Estimada Amazònia

Des de que es va anunciar la publicació de la carta apostòlica pots sinodal sobre la Amazònia molts mitjans de comunicació van mostrar un notable interès per un tema concret: el papa Francesc obriria la porta al sacerdoci de homes casats o la tancaria? Una de les conclusions del sínode demanava la possibilitat d’ordenar com a capellans “viri probati” homes grans, casats i valuosos per la seva virtut. Per a molta gent aquesta possibilitat semblava que seria la conclusió més important del Sínode. Sí o no a l’ordenació de preveres casats?

Aquesta qüestió va polaritzar de tal manera l’atenció que de fet per a moltes opinions era el tema fonamental d’un Sínode, que per altra banda és de gran actualitat religiosa, social, política i ecològica...

Hom es pregunta si la qüestió de poder ordenar capellans casats va ser una mena de tapadora per rebaixar el tema de la Amazònia en tota la seva complexitat fonamental no sols pel planeta terra sinó per les polítiques d’explotació i discriminació de les ètnies que des de sempre han habitat en aquella zona.

El dia 2 de febrer del 2020 Francesc publica l’exhortació apostòlica post-sinodal titulada ‘Estimada Amazònia’. Al començament de l’escrit expressa un desig “Déu vulgui que tota l’Església es deixi enriquir i interpel·lar per aquests treball els pastors, consagrats i consagrades i fidels laics de la Amazònia i que pugui inspirar a totes les persones de bona voluntat”.

El document del Papa Francesc es centra en quatre apartats que titula com a SOMNIS que volen ser una ajuda a “despertar l’afecte i la preocupació per aquella terra que és també nostre”. Els somnis són: SOCIAL, CULTURAL, ECOLÒGIC I ECLESIAL.

El “somni social” parla de forma clara i directa sobre els injustícies i els crims que es viuen a aquella terra, que pertany a nou estats: Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Guaiana, Perú, Surinam, Veneçuela i Guaiana francesa. Francesc parla de la indignació. “Cal indignar-se, com s’indignava Moisés, com s’indignava Jesús, com Déu s’indigna davant les injustícies. No és sà que ens habituem al mal, no ens fa bé permetre una estela de dilapidació, i fins de mort per tota la nostra regió...” I a continuació des d’aquesta indignació explicita els crims i els desastres que s’estan provocant a la Amazònia. El somni social és la visió d’una nova manera de tractar les poblacions des de la justícia, el respecta a les identitats i a la natura...

Els altres tres somnis tracten de les “cultures dels pobles indígenes”, de la “dimensió ecològica” en un espai fonamental per la Terra i de la “dimensió eclesial”. En conjunt Francesc presenta una visió renovadora que parteix d’una forta crítica dels poders reals polítics i econòmics i que proposa unes renovacions respectuoses amb la tradició dels pobles que estan a aquella regió del món des de sempre i que tenen no sols els drets de ser-hi, sinó de viure i ser respectats segons les pròpies tradicions i identitats.

Era en el “somni eclesial” a on les mirades crítiques es vam centrat per veure si deia alguna cosa sobre el controvertit sacerdoci d’homes casats. Francesc calla, sap molt bé que a l’Església hi ha veus en les dues dimensions, i segurament considera que no és el moment oportú de definir-se sobre aquest tema. Però una atenta lectura dels paràgrafs en els que parla dels ministeris, de la litúrgia, de la inculturació de la fe, de l’urgent necessitat sagramental, etc., de fet se situa en els fonaments, les bases i exhortacions que sense entrar directament en el si o el no, obren la possibilitat d’un desenvolupament de la missió de l’Església i de la seva identitat en aquelles zones, que facin possible la determinació futura en positiu dels “viri probati”.

Va ser el Sínode que en una de les seves conclusions, votades majoritàriament, va obrir la possibilitat de “viri probati”, seguint una a tradició dels primers segles del cristianisme. El silenci de Francesc i els comentaris sobre la litúrgia, la manca de capellans. la necessària encarnació en aquelles cultures... posen els fonaments per tal de que un dia es puguin ordenar preveres d’aquelles regions en ordre a una pastoral evangelitzadora i missional , que realitzi la petició del Sínode de la Amazònia.

Aquesta qüestió no pot tapar la notable aportació tan del Sínode com de la carta apostòlica del Papa en vers una part del món que actualment molts del grans interessos del capital dominant i sense entranyes intenta derruí en benefici propi i a costa del futur d’un dels pulmons més necessaris per a la supervivència del nostra planeta, de la nostra humanitat.