Paraules per a l’agost

Avui acabo la tongada d’articles dels dilluns que, llevat d’algun desajustament, he mantingut al llarg de tot el curs. A l’agost tancaré la parada i, si Déu vol, hi tornarem al setembre.

I per acabar el curs, deixeu-me recollir unes paraules molt dites, molt sentides, però que segur que és bo tornar a dir i tornar a sentir. Són del Salvador Espriu, de La pell de brau. Llegiu-les, sisplau, no us limiteu a pensar “Ah, sí, ja sé de què va!”:

... Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Crec que són unes bones paraules per anar mastegant aquest mes d’agost, cosa que almenys jo penso fer, a veure si a algú dels que tenen més poder per fer-ho realitat li arriba a través de les ones que volen pels aires i em fa cas. Podeu fer-ho també vosaltres, si us sembla. Pensant, en primer lloc, esclar, en el seu sentit més directe i explícit, el sentit en el qual van ser dites i que tant de bé ens faria si fossin escoltades per les dues bandes. Però sense quedar-nos aquí, sinó anant més enllà, com a metàfora de tants i tants altres llocs.

Repeteixo les paraules:

... Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Fins al setembre!