Les societats actuals anomenades "modernes", en termes generals, tenen una visió extremadament estreta i limitada tant de la vida com de la mort. Anem saltant d'una cosa a l'altra, intentant omplir tot el temps disponible, assegurant-nos que no hàgim de confrontar-nos amb cap mena d'espai buit, amb cap silenci que ens pugui induir a preguntar-nos aspectes més essencials de nosaltres. I és que, en el fons, sabem que no podem controlar res: ni la vida ni la mort, i això ens genera una por profunda. Dediquem, aleshores, tota la nostra vida a omplir aquest buit existencial, a tapar aquesta profunda por a la mort.
La visió que tenim de nosaltres i de la realitat és lineal i fragmentària. Tot sembla que tingui un principi i un final. La mort és, aleshores, el final de tot, un buit negre. Creiem que vàrem néixer del no-res i que en morir ens convertirem en no-res, però això no és sinó una creença. Si mirem una mica més profundament, amb una ment més realista o científica, no podrem trobar res que hagi sorgit del no-res. Veurem que quan una cosa deixa d'existir, no simplement desapareix, sinó que es transforma en una altra cosa. És una visió circular en la qual no hi ha principi ni final.
Si observem l'evolució biològica, podem constatar que hi ha una continuïtat. Podem mirar la mà i preguntar-nos: Des de quan existeix aquesta mà? Si indago en profunditat veuré que potser té més de tres-cents mil anys. Hi puc veure generacions d'avantpassats i comprendre que tots hem sigut gas, sol, plantes, peixos... és la història de la vida a la Terra.
Potser podem pensar que si agafem un full de paper i el cremen, definitivament deixarà d'existir. Però la cendra d'aquest paper cremat acabarà formant part de la terra i pot ser, un dia, aquest full de paper es convertirà en una rosa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.