Pasar al contenido principal
Por Montserrat Boixareu .

Ho ha destacat Francesc en emprendre el seu viatge apostòlic, de dos dies de durada, a Malta, ell segueix les petjades de l’apòstol Pau per tal de conèixer personalment una comunitat cristiana de viva història mil·lenària. Les paraules de Francesc en la seva estada a Malta sintetitzen el viure i el ser del cristià de tots els segles: “Hem estat salvats per la mateixa sang, som una única família; per tant, acollim-nos mútuament, estimem-nos els uns als altres, guarim-nos les ferides recíprocament. Fem “sínode”, és a dir, “caminem junts”. Perquè Déu està present on regna l’amor.”

És per l’únic Crist que la família cristiana és una i els seus membres no poden fer altrament sinó vetllar i acollir-se els uns als altres: “Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s’ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció.” (Rm 3, 21-22). Vetllar i acollir són normes bàsiques de convivència per a tota la humanitat, malgrat que moltes vegades la mateixa societat sembla obviar-les. Sant Pau, que precedí Francesc en el trajecte per aquestes mateixes terres malteses, ho escrigué semblantment als Romans: “Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a Glòria de Déu.” (Rm 15,7). En contraposició a l’acollir, estimar i guarir de Francesc podríem posar el triomfar, fer-se un lloc i autorealitzar-se de la societat que hem creat.

Amb el seu missatge, i com a cap de l’Església, però, Francesc sovint obre les actituds i valors de l’Església a tota la societat, com ja ha dit diverses vegades “a creients i a no creients”. I, semblantment a com va fer a la Carta Encíclica Fratelli Tutti, no predica una doctrina abstracta i allunyada de la realitat sinó una doctrina que es concreta i materialitza en els nostres germans. Podríem veure en aquest discurs una altra vegada un enfoc ecumènic, interreligiós, com ha fet el pontífex en diverses ocasions. Però aquí el missatge va més enllà i projecta l’Església cap enfora, sense tancar-se al que ve de l’exterior ni a les diferències: “Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans?” (Mt 5, 46-47)

En definitiva, tot això succeeix “perquè Déu està present on regna l’amor”. Ho proclama el llibre dels Proverbis: “No perdis l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels homes. Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.” (Pr 3, 5-6).

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.