Matilde Marcé | Mossèn Leandre Gassó va ser un capellà atípic en aquell temps, un capellà del Concili Vaticà II que ell va rebre amb joia i esperança, i que va fer viure intensament als feligresos. Ell, com Joan XVIII, va obrir les finestres de l’Església perquè hi entrés aire fresc. Ha mort aquest dimecres als 101 anys. Mossèn Leandre va ser rector de la parròquia de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat durant gairebé 50 anys, des de la seva creació el 1961. El funeral se celebra aquest divendres a les 11 h. a la seva parròquia de Sant Josep.
Leandre Gassó i Ubach va néixer a Olesa de Montserrat el 27 de febrer de 1921 al si d’una família menestral. El pare era llauner i la mare modista.
Va fer els estudis primaris i al 14 anys treballava al taller del seu pare que, en esclatar la guerra civil, un escamot anarquista va assassinar el 2 d’agost. Ell tenia quinze anys i va anar a treballar en una fàbrica tèxtil, Als 17 anys fou mobilitzat i anà al front pel gener de 1939 quan la guerra ja agonitzava. Fou fet presoner i tancat a Montjuïc durant 15 dies. De retorn a Olesa, treballà a la mateixa fàbrica.
No havia pensat mai a fer-se capellà, fins que en confessar-se amb mossèn Alart, les seves paraules el van impressionar. Decidit a seguir la seva vocació, el 1942, quan tenia 21 anys, va entrar al Seminari. El 25 de juliol de 1953 fou ordenat a Olesa de Montserrat.
Un fet ja ens deixa entreveure com seria el capellà que fundaria la parròquia de Sant Josep: per celebrar la seva primera missa solemne, va escollir el 2 d’agost, aniversari de l’assassinat del seu pare. Oferí la missa per ell i pels que l’havien assassinat i va decidir aleshores que ell seria un capellà conciliador. “No podia ser capellà fins que no fos capaç de perdonar els assassins del meu pare”.
Vicari a Sant Andreu de la Barca, Esplugues i al Poble Nou, pel juny de 1961, l’arquebisbe de Barcelona, el doctor Modrego Casaus, el va enviar a fundar una parròquia al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat.
Hi arribava comptant només amb la benedicció de l’arquebisbe, ja que no hi havia ni església, ni rectoria, ni tan sols un solar per a construir-les.
A partir d’aquest moment, la seva vida i la de la parròquia ja no se separaran. Barraques, blocs de pisos, cases baixes, fàbriques, tallers, botigues, gent de tota la vida i gent immigrada, creients o no, formaven part del barri, però també de la parròquia perquè mossèn Leandre va voler ser el rector de tots.
Mossèn Leandre va posar fil a l’agulla de seguida i va llogar un local al carrer d’Enric Prat de la Riba, que s’inaugurava provisionalment el 31 d’agost i definitivament pel desembre. El comprava el 1985.
Amb la col·laboració de molts feligresos, la parròquia iniciava el seu camí. Mossèn Leandre deia: “La nostra parròquia, si de debò volem que sigui fidel a l’Evangeli, ha de ser fruit de l’esforç de tots” I així van néixer diverses activitats com el consell d’Economia, la visita als malalts i als vells, l’ajuda als pobres, les assemblees parroquials, tallers diversos, els Cursets de Cristiandat, les Jornades de Confraternitat amb els Malats, etc.
Mossèn Leandre es va preocupar pels nens i els joves del barri, per la falta de guarderies i escoles i va iniciar la casa de colònies, els jocs al carrer per als nens, va propiciar la fundació de l’Agrupament Escolta Prat de la Riba.
Va estar sempre al costat de la gent, sobretot dels qui més ho necessitaven, els pobres, els desvalguts, els febles, en una paraula, dels qui reien i sobretot dels qui ploraven. Va fer que gent de procedència i pensaments diversos formessin una gran família, la família dels fills de Déu.
Fou pel seu tarannà, per la seva actuació durant més quaranta anys, per la llibertat, la tolerància i la solidaritat al barri de Sant Josep, que diverses entitats del barri, mossèn Pere Ramos i Jaume Valls, proposessin a l’alcalde de concedir-li la Medalla d’Or de la Ciutat, que li fou lliurada el 30 d’octubre de 2002.
Matilde Marcé i Piera és autora del llibre Parròquia de Sant Josep. 50 anys al cor del barri
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.