Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Impossible, després de l’Octava de Pasqua, i ja dins de la Segona Setmana de Pasqua, que passin desapercebuts els gestos i les actituds dels primers deixebles de Jesús en les lectures dels dies immediats a la Resurrecció.

Sabem de les dones que van a buscar-lo al sepulcre i el troben buit; sabem dels deixebles d’Emmaús que caminen comentant el que ha passat amb la Passió i Mort de Jesús i no s’adonen que el tenen al costat; i sabem de Jesús que una de les vegades que se’ls apareix menja un tall de peix amb ells perquè no s’acaben de creure qui és, encara que els mostri les mans, els peus i el costat.

Just després de ressuscitat, Jesús s’apareix però és irreconeixible als ulls dels deixebles. És el que trobem amb els deixebles d’Emmaús: “Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.” (Lc 24, 15-16). Això és fins que hi ha un gest de Jesús que permet als qui van amb Ell de reconèixer-lo. Jesús ressuscitat es queda amb els dos deixebles d’Emmaús, parteix el pa, i de seguida el reconeixen i s’adonen del que ha passat mentre feien camí amb Ell: “I es van dir l’un a l’altre: -¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32).

Podem fer, en el camp de l’aprenentatge i del creixement de cada persona, la distinció entre aprendre i comprendre. Hom aprèn, de vegades memoritza, moltes coses que no arriba a comprendre fins al cap d’un temps, que poden ser fins i tot anys. Pel que fa al creixement en la fe no deixa de ser necessari de memoritzar unes oracions des de la infantesa per a meditar-les i dona’ls sentit al llarg de tots els anys que hem de viure. La lectura, l’escolta, l’estudi i la meditació de les Escriptures seran igualment necessàries per anar sinó comprenent, descobrint, què ens diuen per a la nostra vida de fe.

Igualment, és l’encontre que tenim amb el Crist en cada Pasqua que vivim, i en cada germà que tenim a prop el que “ens obre el sentit de les Escriptures” i ens les fa comprendre en cada moment concret. En el veritable encontre, igual que els primers deixebles, és on reconeixem el Crist i on podem fer nostre el Salm 16, 11:

“M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre.”

 Un altre fet que trobem, ja des de les beceroles del cristianisme, és que els apòstols viuen la seva fe de manera personal i comunitària a la vegada. Parteixen el pa i el vi de l’Eucaristia entre ells, tal com els havia manat de fer Jesús abans de la seva Passió, i quan troben i reconeixen el Ressuscitat, van corrents a comunicar-ho als altres germans: “Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: -Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.” (Lc 24, 33-35)

El que fan els primers apòstols, moguts per l’Esperit Sant, és el que els Salms, escrits abans de néixer Jesús, ja exhortaven a fer, Salm 105, 1-2:

 “Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles.”

Cada diumenge és Pasqua i cada diumenge cada cristià viu individualment i comunitàriament la resurrecció de Crist. En cada Pasqua compartim les certeses i els dubtes dels primers deixebles i, sobretot, la fe, l’esperança i la caritat amb què volem viure tots els cristians des que hem cregut en Jesucrist. I és igualment a partir de Pasqua, i Pentecosta,  que rebem la missió d’anunciar-lo a tots els pobles.