Pasar al contenido principal

A l’Hospital de campanya de Santa Anna ja estem familiaritzats amb una figura hivernal molt característica, el perfil de la qual és clar: ponxo i txapela. És de Peio Sánchez, l’ànima i el pal de paller de Santa Anna.

D’aquesta “guisa” es va presentar a una tertúlia a la SER i el van sentir des de diferents llocs de l’estat espanyol, demostrant una vegada més la força que tenen els mitjans de comunicació a l’hora de fer arribar allò que volem que sigui conegut.

Una senyora de Jerez de la Frontera el va escoltar. Commoguda per la tasca que es fa al nostre estimat Hospital de Campanya, va veure una ocasió per a tenir un gest que feia temps desitjava: que el ponxo que sempre duia el seu marit –el traspàs del qual acaba de tenir lloc el passat gener- anés a parar a mans d’algú que el pogués valorar.

El va enviar a Mossèn Peio –al qual tots ja havíem reconegut presentant-se com he descrit abans- amb aquesta encisadora carta:

“Estimado señor: Tras haber escuchado la entrevista que le hizo la SER, decidí enviarle el poncho de mi marido, Manuel Muñoz López, que, desgraciadamente, murió el día 12 de enero pasado.

Me alivió mucho encontrar muy buen destino a esta prenda suya que él apreciaba mucho y que utilizaba en invierno, porque vivíamos en el campo donde la temperatura bajaba mucho en estas fechas.

Espero le guste y que le sirva, como usted explicó, para acoger y abrigar a todas las personas necesitadas que lleguen a su casa.

Mi marido era una persona maravillosa, bueno y noble; por ello, y porque nosotros no somos muy creyentes, le ruego a usted que lo es, pida que él sea muy feliz allí donde esté.

Espero que quiera aceptar nuestro regalo y le deseo que siga con todo el ánimo su bella labor y que el poncho de Manolo le sea muy confortable.

Le queda agradecida y le envía un cordial saludo….. Antonia

Des del dia que el va rebre, no se’l ha tret de sobre. El ponxo negre i gris que el caracteritzava ha estat substituït pel nou de colors marrons i amb el mateix estil muntanyès de l’altre. Però aquest guarda el secret d’una delicadesa arribada de molt lluny i això li dona un “valor afegit”. Acollint i cobejant a tot el que se’l acosti recordarà a la dona sensible, a la generositat que el va voler ajudar des d’Andalusia amb allò que més s’estimava: el ponxo del seu marit.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.