Amb els ulls tancats

(Jaume Duch) El que Joan vol dir-nos avui de Jesús queda molt clar en la narració de la curació del cec de naixement: Jesús és la llum i la vida. En Jesus, però, tot és paradoxal. Mentre el cec arriba a la conclusió que l'home que li ha obert els ulls és l'enviat de Déu, els fariseus arriben a la conclusió que Jesús és un pecador.

La narració és una joia de penetració psicològica, es veu sobretot en la resposta, plena d'ironia, del cec a la impugnació, plena de malícia, que li presenten els seus contradictors. Ell, amb picardia, ridiculitza el saber arrogant i matusser dels doc- tors de la llei. En el procés, el cec repeteix incansable: "Com és possible que un pecador m'hagi tret de la foscor? Si aquest home no vingués de Déu, no podria haver fet el fet." que m'ha fet."

Aquell procés resta obert encara avui, després de tants segles. Jesús és la llum refusada pel poble que es gloriava de ser Poble de Déu, i per altres homes d'avui. També és cert, però, que un nou Poble de Déu continua naixent, cada dia, format pels qui acullen Jesús com a Llum i Vida. El capítol 9 de sant Joan, és tot ell una excel·lent lliçó de la litúrgia baptismal, que convida tothom a fer el pas que va de la foscor a la llum.

També cal notar la gran diferència que hi ha entre Jesús que allibera i dona vida, i els seus contraris, que estan encapar- rats a discutir, interpretar, indagar, processar, contestar, presentar objeccions... Deien que la curació no era reglamentària, ja que s'havia fet en dissabte, violant així la llei. Jesús, per sobre de tot, va preferir l'home al codi legal; va escollir el bé d'una persona per sobre de la salvaguarda de les institucions; no es va deixar portar per la preocupació jurídica, sinó per la seva humanitat.

És facil adonar-se que l'home que havia estat cec va esdevenir incòmode i insuportable pels homes de la llei, que diuen: "Tu ens vols donar lliçons a nosaltres?" Ells estaven convençuts que no tenien cap necessitat d'aprendre res de ningú. La veritat, la tenien segrestada i apropiada, és per això que la gestionaven segons el seu propi criteri. El seu poder estava apuntalat en el saber i les cavil·lacions eren l'arma per al menyspreu dels altres. Van "expulsar", per contestatari, aquell pobre home de la convivència social. Sort que va trobar-se cara a cara amb Jesús, quan tothom ja se l'havia tret de sobre. El diàleg que van mantenir no té pèrdua, acaba amb un seriós i agraït: "Crec, Senyor..."

Aquella curació no va ser certificada per la ciència, sinó la fe. Crist, en donar-li la vista, va permetre que el pogués veure. Les autoritats creien que ells hi veien millor que ningú, que tenien la gosadia i els mitjans per deformar la realitat. El papa Francesc ens adverteix en dir-nos que cal guardar-se dels mestres cecs, ja que no són fiables, no tenen cap intenció d'aprendre, ni de canviar res. Ben aviat celebrarem agraïts la Pasqua, la festa de Crist llum, qui ens ha obert també els ulls a nosaltres.