Sants i Santes que, com a testimonis exemplars, ens ensenyen el zel apostòlic. Recordem que estem parlant del zel apostòlic, el que nosaltres hem de tenir per anunciar l’Evangeli.

Avui anem a trobar un gran exemple de Sant de la passió per l’evangelització en una terra molt llunyana, és a dir en l’Església coreana. Mirem el màrtir i primer sacerdot coreà Sant Andreu Kim Tae-gon. Però l’evangelització de Corea la van fer els laics. Van ser els laics batejats que van transmetre la fe, no eren els sacerdots, perquè no n’hi havia: n’hi va haver després, per tant, la primera evangelització la van fer els laics. Seríem capaços nosaltres d’una cosa així? Pensem-hi: és una cosa interessant. I aquest és un dels primers sacerdots, Sant Andreu. La seva vida va ser i continua essent un testimoni eloqüent de zel per l’anunci de l’Evangeli.

Fa uns 200 anys, la terra coreana va ser escenari d’una persecució molt severa: els cristians van ser perseguits i aniquilats. Creure en Jesucrist, en la Corea d’aquella època, significava estar preparat per a donar testimoni fins a la mort. En particular, l’exemple de Sant Andreu el podem mirar en dos aspectes concrets de la seva vida.

El primer és la manera que tenia per trobar-se amb els fidels. Donat el context molt intimidatori, el Sant es veia obligat a apropar-se als cristians d’una manera no manifesta, i sempre en presència d’altres persones, com si es parlessin des de feia temps. Així doncs, per tal d’identificar la identitat cristiana del seu interlocutor, Sant Andreu feia els següents passos: en primer lloc hi havia un senyal de reconeixement prèviament acordat: tu et trobaràs amb aquest cristià i ell tindrà aquest senyal en el vestit o en la mà; després d’això, en secret feia la pregunta – però en veu baixa: “Tu ets deixeble de Jesús?”. Com que altres persones eren presents en la conversa, el Sant havia de parlar en veu baixa, pronunciant només poques paraules, les més essencials. Per tant, per a Andrea Kim, l’expressió que resumia tota la identitat del cristià era “deixeble de Crist”: “Ets deixeble de Crist?”, però en veu baixa perquè era perillós. Estava prohibit ser cristià.

En efecte, ser deixeble del Senyor significa seguir-lo, seguir el seu camí. I el cristià és per naturalesa un que predica i dona testimoni de Jesús. Cada comunitat cristiana rep de l’Esperit Sant aquesta identitat, i també tota l’Església, el dia de la Pentecosta (cf. Conc. Vat. II, Decr. Ad gentes, 2). I d’aquest Esperit que nosaltres rebem en neix la passió, la passió per l’evangelització, aquest gran zel apostòlic: és un do de l’Esperit. I encara que el context circumstant no sigui favorable, com el coreà d’Andreu Kim, la passió no canvia, al contrari, adquireix encara més valor. Sant Andreu Kim i els altres fidels coreans han demostrat que el testimoni de l’Evangeli donat en temps de persecució pot donar molts fruits per a la fe.

Vegem ara un segon exemple concret. Quan encara era seminarista, Sant Andreu va haver de trobar la manera d’acollir en secret els missioners que venien de l’estranger. Aquesta no era una tasca fàcil, perquè el règim d’aquella època prohibia rigorosament a tots els estrangers entrar en el territori. Per això havia estat – abans – molt difícil trobar un sacerdot que anés a missionar: la missió la feien els laics. Una vegada – penseu en el que va fer Sant Andreu – una vegada va caminar per la neu, sense menjar, durant tant de temps que va caure a terra esgotat, corrent el risc de perdre els sentits i de quedar-se allà congelat. En aquell moment, de sobte va sentir una veu: “Aixeca’t, camina!”. En sentir aquella veu, l’Andreu es va despertar, veient com una ombra d’algú que el guiava.

Aquesta experiència del gran testimoni coreà ens fa comprendre un aspecte molt important del zel apostòlic. És a dir el coratge d’aixecar-te quan caus. Però els sants cauen? Sí! Però ja els primers temps: penseu en Sant Pere: va fer un gran pecat, però va tenir la força que li venia de la misericòrdia de Déu i es va aixecar. I en Sant Andreu nosaltres veiem aquesta força: ell va caure físicament, però va tenir la força per anar, anar, anar a portar el missatge endavant. Per difícil que sigui la situació, de vegades sembla que no deixi espai per al missatge evangèlic, no ens hem de rendir i no hem de renunciar a tirar endavant el que és essencial en la nostra vida cristiana, que és l’evangelització. Aquest és el camí. I cadascú de nosaltres pot pensar: “Però jo, com puc evangelitzar?”. Però mira aquests grans i tu penses en el teu petit, nosaltres pensem en el nostre petit: evangelitzar la família, evangelitzar els amics, parlar de Jesús, però parlar de Jesús i evangelitzar amb el cor ple de joia, ple de força. I aquesta ens la dona l’Esperit Sant. Preparem-nos a rebre l’Esperit Sant en la pròxima Pentecosta i demanem-li aquesta gràcia, la gràcia del coratge apostòlic, la gràcia d’evangelitzar, de portar sempre endavant el missatge de Jesús.

Traducció: Josep M. Torrents.