Una imatge diu tant!

Ja sé que avui, més que mai, em presento “políticament incorrecta” en tot el que diré. Però no m’hi puc estar. En un diari digital sortia la notícia del nomenament del bisbe Magán com a secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola.

Per mostrar alguns detalls d’aquest bisbe, s’acompanyava la presentació amb una “foto de família” d’un grup de bisbes espanyols on estava el nomenat. A mi, només veure la fotografia m’agafa esgarrifances. I no per mi, que tant se’m donaria si no fos per la imatge que presentem davant el món d’avui dia. Em pregunto què poden dir els joves amb els seus pantalons texans plens de talls –cosa que no és que m’agradi, però és el que hi ha- veient aquesta imatge i dient que ells pertanyen a aquesta institució.

Tampoc és que els advocats vagin molt senzills en les seves funcions, però no seria hora de què l’Església presentés un altre caire més entenedor en les seves imatges?

Quan penso en la visita de l'arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, a Santa Anna; amb una dessuadora i una boina amb l'emblema episcopal, acostant-se amb una gran senzillesa a tots els acollits, fent-se fotos i selfies amb ells. Imagino el que li costarà posar-se d’aquesta guisa quan no tingui més remei que fer-ho per causa del protocol eclesial. Fins i tot el Papa Francesc, que va rebutjar el primer dia del seu nomenament les sabates vermelles, penso que tampoc estarà molt a gust amb aquests parafernals.

Potser direu que són coses de la tradició, però també ho era anar amb 'bombin' o barret de copa en el segle XIX i avui no va ningú. Quan llegeixo en l’Evangeli que Jesús es presentava davant el poble “com un home qualsevol” i era un més a la sinagoga, malgrat les vestimentes dels membres del Sanedrí (la Conferència Episcopal d'aquell moment), em reforço en la idea que m’agradaria veure els meus representants de l’Església una mica més contemporanis, si més no.