Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’últim post el vaig acabar amb una pregunta: realment estem disposats a mantenir-nos ferms?

Avui voldria anar una mica més enllà. Suposant que estem disposats a mantenir-nos ferms, com podem fer-ho? Com mantenir-nos ferms en mig del dolor, dels problemes, de les dificultats, de la guerra, en definitiva, del mal?

Si recordeu us parlava en aquell post d’un pastor company nostre a Ucraïna i de la seva pregària sobre el fet de mantenir-nos ferms.

Voldria explicar com des del minut zero d’esclatar aquesta guerra estúpida moltes entitats, esglésies, ONG, particulars i el seminari baptista de Liviv van obrir les seves portes i tot el seu personal es va organitzar de manera intel·ligent per servir d’ajut als seus conciutadans, es van mantenir ferms.

Durant aquests dies han anat enregistrant petits vídeos testimonials mostrant com avançaven en mig del dolor i dels horrors. Tanmateix, són vídeos d’amor i d’esperança, petits punts de llum que ens mostren que, sigui quina sigui la teva circumstància, pots mantenir-te ferm. Es mantenen ferms en la manera en com es van organitzar per atendre més de 5.000 persones de pas cap a d’altres països, en com van distribuir aliments, en com van batejar una persona i fins i tot en com van acollir una mare que va haver de parir a l’hospital mentre era bombardejat.

Veiem en aquestes persones testimonis que, malgrat trobar-se en una situació i en un entorn complicats, sigui per motius familiars, laborals, socials o polítics, es lleven cada dia disposades a mantenir-se fermes en els seus principis i valors per a ser d’ajut als altres, i s’esforcen en establir relacions positives.

Davant les diferents realitats de la vida, pots alimentar un discurs interior del tot negatiu que bloquegi les teves emocions i accions o pots optar per pensar en allò que sí és autèntic, respectable, just, pur, amable i lloable, “allò que és virtuós i digne d’elogi”, tal com diu l’apòstol Pau en la seva carta als Filipencs. Perquè, curiosament, els que seguim Jesús hem entès i hem experimentat que, passi el que passi, la nostra esperança no està basada en el que els homes ens puguin fer sinó en l’obra salvadora del Crist en favor nostre des de la creu i en la seva resurrecció, que ha transformat completament la nostra vida i ens empeny a pensar en viure i mantenir-nos ferms.

La Pasqua que estem a punt de celebrar ens recorda aquesta esperança en la resurrecció.

Bona Pasqua!