Els abats i provincials es reuneixen a Montserrat

(URC) Aquest mes de juny s’ha celebrat la 135a reunió d’Abats i Provincials (RAP). Ha estat la primera trobada en format presencial que el grup ha pogut fer després d’aquest temps de pandèmia. El passats mesos de novembre i juny es van reunir, però, de manera telemàtica. L’Abadia de Montserrat va ser el punt de trobada d’aquesta reunió, la qual es va fer seguint en tot moment les mesures de seguretat requerides pel PROCICAT.

Jornada intercongregacional

El mateix president del RAP, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, va ser l’amfitrió que va rebre l’abat de poblet, el prior de Solius, així com, els provincials o delegats de diferents congregacions. Entre aquestes, els caputxins, carmelites, claretians, escolapis, maristes, mercedaris, Sagrada Família, la Salle, franciscans, hospitalaris de Sant Joan de Déu, jesuïtes i salesians.

Tots plegats van compartir la jornada, durant la qual van dinar sumant-se als monjos benedictins, van celebrar l’Eucaristia i van poder reflexionar sobre temes que afecten la realitat eclesial del moment. El tema de la pandèmia, que en les darreres convocatòries (en línia) va ser el focus de discussió central, aquesta vegada es va tractar també, però des d’una altra òptica. Tal com exposa el secretari del RAP, el marista Lluís Serra “ara l’important és pensar en l’ara, i la pandèmia ha suposat una tragèdia amb molts problemes però cal veure-hi les noves oportunitats”.

“Mantenir viu el carisma”

Durant la celebració, en el moment de l’homilia, l’abat de Montserrat va adreçar-se al grup de responsables de comunitats religioses masculines de Catalunya. Els va convidar, enmig del moment actual, a recordar el missatge del papa Francesc, el 17 de maig passat, amb motiu de la cinquantena Setmana de la Vida Religiosa organitzada per l’Institut Teològic de la Vida Consagrada de Madrid.

En aquest missatge s’adreçava a les comunitats dient: “la vida consagrada es comprèn consagrant-se cada dia. Es comprèn en el diàleg amb la realitat. Quan la vida consagrada perd aquesta dimensió de diàleg amb la realitat i de reflexió sobre el que succeeix, comença a fer-se estèril”. I, encara, “mantenir viu el carisma fundacional és mantenir-lo en camí i en creixement, en diàleg amb el que l’Esperit ens va dient en la història del temps, en els llocs, en les diverses èpoques, en diverses situacions”. Mantenir viu el carisma “suposa discerniment i suposa oració”. I acabava dient: “posin-se ‘a tret’ de l’Esperit Sant” (cf. Horeb, 22 maig 2021, p. 12).

“A la tercera va la vençuda”

Tots els membres del RAP desprenien alegria per poder retrobar-se. Així, Lluís Serra explica com “la represa de la presencialitat ha estat un motiu de satisfacció i de joia per als participants després d’un any i mig de no trobar-se plegats”. “El Monestir de Santa Maria de Montserrat ha mantingut la seva disponibilitat inalterada i, finalment, s’ha comprovat que, d’acord amb la dita popular, a la tercera va la vençuda”, hi afegeix.