CRISTIANISME I JUSTÍCIA Mentre les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert aquests darrers dies d’informacions sobre l’èxit de l’aplicació ChatGPT i les conseqüències que poden tenir els avenços en intel·ligència artificial, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Sobre la tecnologia, d’Oriol Quintana, doctor en Humanitats per la UPF i professor a l’IQS (URL).
Negant qualsevol possibilitat de neutralitat de la tecnologia, el quadern fa un crit d’alerta davant el que considera el seu mal essencial: el desarrelament. La tecnologia “ens desvincula de l’univers i contribueix, com cap altra cosa, a expulsar-nos de casa”, afirma l’autor, que considera que és fonamental que prenguem consciència d’aquest desarrelament.
Des del segle XX que s’han anat recollint tot de crítiques contra la tecnologia: esclavitza, idiotitza, estandarditza, accelera, esgota, degrada l’atenció, entre d'altres. Oriol Quintana opina que aquestes acusacions tot just rasquen la superfície del problema, i identifica en la desfactualització la conseqüència més greu de la tecnologia: per poder operar tecnològicament. Per fer-ho es necessita reduir el món físic a un conjunt de dades, i per això les coses perden la seva entitat, la seva solidesa.
Així, diu l’autor, la presència física ja no és res i tot està absent, de tal manera que les persones es desvinculen del seu cos, del lloc on viuen i de la realitat circumdant. “La pèrdua d’aura de les realitats físiques fa que el món sencer sigui un no-lloc” perquè “una vida autènticament humana requereix interactuar a través del cos amb objectes sòlids que siguin familiars i que ens facin sentir a casa”, explica Quintana. A més, el doctor en Humanitats per la UPF i professor a l’IQS afegeix: “Requereix disposar d’una narració significativa, socialment compartida, en la qual enquadrar la pròpia i petita història personal”.
Pel que fa al problema de l’ètica de la intel·ligència artificial, alerta davant la temptació de delegar el problema del bé i el mal en la tecnologia, una temptació que és latent darrere de la utopia tecnològica. “Quan creiem que la tecnologia serveix per millorar la vida humana estem creient implícitament que és capaç de millorar moralment la vida humana, que la seva moralitat és superior a la de la humanitat”, diu Quintana. Segons l’autor és un error i no podem traslladar a les màquines el que és exclusivament la nostra responsabilitat.
En aquest quadern no hi ha receptes o propostes que permetin revertir aquest procés. L’autor no veu cap possibilitat de sortida, perquè “el medi tecnològic ha colonitzat i condicionat tot el planeta i totes les ments”. “No hi ha una arca de Noè que ens permeti deslliurar-nos del diluvi, i no hi ha alternativa al medi tecnològic”, afegeix l'autor de l'obra. Així doncs, “ser tecnològics és avui la condició de supervivència”, sentencia Quintana, encara que sí que deixa obert un petit marge de maniobra, i que es troba en la nostra actitud cap a la tecnologia.
La reflexió del professor Oriol Quintana acaba buscant un refugi enfront del desarrelament que troba en els rituals. Aquests rituals esdevenen autèntics actes de resistència i contraris a la lògica de la tecnologia, perquè no necessàriament estan motivats per l’eficàcia. Per això, fan sostenir l’atenció i la concentració en una sola cosa, davant del multitasking, la dispersió i l’estímul continu. En definitiva, permeten adquirir la convicció que l’ésser humà té un lloc a l’univers.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.