El dia 2 de febrer l’Església celebra la Candelera, el dia de la Presentació de Jesús al temple. És el dia que Josep i Maria pugen a Jerusalem al cap de quaranta dies del naixement de Jesús i compleixen, d’aquesta manera, amb els ritus de purificació que estableix la Llei de Moisès.
El temple és, des de fa segles, la casa d’oració, el lloc de l’encontre de l’home amb Déu. Josep i Maria s’hi acosten per fer-hi l’ofrena corresponent i potser a la recerca del seu encontre personal amb Déu. L’Evangeli, però, hi narra un altre encontre. Hi narra la trobada de Jesús amb Simeó que “tenia el do de l’Esperit Sant” i amb la profetessa Anna que “donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries”. Simeó i Anna reconeixen en Jesús “el Salvador”, “la llum que es reveli a les nacions”, “la glòria d’Israel”, i no poden deixar de “donar gràcies a Déu” i “parlar de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada”. En Simeó i Anna l’encontre que té lloc amb Déu es fa en la persona del Fill, Jesús, que ja és “el Messies del Senyor”.
L’endemà de la celebració de la Presentació de Jesús al temple, el 3 de febrer, a Montserrat se celebrà el 430è aniversari de la dedicació de la Basílica de Montserrat. El P. Abat Manel Gasch l’esmentà d’aquesta manera en iniciar la commemoració: “església del monestir, santuari i basílica, casa de la Mare de Déu, ha estat sempre oberta i acollidora per a tants pelegrins de Catalunya i del món”. I el motiu de la celebració, el de la pregària de col·lecta de la missa, fou el de pregar “perquè en aquesta església es realitzi per a Déu un culte digne”.
De tota la quantitat de temples que tenim en un país geogràficament petit com Catalunya i que van de les ermites fins a les catedrals, Montserrat ens permet un lloc d’encontre amb Déu sota l’advocació de Santa Maria de Montserrat. És la comunitat de monjos de Sant Benet la que acosta Déu als pelegrins en aquest Santuari i on s’hi fan vida les paraules de sant Pau (Col 3, 16): “moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit.”
És on el pelegrí pot fer seu el Salm 84 de la celebració de la dedicació de la Basílica:
“Que n’és, d’amable, el vostre temple,
Senyor de l’univers!
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig i amb tot el cor
aclamo el Déu que m’és vida.
Aquest és el tabernacle
on Déu es trobarà amb els homes.
Fins l’ocell hi ha trobat casa,
l’oreneta s’hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l’univers,
rei meu i Déu meu.
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia!”
La presentació de Jesús al temple i la dedicació de la basílica de Montserrat ens mostren com Déu no ha abandonat mai el seu poble i l’ha proveït, i encara el proveeix, de temples. D’aquesta manera es fa possible l’encontre amb Déu, en el cor dels pelegrins, que no deixen mai de cercar-lo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.