(Goretti Pomé –CR/Tàrrega) El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, ha beneït aquest dissabte les pintures murals de Josep Minguell a l’Església Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. Un acte emotiu en tots els sentits, sobretot per ser un punt de trobada entre cultura i fe. L'autor ha parlat de l'obra com “un somni fet realitat”, després de 17 anys d'haver iniciat aquestes pintures.
Minguell ha recordat la seva infantesa, sortint de l'Escola Pia anava a veure el seu pare. “M’encantava veure al pare enfilat als taulons, amb el seu jersei i les botes, veia com aquestes parets s’anaven omplint de formes i personatges”, ha explicat. “Aquest somni també es feia amb el ressò dels textos bíblics, uns escrits que formen part de la nostra significació cultural més profunda”. Minguell ha continuat parlant del seu somni: “En primer lloc, vam començar a fer la paret de la resurrecció”. Ha detallat els nervis de l'inici: “Al pujar a pintar, les cames em tremolaven, ja que la primera pinzellada determinaria l’última”.
A Minguell li hauria agradat que l’Església encara fos més gran, ho ha dit reconeixent que s’ho havia passat molt bé pintant. Ha recordat els matins arribant a l’Alba de Tàrrega, encara fosc. Es trobava altres treballadors pel camí, mentre sentia olor a pa cuit, i en arribar pujava la bastida, una estructura molt alta per l'alçada de deu pisos de l'església.
Ha explicat com cada matí preparava l’aigua per mullar les parets, pastar la calç, i fer un fragment. Així que la calç començava a endurir-se pintava amb terra i aigua. Així, dia a dia, ha anat pintant. A dalt de la bastida, amb la fredor i la brutícia, malgrat ser un espai perillós, és el lloc on Minguell és feliç.
En el seu discurs, ha desenfocat la seva persona amb molta humilitat. Ha subratllat que els pintors de pintura mural no són els protagonistes, sinó que ho són els espectadors, els que gaudeixen la pintura i fan possible el projecte. Els pintors, ha dit, només fan córrer els pinzells.
“L'art és obrir portes i compartir”
El pintor ha fet un agraïment a totes les entitats que li han donat suport en aquest projecte, que va més enllà d’un repte. Per a ell és un somni, perquè “la diferència entre un somni i un repte és que un repte té pressió”. Minguell ha connectat de manera especial amb el poble de Tàrrega i amb tots els assistents a l’acte. Per acabar ha assegurat que creu molt en l’art perquè és “obrir portes i compartir”. Ha dit estar content per haver contribuït al patrimoni de la ciutat i per haver fet un art per compartir, pels altres i pel gaudi de tothom.
Per acabar, ha dit que la parròquia és part de la vida dels targarins i ha recordat els moments i celebracions personals viscudes en el temple.
Preguntant al pintor sobre com se sentia, em respon: “Et pots imaginar, un dia com avui, estic molt emocionat”. Amb senzillesa ens ha convidat a veure les pintures del presbiteri plegats al final de l’acte. De cop i volta, ens hem trobat contemplant les pintures al davant i al costat del mestre contemporani català de la pintura al fresc. Un regal.
Entre la figuració i l'abstracció
Els tres cercles del presbiteri volen ajudar a traspassar l'espai i trencar amb les línies rectes existents. Aquesta és una de les impressions extretes de la conversa que hem tingut amb Minguell i el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna. Els paisatges de Tàrrega, els camps i les muntanyes que coronen el fons generen una zona de pes en l'obra que fa que la resta s'elevi en l'espai. Es passa, de cop i volta, de la figuració a l'abstracció. La pinzellada genera una vibració i uns ritmes. Els blancs, entre pinzellada i pinzellada, provoquen que hi hagi més llum a tota la pintura mural. “La feina del Josep és del tot admirable”, diu Susanna. Li va agradar viure en directe com l'art contemporani, a través de la pintura muralista, “pot ser rebut i gaudit com una experiència col·lectiva”.
En l'etapa de després de Nadal fins a l'abril, Minguell ha fet el presbiteri de Santa Maria de l'Alba. Forma part d'un dels conjunts més grans de pintura al fresc contemporània del món, són uns 1.100 metres quadrats.
La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, ha posat en relleu el valor de les pintures. Ha dit que, en aquest cas, es produeix un diàleg entre l’arquitectura barroca i la pintura contemporània. Segons ella, l’art i la cultura ens commouen i ens fan ciutadans més crítics.
Per la seva banda, la vicepresidenta de la Diputació de Lleida i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania, Rufach, ha felicitat l'artista. Ha fet esment del conjunt de pintura mural com un dels més importants del món. Ha posat de manifest el patrimoni cultural de les terres de Lleida. El romànic, els castells, les col·legiates, les coves i, a partir d’ara, les pintures de l’Església de l’Alba de Tàrrega.
L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha agraït el treball de Josep Minguell “per tot i per tant”. L’alcaldessa ha fet un recorregut històric sobre la vida del temple. ha parlat del 1672 quan va caure el campanar, el gran incendi del 1845 que va afectar molt, la guerra civil, el 1936 es va saquejar l’interior de l’edifici i el 1938 es va destruir a causa del bombardeig a Tàrrega.
En l'acte, que ha agrupat unes 400 persones, també hi ha participat el delegat Territorial del Govern de Lleida, Bernat Solé.
El 2005 es van iniciar les pintures murals de Josep Minguell a Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Fa tres-cents cinquanta anys els targarins van decidir unir esforços i el 31 de juliol de 1672 van posar la primera pedra del temple projectat per fra Josep de la Concepció.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.