Pasar al contenido principal

Avui dia 8 de març és una nova oportunitat per avançar en la presa de consciència com a societat que encara som lluny de garantir el respecte a la dignitat de les dones, objecte encara d’invisibilització, de desigualtats i discriminacions inacceptables en tots els àmbits i sotmeses sovint a la violència, el maltractament, l’abús, l’opressió i l’explotació. Ens cal encara una major esforç social per promoure una cultura de respecte a la dona, per educar en favor d’actituds individuals i col·lectives responsables i per promoure polítiques públiques per a prevenir i combatre aquesta greu problemàtica. També a l’Església cal seguir avançant per donar a les dones el protagonisme que els correspon sense discriminacions, protagonisme femení que la mateixa Església necessita. Aquesta és precisament l’aposta del Papa Francesc..

En aquest sentit, la defensa i la promoció de les dones i la seva radical igualtat en dignitat amb l’home, exigeix també no perdre mai de vista l’existència objectiva i real de la condició femenina. Amb això vull dir, la necessitat de no diluir la condició sexuada de l’ésser humà (home i dona) per l'error de considerar la identitat sexual com una pura opció subjectiva individual fluida, com un simple acte d’autodeterminació. La identitat sexual és una realitat natural que ens és donada a les persones, una condició estructural que forma part de l’ecologia humana. Si neguem o esborrem la diferència sexual com a dada ecològica objectiva, introduïm un veritable perill per a la protecció de la dignitat de la dona en la seva especificitat i empobrim greument la diversitat de la vida humana, amb el perill de promoure una cultura generadora de confusió i patiment en les persones.

Una ecologia integral, tal i com ha mostrat el Papa Francesc a Laudato si’ (LS), és aquella que procura reconèixer “el missatge que la natura porta inscrit en les seves mateixes estructures” (LS 117). I una de les estructures bàsiques de l’esser humà és la seva condició sexuada, és a dir, la seva feminitat o masculinitat, com ja va ensenyar, amb la seva bellesa literària, el Llibre del Gènesi (1,27; 2,21-25).

La diferència home-dona és biològica, psicològica i també espiritual, doncs l’ésser humà és una profunda unitat d’aquestes dimensions. Aquesta diferència home-dona constitueix un element essencial en la constitució dels éssers humans, que és un error pretendre esborrar, i que té un significat profund.

Com ha mostrat la teologia cristiana, la polaritat home-dona indica i apunta a la necessitat de la persona de trobar-se amb el diferent, d’acceptar el do específic de l’altre, a la comunió interpersonal. És una diferència que crida a la donació recíproca i, en últim terme, a la fecunditat, per la generació de nova vida humana. No és, doncs, una pura i cega casualitat, sinó una diferència que conté un missatge ètic. Evidentment, això no vol dir que aquesta diferència exigeixi a les persones el seguiment contra la seva voluntat d’uns determinants rols socials convencionals, sinó que demana conèixer les característiques de la pròpia condició i la vocació que conté a la relació i a la complementarietat.

En aquest sentit, Francesc subratlla a Laudato si’, que l’ecologia integral és també una ecologia de l’ésser humà, que ha de ser protegit en la seva dignitat, això és una ecologia humana, que veu en l’ésser humà un valor peculiar entre tota la resta d’éssers vius, una preeminència (LS 90), que ve de la seva dignitat específica com a imatge de Déu i que obliga a fer front a qualsevol injustícia contra la persona.

L’ecologia humana implica també, segons Francesc, “una cosa molt fonda: la necessària relació de la vida de l’ésser humà amb la llei moral inscrita en la seva pròpia naturalesa, necessària per crear un ambient més digne” (LS 155). I, citant al Papa Benet XVI, ens recorda la importància de comprendre que “l’ésser humà té una natura que ell ha respectar i que no pot manipular al seu capritx”. Per això, per al Papa Francesc “el propi cos ens situa en una relació directa amb l’ambient i els altres éssers vius”. “L’acceptació del propi cos com a do de Déu és necessària per a acollir i acceptar el món sencer com a regal del Pare i casa de tots”. En conseqüència, “aprendre a acceptar el propi cos, a tenir-ne cura i a respectar-ne els significats, és essencial per a una veritable ecologia humana”, perquè “la valoració del propi cos en la seva feminitat o masculinitat és necessària per a reconèixer-se a si mateix en el trobament del diferent”. Per tot això, convida a “acceptar joiosament el do específic de l’altre (home o dona)”, ja que “no és sana una actitud que pretengui esborrar la diferència sexual perquè ja no sap com enfrontar-s’hi” (LS 155).

Malgrat tot això, avui dia prenen força les tendències ideològiques i polítiques, que es transformen en lleis, que pretenen esborrar la diferència sexual com a fet biològic, psicològic i espiritual i reduir-la a una pura elecció subjectiva sense límits, elecció que ha ser acceptada per la societat com a dret individual absolut. Aquesta és la tesi que hi ha darrera, entre d’altres, de la Llei “trans”, recentment aprovada a Espanya, amb la qual es pretén establir el dret il·limitat a una intervenció mèdica (fins i tot quirúrgica) per al canvi de sexe sense (o contra) una clara indicació terapèutica, així com al canvi registral de sexe de qualsevol persona, incloent els menors d’edat.

Com ha apuntat la Conferència Episcopal Espanyola, la Llei vol afavorir una intervenció mèdica, però sense criteris mèdics, sinó d’acord amb els desitjos del pacient, encara que això comporti greus riscos. S’impedeix així que la medicina estudiï i determini el tractament més aconsellable, negant la possibilitat de tractament psicosexual. A més, aquesta intervenció, que podria ser innecessària i comportar efectes irreversibles, sovint tampoc no soluciona el problema del pacient.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.