Pasar al contenido principal
Por Montserrat Boixareu .
Muntanya de Montserrat

Divendres 24 de març de 1522 fou el dia de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Montserrat. Íñigo López de Loiola aconseguia d’aquesta manera acomplir una de les intencions que s’havia proposat durant la convalescència per la greu ferida en una cama que havia patit lluitant. Foren mesos de lectures de la Sagrada Escriptura i vides de sants que provocaren la seva conversió. Ignasi ja no considerava la fe desvinculada de la seva vida sinó que volia en tot imitar la vida de Crist i dels sants. Sabia que a Montserrat hi havia el santuari de la Marededeu i decidí d’acostar-s’hi abans d’arribar a Barcelona per agafar el vaixell cap a Jerusalem.

Montserrat es trobava en un moment d’esplendor. Cinquanta monjos benedictins tenien cura del Santuari des de l’any 1025. Els seus deures monàstics conformaven principalment l’ofici diví, la contemplació, l’estudi i l’apostolat. Els monjos convivien amb els pelegrins, els ermitans, els donats i els escolans. Unes quatre-centes persones visitaven diàriament el Santuari i en dates com el 8 de setembre podien ser fins a cinc mil. A tot això calia sumar-hi unes quaranta romeries que pujaven anualment des de diferents llocs de Catalunya. La dedicació dels monjos no era poca, sobretot si considerem que els fidels feien vetlles davant la Marededeu de dia i de nit, i que els monjos eren sempre allà amb ells.

Ignasi pujà decidit a fer vetlla davant la marededeu tota la nit i a deixar-hi el que duia de la seva anterior vida de soldat per fer-se pelegrí. Pel camí havia comprat roba de sac, una corda i una espardenya per calçar el peu de la cama que encara tenia ferida. A Montserrat hi deixaria la mula, els vestits “richs, preciosos i delicats” amb els quals arribà i les armes, una espasa i un punyal. Entre els monjos que acollien els pelegrins trobà Ignasi el seu confessor, dom Joan Chanon, model d’austeritat i de totes les virtuts monàstiques. No tingué poca feina Chanon a convèncer els monjos de tot el que volia deixar Ignasi en la vetlla, i, com no li permeteren de deixar-hi els vestits, Ignasi els donà a un captaire que trobà per allà i ell vestí amb la roba de sac, tal com havia previst.

Chanon preparà Ignasi gairebé com un novici. I abans de la vetlla tingué lloc una confessió que s’allargà tres dies i que havia de ser decisiva en la conversió d’Ignasi per desprendre’s de totes les faltes de la seva vida anterior. Durant la vetlla tocaren a Maitines, Laudes i finalment, la Missa Matinal, la de l’Anunciació, solemne, i, per tant, acompanyada d’orgue. A trenc d’alba, en acabar la missa Ignasi abandonà ràpid el Santuari. El pelegrí no volia ser confós amb el soldat d’abans i feia quatre dies que era per allà, molts el devien conèixer. Abans hagué d’alliberar el captaire a qui havia donat els vestits perquè havia estat acusat d’haver-los-hi robat.

Ignasi havia descartat la intenció inicial de viatjar a Jerusalem. Els motius podien ser diversos, potser no volia ser reconegut per antigues coneixences seves o potser el P. Chanon considerava que el seu deixeble era una ànima fervorosa a qui encara calia instruir abastament en la vida de l’esperit. El pelegrí cercà, doncs, una bauma a la muntanya per viure-hi austerament. S’alimentava d’arrels i herbes, com havia somiat des de Loiola. I es desplaçava algun dia al Santuari a confessar-se, combregar, oir missa i a captar amb els demés pelegrins i parlar amb ells de coses santes.

Un dia, descobriren la bauma on vivia Ignasi a la muntanya i l’abat hi envià un donat amb un metge per saber que se n’havia fet del noble esdevingut captaire i desistir-lo de viure com ho feia. Ignasi, però, s’explicà de tal manera que els enviats tornaren a l’abat i li digueren que el captaire estava ple d’amor a Crist.

En el procés de canonització es contempla que Ignasi decidí abandonar la muntanya en el moment que començà a rebre mostres de veneració. És possible que restés durant un mes a la bauma i després emprengués el camí que l’havia de dur a la seva llarga estada a Manresa.

Quan Ignasi fou al Monestir existia una escola d’oració metòdica i l’Exercitatorio, del P. Garcia de Cisneros, era el llibre fonamental en la formació ascètica dels monjos. Foren anys d’un moment àlgid d’espiritualitat ascètica i contemplativa montserratina. Ja a la bauma, Ignasi tindria ja els seus primers Exercicis de Garcia de Cisneros. Hi ha versions contràries a l’estada d’Ignasi a la muntanya després de la Vetlla. Hi ha, però, igualment, el testimoni que explica com després d’esborrar els pecats amb la llarga confessió Ignasi començà a escriure les meditacions que més l’exhortaven a la contrició en un petit llibre, i que començà d’aquesta manera a escriure els Exercicis Espirituals, per als quals tindria a Manresa la gràcia i les il·luminacions definitives.

Com podia, però, Ignasi tenir coneixença del Santuari de Montserrat que no era dels que li devien ser de cap manera més propers a Loiola? Es considera destacada la presència d’impremta al Monestir, ja des del segle XV, amb la impressió de butlles, opuscles i llibres litúrgics que impulsaren fortament la projecció exterior del Santuari i ajudaren a escampar la devoció popular del Monestir a tota la península. Devoció que arribà a les famílies amb les quals Íñigo de Loiola tractava a la seva terra nadiua.

El P. Anselm M Albareda dedicà l’obra Sant Ignasi a Montserrat al període que passà el sant en aquest indret. El llibre, publicat per darrera vegada a Publicacions de l’Abadia de Montserrat el 1990, en una edició amb introducció i complements a cura del P. Josep M Soler, queda inscrit igualment en la funció de projectar el Santuari i escampar la devoció del Monestir, després dels dies que hi visqué el pelegrí Ignasi de Loiola.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.