(CR) Un periodisme pausat, disposat a preguntar, a escoltar respostes fins i tot quan són incòmodes. I que assenyala amb valentia les causes que provoquen exclusió i violència extrema. És el periodisme solidari que han reivindicat els guardonats del Premi Joan Gomis en rebre aquest dijous el guardó al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El jurat s’ha centrat aquesta vegada en relats dedicats a les migracions i en el continent africà. El periodista canari José Naranjo, reconegut per la seva trajectòria, ha explicat que es pregunta constantment “què porta a tota aquesta gent venir a aquí”. I a fer-ho en les condicions amb què ho fan. “Per comprendre perquè hi ha tots aquests nàufrags sistèmics enmig del mar hem de comprendre que els hem tancat totes les portes per venir d’una altra manera”.
Ha denunciat “la repressió i la violència a les fronteres” i també “l’arquitectura jurídica que ha convertit Europa en una fortalesa”. Sobre aquestes polítiques ha fet una crida social per “no permetre’s el luxe de restar impassibles”. I als professionals de la informació els ha demanat anar a les causes: “Els periodistes hem de continuar fent-nos preguntes, fins i tot quan les respostes són incòmodes”. I ha refermat la seva aposta per “fer periodisme sobre l’Àfrica, des d’Àfrica i de la mà dels africans i de les africanes”.
Dones i nens, la baula més feble de les migracions
La directora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, Mercè Folch, ha denunciat que “dones i nens són la baula més feble d’aquest engranatge pervers i violent en què s’han convertit les migracions”. Folch ha parlat en nom de tot l’equip del programa Solidaris que ha fet possible el projecte radiofònic guardonat. ‘Mares Migrants’, parla del Centre Ödos, a Montilla (Còrdova), que ofereix refugi i acompanyament a les dones que arriben en pastera.
Folch ha explicat que han optat per “un periodisme pausat, de llarg recorregut, crític” i que el que fan és “observar, seure i, sobretot, escoltar”. I sobre el projecte premiat ha dit que l’han fet “des de la màxima sensibilitat i honestedat”.
Ha descrit el projecte del centre de Còrdova, dient que acull les dones migrants que “fugen d’una realitat atroç”. Ha parlat de mutilacions genitals, de matrimonis forçats i de violència extrema. I ha explicat també l’objectiu que perseguien al parlar-ne, que era “posar rostre a les xifres i a una dura realitat”.
Informació per prevenir l’odi
La periodista Mònica Roca, del mateix equip, ha reconegut l’empatia amb què han treballat pel fet de ser dones i mares. I ha demanat aquesta mateixa empatia per als qui propaguen missatges d’odi cap als migrants. En concret, ha recordat el testimoni de Marie, que va haver de posar “el seu nadó d’un mes i mig a l’aigua, amb una cesària sense curar”.
La periodista Mireia Izard ha recordat lña importància de posar la veu dels testimonis al centre del relat. I ha comparat el projecte del que parla el relat premiat amb la maternitat d’Elna. “Ho tenim molt idealitzat; i ara al cap de molts anys, tenim aquí la mateixa història i no la visibilitzem”.
El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha reconegut que Solidaris els permet tractar temes més a fons, al marge del circuit de pressions polítiques que sí que tenen altres programes de la graella més lligades a l’actualitat.
Àfrica, en el focus
El president de Justícia i Pau, Eudald Vendrell, ha recordat la finalitat del premi: “Reconeixem a tots aquests professionals que doneu veu, amb solidaritat, a les persones més explotades, oblidades, víctimes de tantes coses”.
Com a membre del jurat ha apuntat que d’entre les obres i perfils presentats, “Àfrica és el nostre focus”. I que el premi respon al compromís de “continuar l’esperit que nosaltres encarnem amb dues persones”, totes dues divulgadores de la cultura de la pau, Joan Gomis i Arcadi Oliveres, ha assenyalat Vendrell.
El president del Ciemen i director del Fons Català de Cooperació, David Minoves n’ha parlat com “el premi degà del periodisme solidari”. Ha assenyalat la importancia dels “mitjans de comunicació per donar veu al context necessari per interpretar la realitat”.
En el cas de les migracions, ha defensat que es tracta d’una crisi d’acollida i no migratòria. “Podem ser solidaris amb allò que passa allà; però quan comença a passar aquí, ens genera moltes contradiccions”, ha dit en relació a la realitat de les costes de les Canàries i de Ceuta i Melilla.
La delegada de Mans Unides, Mireia Angerri, ha llegit l'acta del jurat i ha demanat als periodistes “complicitat per seguir explicant les històries que es viuen a l'Àfrica”.
Podeu recuperar l’acte íntegre, aquí:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.