50 anys del temple de santa Magdalena de la Seu d’Urgell

(Bisbat d'Urgell) Amb un any de retard a causa de les conseqüències de la pandèmia, el dissabte passat es va celebrar el cinquantè aniversari de la dedicació de l’església de santa Magdalena de la Seu d’Urgell. L'Eucaristia, presidida per l’arquebisbe, Joan-Enric Vives, i concelebrada pel rector, Jordi Miquel, i els vicaris generals, Josep M. Mauri i Ignasi Navarri, va comptar també amb un grup musical que acompanyà la celebració.

Vives a l’homilia va remarcar les dues preguntes que Jesús Ressuscitat li va fer a Maria Magdalena a l’hort del sepulcre: per què plores, i qui busques, tot glossant les llàgrimes que avui marquen la humanitat des de les conseqüències de la pandèmia, fins els ancians i persones difuntes, els joves, la manca de treball i la manca d’habitatge i de companyia que tantes persones pateixen. "La Magdalena buscava el seu Senyor, i ens ensenya a buscar-lo sempre, a estimar-lo del tot, amb totes les nostres forces i interès. Fins que descansarem a l’estatge definitiu que Ell ens ha anat a preparar, per viure sempre amb el nostre Pare i formant la gran família dels fills de Déu". Testimoniar-lo com Església, va afirmar l'arquebisbe, "és la nostra gran missió". També va remarcar tres signes del que l’Església és i ha de ser: "tenda-presència de Jesucrist enmig dels homes, font d’aigua viva, com les fonts del poble enmig de la plaça, perquè tots hi troben gràcia i misericòrdia, i ser llum que il·lumina els vianants i els orienta cap al Pare".

També va agrair l’esforç realitzat sobretot per mossèn Antoni Naudí (1916-1979) i una comissió per a l’habitatge a La Seu. Eren moments –com ara- de dificultats greus per a les classes modestes per trobar habitatge i ells van construir-ne 162 el 1960, i el 1965 es va iniciar el temple de Santa Magdalena que donaria nom al barri de la part sud-oest de la Seu. Es van iniciar les obres el 1965 i es va dedicar l’església per part del bisbe administrador apostòlic, Ramon Malla, bisbe de Lleida, que havia estat Vicari general d’Urgell i que era fill de la Seu. Va ser, doncs, el 1970 que es va dedicar el nou temple dins la parròquia de Sant Ot de la Seu. Era motiu d’acció de gràcies i estímul per fer avui obres semblants d’acció social i caritativa, pastoral i cultural.

Al final de la missa, es va inaugurar una interessant exposició retrospectiva en uns panells al costat del temple que s’havien preparat per explicar gràficament l’evolució de tots aquests cinquanta anys de vida pastoral. Els actes continuaran al llarg del proper curs pastoral i hi ha previst un gran concert al mes de maig proper.