Pasar al contenido principal
Por Pastoral Obrera de Catalunya .
El món laboral ha canviat. Foto: Pixabay

(Mercè Solé) La gent de la Pastoral Obrera ja ens hem acostumat a justificar-nos, perquè per a molts l’expressió “obrera” és anacrònica i no respon ja a una realitat laboral majoritària. S’hi afegeix que té molt més glamour sentir-se formant part de la “classe mitjana” ni que sigui la mitjana baixa o molt baixa. I encara, que la lluita obrera que ha donat lloc a les actuals condicions de treball o bé és desconeguda o bé és menystinguda. Tampoc el sindicalisme, que potser és l’eina més genuïna de la classe obrera, mai no ha desvetllat gaire passions.

Però anem a pams. És cert que el món laboral en els darrers anys, com tantes altres coses al nostre voltant, ha canviat moltíssim. Ha canviat perquè la indústria ha deixat pas als serveis. Ha canviat perquè s’ha fragmentat i diversificat enormement. La llei d’estrangeria, per exemple, ha provocat una fractura que genera una mena d’inframon laboral per a tothom que no tingui papers, que no poden accedir de cap manera al mercat laboral regulat i amb drets. Però aquest no ha estat l’únic canvi: l’estructura laboral de les grans corporacions s’ha convertit en una mena de nina russa de subcontractacions successives, en l’afany de reduir costos empresarials... que es tradueixen en unes condicions laborals que dificulten molt fer front a les necessitats bàsiques (vegeu els informes de Càritas) i identificar-se amb una feina cada cop més deteriorada.

Molta gent avui, doncs, viu la feina en condicions de precarietat. Són obrers i obreres que no treballen a la mina, sinó al sector de l’hostaleria i la restauració, de la neteja, del camp, dels serveis a les persones, fins i tot a través de les administracions públiques. En aquesta mena de precarietat institucionalitzada s’hi poden incloure molts petits empresaris, autònoms, tant urbans com rurals, o cooperatives, que es troben certament molt ofegats en el seu dia a dia. La precarietat, doncs, existeix i afecta moltes persones. I aquesta mena de “dolor laboral” és el lloc on la pastoral obrera ha fet i continua fent feina. Amb tots els reptes que vulgueu, però amb tossuderia per transmetre Jesucrist en un ambient sovint allunyat de l’Església i que viu en condicions molt dures.

Treballar no és només posar temps i esforç per parar la mà a fi de mes, és també sentir-se valorat i partícip de la Creació i de l’engranatge social. És garantir l’estabilitat necessària per tirar endavant projectes personals i familiars. És disposar dels recursos necessaris per viure dignament.

En aquest blog volem parlar-vos d’aquests reptes, de la situació sovint invisible de tantes persones que pateixen, de la pastoral que es fa des de moviments i parròquies, i de les iniciatives socials amb voluntat transformadora. I volem compartir amb vosaltres reflexions, experiències i eines que poden fer-vos servei. Ens hi anirem trobant.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.