Què és el Dia de l'Aliança?

Lucía Montobbio –CR La comunitat bahá'í de tot el món celebra la unitat de la seva fe cada 26 de novembre amb la festa del Dia de l'Aliança. La celebració commemora l'èxit dels bahá'í de mantenir-se units sense importar poble o nació. Una unió que segueix els preceptes del missatge del fundador: el desig de treballar per aconseguir una societat pacífica, que pugui conviure en harmonia, lliure de prejudicis o discriminacions.

El sistema de successió del líder de la comunitat i dos pactes d'aliança. Aquest és el secret per mantenir la unitat de la fe de la comunitat bahá'í i que celebren cada any com un gran èxit. Enguany, la reunió commemorativa del Dia de l'Aliança a Barcelona tindrà lloc el 26 de novembre a les 12:00 h al Centre Bahá'i de Barcelona. També es podrà seguir online a partir de les 12:30 h. Durant la celebració es presentarà un petit article sobre 'El concepte bahá'í de l'Aliança' i la comunitat compartirà un dinar intercultural.

Sovint, en les tradicions religioses hi ha desacords sobre a qui s'ha de seguir un cop traspassa el fundador. En més d'una ocasió, s'han produït ruptures, guerres o cismes que, més tard, es tradueixen en diferents branques dins d'una mateixa tradició religiosa. La comunitat bahá'í, però, ha aconseguit mantenir-se unida en una única línia espiritual que compren la diversitat de tots els seus membres. El motiu?

La fe bahá’í troba el seu inici a Pèrsia, avui dia l'Iran, el 1844. Bahá'u'lláh, fundador de la fe bahá'í, va deixar per escrit com procedir després de la seva mort. La seva voluntat queda recollida al Llibre de l'Aliança. En ell, anomenà a Abdu'l-Bahá, el seu primogènit, com a successor.

Abdu'l-Bahá, abans de morir, també va anomenar al seu net gran: Shoghi Effendi com a guardià de la fe bahá’í, qui durant els anys del seu lideratge, es va centrar en la comprensió i en l'enfortiment de la unitat de la comunitat bahá’í. Effendi va passar el relleu a la Casa Universal de Justícia, i així va canviar l’herència del lideratge: d’una successió hereditària a una successió electa. Avui dia és aquest òrgan que vetlla pel benestar de la humanitat. La Casa Universal de Justícia segueix els preceptes que Bahá'u'lláh va deixar escrits en el seu Llibre de Lleis.

Així, després de més d'un segle d'història, i amb aquesta voluntat clara i escrita, és com la fe bahá'í ha conservat la seva unitat, sense resultar-ne cap divisió o branca en el moment de decidir a quin líder seguir. Si bé és cert que hi ha hagut intents de separacions i cismes en la seva història; també ho és que finament s'han mantingut units. Es calcula que al món hi ha uns set milions i mig de persones que segueixen la fe bahá’í; i en concret, a Catalunya, més d'un miler de persones bahá’ís.

Un pacte entre Déu i la humanitat

Aquesta unitat, no només es deu a la manera de passar el relleu de lideratge. També, a la creença dels bahá'is d'una aliança que Déu ha establert amb la seva creació. Aquesta aliança es tradueix en dos grans pactes: un entre Déu i la humanitat i l'altre entre cada manifestació individual de Déu i els seus seguidors.

Elisabeth Leure, secretaria general de la Comunitat Bahá’í de Barcelona, explica que el primer pacte, que considera a Déu i la humanitat, és on "Déu es compromet a guiar-nos mitjançant l’aparició periòdica de les seves manifestacions”. Déu, incognoscible, es revela de forma progressiva mitjançant diversos profetes i revelacions que se succeeixen en el curs de la història: Buda, Krishna, Jesucrist, Moisès, Muhammad. Tots ells són seguits per la fe bahá'í, perquè tots ells són considerats com a missatgers de Déu que ensenyen la fe.

Leure continua amb la segona aliança: "Un acord entre cadascuna d’aquestes manifestacions individuals i els seguidors generats per cadascuna d’aquestes”. És a dir, en el moment que apareix un nou missatger o manifestació, lluny de generar divisions, es prenen com a continuació. “Sabem que un missatger ens guiarà fins a l’aparició d’un altre missatger", diu. Leure assegura que tots els aprenentatges d'aquests missatgers "els hem de mantenir pel nostre creixement personal, comportament i refinament de la nostra fe”. Aquests dos pactes asseguren el vincle de comunicació entre “el regne físic i el regne metafísic”, conclou.