Què diuen sobre religió els programes electorals de Barcelona?

Roger Vilaclara –CR En vigílies de les eleccions municipals que se celebren aquest 28 de maig, hem buscat què diuen els programes electorals dels diferents grups municipals de Barcelona sobre religió i espiritualitat. Hi ha propostes sobre els afers religiosos a la ciutat comtal? És una prioritat la diversitat religiosa? Quin paper hi juguen les tradicions religioses en les polítiques públiques? Un recull que hem fet a partir dels grups municipals que actualment tenen representació al ple de l’ajuntament.

Després de revisar tots els programes electorals, observem que hi ha poca presència del fet religiós en les seves propostes i idees per a la ciutat. Només un grup municipal dedica una secció sencera a aquest àmbit. Amb tot, la majoria de les llistes municipals mencionen el terme juntament amb idees com el respecte, la llibertat i la diversitat. En alguns d'aquests programes es relaciona el fet religiós amb la cultura, les tradicions i també l'educació. Quan es parla de religió, també surten conceptes com l'Oficina d'Afers Religiosos, els béns immobles de propietat religiosa o les minories religioses. I una dada curiosa: a menor representació al consistori dels grups municipals, menys es parla de religió en els programes electorals de Barcelona.

Al programa electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçalat per Ernest Maragall, apareix el terme religió en dos àmbits diferents. Curiosament, una de les vegades que apareix la religió és a l’apartat sobre feminismes i sobre les necessitats de les dones més vulnerables. En aquest apartat, ERC subratlla que cal treballar per “eliminar les discriminacions per raó de sexe, ètnia, religió o orientació sexual”.

D’altra banda, a les propostes sobre fiscalitat, ERC assegura que elaborarà una proposta tècnica per cobrar els tributs municipals als béns immobles de propietat religiosa amb usos lucratius. “Les deduccions han de ser pel criteri de lucre de l’activitat i no pel criteri de propietat”, esmenten.

Al programa del grup municipal Barcelona en Comú (BComú), que es troba a l’alcaldia amb Ada Colau al capdavant, apareix la religió i l’espiritualitat per parlar dels drets de la ciutadania, la interculturalitat i l’educació. BComú subratlla que cal “treballar per garantir l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret de reunió i manifestació o el dret a la llibertat religiosa”. El programa també menciona la comunitat musulmana en parlar “d’estratègies sectorials” per lluitar pels drets de col·lectius “invisibilitzats i estigmatitzats”.

Sobre la interculturalitat i l’antiracisme, BComú posa el focus en lluitar contra les discriminacions que afecten, entre altres, a “les minories religioses”. Per fer-ho, es plantegen “garantir l’elaboració d’informes de seguiment anual del compliment del dret a la llibertat religiosa i de culte”.

En la mateixa línia de la interculturalitat, pel que fa a l’educació, BComú exigeix “garantir la llibertat religiosa als centres educatius i formatius no obligatoris” i planteja introduir continguts relacionats amb el coneixement, entre altres, de la cultura religiosa. També promoure un protocol d’actuació de discriminacions “ètnico-racials, culturals o religioses”.

Finalment, al punt de memòria democràtica, el grup municipal de Colau subratlla plantejar-se qüestions sobre aquest àmbit des de l’enfocament de la diversitat cultural, d’origen o religiosa. “És clau”, esmenten.

La llista de Trias per Barcelona, amb el suport de Junts i que encapçala Xavier Trias, dedica un punt sencer al seu programa electoral titulat ‘La Barcelona dels fets religiosos’.

Parla de la diversitat i la pluralitat de la ciutat com un tret de l'ADN de la ciutat. Per a Trias, el fet religiós és “un element d’integració social que fomenta el diàleg i la convivència”. El seu model de ciutat està basat "en la interrelació", que evita l'ús de la religió com "un element d'enfrontament".

El grup municipal defensa promoure la comunicació i el diàleg amb les religions; promoure programes educatius que permetin educar en la diversitat i el respecte a les diferents creences; i oferir serveis públics que atenguin tothom per igual d'acord amb les seves creences.

Amb tot, el grup municipal de Trias esmenta diverses propostes per "protegir la diversitat religiosa". Entre els quals hi ha nomenar un comissionat que enforteixi la relació de l'ajuntament amb totes les comunitats religioses; treballar per la relació de les confessions religioses i el teixit veïnal; donar suport per "adequar locals destinats a centre de culte; i vetllar per garantir l'adequació dels cementiris municipals. Trias per Barcelona també esmenta en el seu programa l'Oficina d'Afers Religiosos de Barcelona (OAR). "Reforçarem el rol i les seves competències", diuen.

Jaume Collboni és el número u de la llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC) que esmena la religió quan parla d’una Barcelona “acollidora i diversa”. El programa electoral afirma que el partit serà “ferm” en preservar Barcelona com una ciutat “orgullosa de la seva diversitat social, cultural i religiosa”.

Des de Ciutadans, la proposta d'Anna Grau, fa al·lusió al terme religió en el punt en què es tracta la igualtat, concretament la no-discriminació. "Trencarem amb la infradenuncia i ampliarem els punts d'informació sobre discriminació per raons de sexe, raça, orígens, llengua i religió", diuen.

El programa del PP, el grup municipal de Daniel Sirera, no menciona cap terme relacionat amb la religió, l'espiritualitat o els afers religiosos. Tampoc hi ha cap menció d'aquest tipus al programa de Valents, llista que encapçala Eva Parera.

Un percentatge divers

D'altra banda, una dada rellevant sobre la presència del fet religiós als programes electorals és la proporció de pàgines dedicades a aquest àmbit amb relació al total de pàgines del document. Al programa d'ERC, de 236 pàgines, a dues hi apareix la religió (0,8%). Al de BComú hi apareix a 7 de 159 (4,4%); al de Trias per Barcelona hi ha 4 de 174 (2,3%); al programa del PSC a una de 93 (1,1%); al de Ciutadans trobem la religió a una de 34 pàgines (2,9%); i al PP i Valents, amb programes de 8 i 54 pàgines respectivament, el percentatge és del 0%.