Compartint un mocador de fer farcells

Recentment, he estat en una conferència mundial d'esglésies, érem uns docents líders de molts països representant els 5 continents.

Sempre és una experiència única i molt engrescadora poder compartir la fe amb germans de tants llocs amb llengües i cultures diferents però units en el Crist.

Una de les nits va ser un temps de dones, temps per sopar, compartir i empoderar les dones, recordant que som una mica més del 50% de la població mundial, i a les esglésies som gairebé el 60% i malgrat ser el motor ja sigui a la societat en general com a les esglésies, no sempre es reflecteix en els lideratges. Se’ns animava a desenvolupar la nostra influència allà a on som i a acceptar el repte del lideratge. Tenint en compte les realitats tan diferents que representàvem em va semblar realment una bona reflexió.

A banda a la meva taula érem quatre dones de quatre continents una d’Amèrica, una d’Àfrica, una d’Àsia i jo d’Europa. Tradicions, cultures, llengües, vestits diferents i ben variats, però el diàleg va ser fluid i engrescador, compartíem les nostres realitats personals i ministerials. En un punt de la conversa vàrem dir: “fem una selfie juntes”, però no va ser possible, doncs una d’elles viu en un país on és perseguida per ser cristiana i compartir l'evangeli, i per tant el senzill fet d'una fotografia podia comprometre-la. Aquell moment va ser impactant pels que no vivim aquesta realitat. Malgrat tot, aquesta segueix sent la realitat de molts cristians en alguns països musulmans on són perseguits i maltractats per defendre la seva fe en Jesucrist.

En acabar la trobada cadascuna de nosaltres havia vingut preparada per regalar alguna cosa de sobretaula a una altra dona, així jo vaig tenir l’oportunitat de regalar un mocador de fer farcells a una dona encantadora de Timor Oriental. He enviat una mica de la nostra identitat catalana cap al final d’Àsia.