Rosa Masferrer, nova superiora general de les Religioses de Sant Josep de Girona

Montse Punsoda –CR | “Em sento decidida i disposada a servir, amb la certesa que qui m’ha cridat a fer aquest servei anirà davant meu i em sostindrà”. Amb aquest sentiment Rosa Masferrer Felip assumeix el servei de superiora general de l'Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona. Ho fa després de sis anys (2010-2016) exercint com a provincial de la de la província Hispano Africana –que inclou Europa i Àfrica–, i sis més com a vicària general de la Congregació (2017- 2022). Ha rebut el nomenament en el XXIIè Capítol General, que s’ha celebrat a la Casa Santa Elena de Solius de l'1 al 19 de juliol, amb la participació de trenta dues germanes capitulars.

Acabada d’arribar de Solius a la seva comunitat de Barcelona, qui va ser vicepresidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, explica que rep aquesta nova missió “espantada, però totalment en mans de Déu” i com “una manera nova de viure l’obediència”.

Llegat i continuïtat

D’idees clares, actitud proactiva i sempre entregada a les germanes, sense perdre el sentit de l’humor quan es requereix. Aquesta és l'essència que es desprèn de la nova Superiora de les Religioses de Girona. Es descriu a si mateixa com a “manobre en moltes coses i mestre en res”. Amb empenta i humilitat comença el nou càrrec –ja efectiu des del nomenament– per al període de 2022-2026.

Pren el relleu a María Carmen García Martínez, superiora durant els darrers 12 anys. Masferrer assegura que en vol mantenir “la relectura del carisma i enfortir l'Esperit donat a la fundadora, Maria Gay Tibau”, dedicada al servei als malalts. “Hem d'entregar viu el carisma a la propera generació de germanes: conservat, viscut i actualitzat. Per continuar servint i vetllant especialment als més desvalguts”, exposa.

Nou govern i missió compartida

Aquest propòsit el durà a terme amb les germanes que conformen amb ella el nou govern general pel proper sexeni. Són cinc conselleres: María Trinidad Ruiz Mata, que també és vicària general; Blanca Nieves Pérez González, ecònoma general; María Carmen Cid Casado, secretaria general; i les germanes Fortunée Mukabirasa i María de la Luz Flores Arenas.

Masferrer posa “tota la confiança per dur a terme la missió” en aquest equip. “Una missió que vol que sigui compartida i enforteixi la sinodalitat”. Tal com apunta, “ve il·luminada molt clarament pel capítol general i el seu lema: “Identificar l'actualitat carismàtica en pluralitat per fer fecunda la missió compartida”. En el discurs de clausura capitular, descrivia les bases apreses, com “el desig de respondre a les urgències del nostre temps; el cor esperançat; i la certesa que junts, sinodalment, volem caminar cap al futur amb decisió”.

Tot i que encara és aviat per definir tot el projecte dels propers anys, Masferrer assegura que "el full de ruta ha de passar per la fraternitat i el testimoni d’allò què som".

Vocació, al servei dels malalts

A més a més, en els propers anys subratlla que “la pastoral és i serà un puntal en el nostre caminar”, insistint que “els més desvalguts i vulnerables són els qui volem posar en primer terme”. Segueix així les passes de Maria Gay Tibau. La fundadora, natural de Llagostera (Girona), que va iniciar l'Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona (1870), va deixar aquest llegat amb la missió principal d’atendre els malalts des de la fe, espiritual i corporalment.

Tal com la nova superiora general deia amb motiu d’una novena a Sant Josep, “la fe és una força que ens mou a actuar i a posar-nos en camí". Un camí que ha portat la congregació a estendre's a Europa, Llatinoamèrica i Àfrica, comptant avui amb 46 comunitats, presents en 12 països des d’on aquest camí es perllonga.

Ara, Rosa Masferrer s’acomiada de Barcelona, i farà les maletes per traslladar-se a Madrid, a la seva nova comunitat de la Casa General. Des d'aquí, tal com va exhortar a totes les germanes al final del Capítol General, toca “continuar transmetent l'esperit capitular, mantenint enlaire l'esperança que l'Esperit fa noves totes les coses”.