(Laura Mor –CR/Terrassa) Roda de premsa amb més seminaristes que periodistes. Els joves que avui eren a la sala del bisbat en el moment de fer-se pública la notícia han fet explícita l’estima que tenen al recent nomenat bisbe de Terrassa. El seu pare espiritual, Salvador Cristau Coll, fins ara bisbe auxiliar, rector del seminari i administrador de la diòcesi, passa a ser el nou bisbe de Terrassa. Així ho ha anunciat el matí d’aquest divendres el Vaticà.
La presa de possessió tindrà lloc dissabte 5 de febrer a les 11 del matí, a la Catedral del Sant Esperit, en una celebració solemne que presidirà el nunci del Papa, Bernardito Auza. Però Cristau ha tret ferro a la notícia. Primer ha aclarit que quan es convoca a la premsa és per algun fet “especial” i no necessàriament “important”. I després, descrivint el nomenament que li ha fa el papa Francesc com a part del “misteri que és l’Església”.
“Entenc i visc l’Església com una família”
El nou bisbe de Terrassa ha adreçat unes paraules en castellà per saludar capellans, laics i religiosos. I ha reiterat la necessitat de “comunió” entre tots els qui configuren l’Església. “Després de 41 anys de sacerdot, 11 de bisbe i 71 de vida, experimento molt intensament al meva pertinença a l’Església, com una comunió amb tots els bisbes, en comunió amb el bisbe de Roma i amb tota aquesta família que és l’Església”, ha expressat.
Cristau ha dit que se’n sent part: “Entenc i visc l’Església com una família i vull viure l’Església diocesana com la meva família”. Sobre l’aportació que vol fer a la diòcesi ha fet constar que assumeix el “compromís de treballar per la comunió”. N’ha parlat com un repte personal.
Superar les diferències
En aquest sentit, el nou bisbe ha valorat que el seu nomenament arribi en la fase preparatòria del Sínode de Bisbes, que el papa Francesc ha convocat per al 2023. Ha recordat que el Papa demana que tothom participi de la fase preparatòria, que ha començat aquesta tardor.
Ha explicat que tot el món catòlic inicia “un treball de reflexió” i ha defensat que això per a ell “no és debat ni discussió”. Per a Cristau, “les discussions i els debats ens divideixen”. I ha demanat assumir “el repte de decidir-nos d’una vegada tots els cristians a caminar junts, a superar les diferències, a viure en comunió”. En un context de “la secularització que ho va envaint tot”, ha subratllat que “evangelitzar cada vegada és més urgent”.
Inconformisme davant del patiment
S’ha mostrat sensible a les dificultats socials del moment i ha esmentat la pandèmia, la crisi econòmica i el fet de tenir l’índex d’atur més alt d’Europa: “Tot això fa patir moltes famílies”. Ha parlat també de “patiment físic, espiritual i psicològic, fam, soledat, explotació, abusos, consumisme, materialisme”. Una realitat davant la qual ha demanat col·laboració: “No ens hi podem conformar, hem de col·laborar per fer realitat el projecte de Déu”.
El nou bisbe ha expressat “sincera adhesió al successor de sant Pere”. En concret, ha dit: “Em sento amb profunda sintonia amb el papa Francesc, com m’he sentit tota la vida amb tots els papes de la meva vida, Pius XII, sant Pau VI, sant Joan XXIII, Joan Pau I, sant Joan Pau II, Benet XVI i ara Francesc”.
Un bisbe de continuïtat
De la seva trajectòria episcopal, ha dit que “és el Senyor qui porta l’Església i és capaç de fer treure fruits d’allà on sembla que no en puguin sortir”. A mode d’autocrítica, ha parlat de límits personals. Sense entrar en detalls ha dit que “no fem tot el que hauríem de fer” i ha demanat la pregària dels fidels.
Cristau va assumir la seu vacant com a administrador, poc després del nomenament com a arquebisbe de Sevilla de Josep Àngel Saiz. Tot i que hagin passat prop de sis mesos des de llavors, avui ha descrit el seu com un “nomenament àgil”.
Ha dit també que no està previst que s’hagi de nomenar cap bisbe auxiliar per a Terrassa. De cara al nou govern, no ha fet cap previsió: “En principi seguirem tots igual”. I en el seu discurs no hi ha mancat la paraula “continuïtat”.
En qualsevol cas, l’Església catòlica acostuma a seguir el ritme del curs escolar. I si hi ha canvis a les parròquies, a les delegacions o a la cúria es fan habitualment a l’estiu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.