Pasar al contenido principal

“El 13 de setembre obriran tots els centres educatius de Catalunya amb el 100% de presencialitat a les aules”, declarava el Conseller d’Educació en una roda de premsa el dia 30/08. També es va fer esment a les novetats més rellevants previstes al nou “Pla d’actuació”: “Les classes seran presencials i segures, els alumnes aniran amb mascareta, no s’hauran de confinar aquells grups que ja estiguin vacunats amb pauta completa encara que hagin sigut contacte estret d’un positiu i les zones comunes, com els patis, ja es podran compartir entre diferents grups. Si a l’espai exterior hi ha un únic grup de convivència podran anar sense mascareta”.

A banda d’aquestes previsions a curt termini que l’Administració anunciava, no es poden obviar els grans temes dels que l’escola concertada ha de ser protagonista i en què cal avançar. Les recordàvem a la concentració unitària del sector del proppassat 28 de juny: el desplegament definitiu de la LEC, que ha d’aportar seguretat i respecte als drets reconeguts en matèria educativa a les famílies, a les titularitats i als treballadors/es dels centres concertats; la millora del finançament del mòdul econòmic del concert, que permeti arribar de forma progressiva, però decidida i efectiva, a la gratuïtat de la plaça escolar, i una rebaixa de les ràtios en consonància amb la natalitat actual, que garanteixi el manteniment de l’ocupació i aporti millor qualitat al sistema. Sense avenços clars i significatius en aquests àmbits, no es podrà consolidar, en la mesura deguda, el Servei d’Educació de Catalunya.

En aquest context, llegim aquests dies dues notícies que ens reubiquen en la realitat. Una és la deplorable situació que travessa l’escola Boix, de Badalona. Una escola concertada que tanca les portes després que, per tercer any consecutiu, no hagi obtingut el concert per a l’educació infantil. Sense entrar en els detalls administratius del cas, aquest és un dolorós reflex d’una circumstància malauradament generalitzada: l’asfíxia econòmica a què són sotmeses les escoles concertades per la manca d’un finançament just, equitatiu i exigible. La suposada -insistim, suposada- disminució de la demanda social al sector no és més que el reflex del menyspreable obstacle econòmic que troben les famílies en no poder fer front a una despesa necessària i que hauria d’estar totalment sufragada per l’Administració. Cal resoldre aquest greuge d’una manera clara i efectiva. Ja coneixem els discursos. Ara cal celeritat en les actuacions.

L’altra és la situació produïda per l’increment extraordinari de sol·licituds per als cicles formatius, que ha estat prou comentada als mitjans i per la qual tot just ara s’ha obert un període extraordinari d’admissió. Al mes d’agost, les entitats representants de les titularitats dels nostres centres van posar sobre la taula del Departament d’Educació la possibilitat de concertar 900 places de grau mitjà de formació professional per ajudar a donar resposta a una part dels milers d’estudiants catalans que han sol·licitat cursar aquests estudis (recupereu aquí la notícia), quan al mes de maig, abans de l’allau de la demanda, es va demanar el concert de 18 grups en els graus més sol·licitats (se suposaven 500 places) que el Departament va denegar perquè “no es tracta d’ensenyaments obligatoris ni bàsics”, i “la consignació pressupostària no permet assumir la despesa”. L’escola cristiana, al costat de la resta d’escola concertada, reitera la seva voluntat de col·laboració en la mobilització de tots els recursos disponibles per pal·liar la situació, reiterant que l'aposta per la FP serà creïble si va acompanyada d'una correcta dotació i programació. No podem deixar sense alternativa milers d’estudiants que poden quedar-se despenjats del sistema.

Amb tot, hi ha signes esperançadors. El mateix Conseller s’ha pronunciat de manera clara per eliminar les diferències entre l’escola concertada i la pública millorant-ne el finançament. També per mantenir i consolidar el diàleg amb l’escola concertada, reiterat en diverses ocasions, i que ja compta amb un calendari regular de trobades amb els màxims responsables del Departament i del Consorci d’Educació de Barcelona.

També perquè a les nostres escoles ens hem sabut adaptar a les noves circumstàncies, mantenint ferms els nostres objectius de ser escoles d’acollida, espais d’atenció, de dedicació i llocs evangelitzadors, sabent-nos seguidors i deixebles de Crist i integrants de la gran família de l'escola cristiana de Catalunya, i així volem romandre.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.