El pas crucial per al desenvolupament espiritual és la capacitat de dirigir l’atenció cap al nostre interior. Com diu la mestra budista Ayya Khema: “el món no és una finestra sinó un mirall”. Aquest gir radical que suposa el fet de deixar de projectar cap a fora i mirar cap a dins, és clau i constitueix el primer pas per al cultiu de l'amor i la compassió.
Normalment, tot el que percebem a través dels nostres sentits ho filtrem automàticament pels nostres conceptes, les nostres idees preconcebudes, els nostres pensaments... Tenim una percepció distorsionada de la realitat. Veiem els fenòmens com si existissin per ells mateixos, però si busquem aquesta realitat intrínseca en alguna cosa, no la trobem. Vivim aferrats a les formes, a les etiquetes, a les aparences, que no són sinó meres projeccions nostres.
Si investiguem a fons qualsevol objecte o fenomen, descobrim que res existeix per si mateix, no podrem trobar cap partícula, per petita que aquesta sigui, a la qual puguem considerar independent o autoexistent. En el seu lloc, el que trobem és un flux en constant moviment generat per complexos processos relacionals.
Aquest gir cap al nostre interior ens permet connectar-nos amb nosaltres mateixos i ens ofereix l’oportunitat d’adonar-nos que tot està interrelacionat i que som interdependents amb els altres, amb la Terra… És d’aquesta vivència de proximitat d’on neix la veritable compassió.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.