Anna Robert –CR Comunió i unitat institucional. La preservació d’aquestes dues màximes podrien resumir el que ha estat el Capítol General de l’Orde Cistercenc celebrat a Ariccia, a Roma, del 9 al 21 d’octubre. El Capítol General és la màxima autoritat de l’Orde en el qual s’elegeix l’abat i el procurador general, els consellers de l’abat general i una part dels membres del Sínode de l’Orde, l’òrgan màxim de govern entre els capítols.
Un dels assistents a aquesta cita ha estat l’abat del Monestir de Santa Maria de Poblet, Octavi Vilà. Conversem amb ell sobre l’experiència viscuda en la trobada amb el papa Francesc, l’afectació d’aquest Capítol en el dia a dia de les comunitats, el robatori que s'ha viscut al monestir aquest cap de setmana i d’altres temes que són ara mateix d’actualitat en el cenobi de la Conca de Barberà.
Quins temes han centrat l’atenció d’aquest Capítol General?
A part de l’estat general de l’Orde, vam tractar diversos temes com ara les visites regulars, la formació i les fundacions i reduccions de monestirs. El Capítol General de l’Orde es reuneix cada cinc anys i aplega tots els superiors majors de cada monestir. El nostre Orde és mixt, per tant, hi participen abats, abadesses, priors i priores. També el Consell de l’Abat General és un òrgan paritari, s’elegeixen tres superiors majors i tres superiores majors. De Catalunya, hi vam assistir l'abadessa del monestir de Vallbona, Anna Maria Camprubí; l'abadessa de Valldonzella, M. Àngels Cornellà; el prior de Solius, Josep Peñarroya; i jo mateix.
Com va viure la trobada amb el papa Francesc?
Fou un moment molt important, viscut al bell mig del Capítol. Veure i, sobretot, sentir les paraules que el papa Francesc ens va dirigir fou enriquidor i encoratjador per a tots. El Papa ens parlà de comunió i ens esperonà a mantenir la unitat institucional entre monjos i monges dins d’un mateix Orde, un fet quasi singular dins dels ordes monàstics i els instituts religiosos, que el papa Francesc ens digué que era un model per a tota l’Església.
En què afectarà la celebració d'aquest Capítol a Poblet?
Hi afectaran els documents aprovats. La implementació de l’Estatut de Fundacions i reduccions, aplicant la Instrucció Apostòlica Cor Orans, que ha guiat també la reforma dels directoris de la Visita Regular i sobre la formació amb l’objectiu de mantenir la unitat de l’Orde Cistercenc entre monjos i monges, aquesta unitat que ens encoratjava el papa Francesc a preservar. Des del punt de vista canònic, implicaran una petita reforma de les Constitucions de l’Orde a la Corona d’Aragó.
El nostre és un orde amb una estructura que podríem qualificar de federal on la diversitat enriqueix. No és, tanmateix, igual la vida dels nostres monestirs en el món germànic, on tenen cura de parròquies o escoles, que en el Vietnam, en plena expansió; però aquesta multiplicitat és per a nosaltres una gran riquesa que ens uneix encara més.
Canviem de qüestió. Des de fa pocs dies el Monestir compta amb un web renovat...
Sí, la pàgina web anterior havia quedat un xic obsoleta, el món digital avança amb rapidesa i calia adequar-la als nous temps. Alhora, la pandèmia va fer sorgir la petició de disposar d’un canal a Youtube des d'on es pogués seguir diàriament la nostra litúrgia. Tot plegat, el nou web ens apropa a tots aquells que tenen una sensibilitat espiritual. Certament, la nostra societat cerca espais i moments d’interioritat i les noves tecnologies ens hi poden ajudar.
També han iniciat les obres de la teulada del Museu. En què consisteix aquesta intervenció?
L’any 2019 es va inaugurar el centre de visitants, amb un espai audiovisual que mostra la història i l’espiritualitat de Poblet i, alhora, dues sales del museu, la de l’abat Copons i la de l’abat Mengucho, amb un nou discurs museístic centrat en Crist i el misteri de la salvació. El Palau del rei Martí, restaurat a inicis dels anys setanta del segle XX, estava necessitat d’una nova intervenció per evitar humitats i ara l’afrontem. També suposarà un replantejament del discurs museístic, seguint el projecte Cosmos que a poc a poc es va aplicant. Les obres s’allargaran durant tot l’any 2023. De tot això, res no seria possible sense l’ajut de les administracions públiques: Govern de l’Estat, Generalitat, Diputació de Tarragona i Diputació de Barcelona. Entre tots, tenim cura d’aquest Patrimoni Mundial, cultural i alhora espiritual, que estem obligats a protegir i conservar.
Com han viscut l’ensurt d’aquests darrers dies amb l’entrada d’intrusos al Palau de l’Abat?
Ho hem viscut amb sorpresa i preocupació. Sorpresa perquè no és habitual una entrada així en un arxiu on no hi ha més que documentació i amb preocupació; en primer lloc, pel personal de l’arxiu i pel que significa experimentar la vulnerabilitat.
La nit del dissabte 29 al diumenge 30, una o diverses persones van entrar de matinada a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat al Palau de l’Abat, una mica distant del monestir; van recórrer algunes dependències, neutralitzant les alarmes i van forçar una caixa on hi havia documentació i algun objecte personal del president Tarradellas, com per exemple el passaport que li fou expedit a l’aeroport de Madrid en viatjar-hi el juny de 1977 per ser rebut pel president Suárez i el rei Joan Carles. De fet, no manca cap documentació, a hores d’ara s’està acabant un inventari exhaustiu, però els esforços esmerçats en entrar poden donar lloc a múltiples hipòtesis. Esperem que ben aviat el cos de Mossos d’Esquadra ens porti llum al cas. El fet ha torbat una mica la pau de què tradicionalment i habitualment gaudim, però, ja se sap, som enmig del món i participem també dels seus neguits i preocupacions.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.