Pasar al contenido principal

L’anunci fet pel Govern en dies passats, que ha estat confirmat en la darrera disposició del Departament de Salut sobre la pròrroga i/o modificació de les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19, aporten un bri d’esperança pel que fa a la celebració d’un final de curs en un escenari molt proper a la plena normalitat.

En efecte, a partir d’avui dilluns l’alumnat que cursa ensenyaments postobligatoris als centres educatius de Catalunya pot tornar a les aules per a realitzar totes les classes de manera presencial.

I encara que, des del punt de vista estrictament normatiu, no s’estableix una imposició, el més convenient és revertir totalment les mesures de semipresencialitat que al seu dia les escoles es van veure obligades a recollir als seus plans d’organització i a aplicar-les. Restaven en vigor des de finals del mes d’octubre de l’any passat, quan el Departament d’Educació, a instàncies de les autoritats sanitàries, va resoldre que en les etapes de batxillerat i formació professional s'havien d'adoptar mesures per reduir la presencialitat dels alumnes als centres, que havia de ser fins a un màxim del 50%. En coherència amb les previsions dels Plans d’Organització elaborats per les escoles i atenent les indicacions del Departament, els equips directius de les escoles posaren en funcionament un sistema d’alternança en la presencialitat, en respostes als objectius de control de la mobilitat, assegurant a la vegada el seguiment i la continuïtat en el procés d’aprenentatge.

Enguany, amb la modificació d’aquesta mesura, aquestes etapes d’ensenyaments postobligatoris se sumen a les de l’educació infantil, primària i ESO en un àmbit organitzatiu de presencialitat plena.

Ens felicitem per l’adopció d’aquesta decisió. En primer lloc, perquè és el senyal d’una lleugera millora en els indicadors epidemiològics i assistencials, sia dit amb la cautela que imposa l’experiència en l’evolució d’aquesta pandèmia. Després, perquè tot i que no es posa en qüestió la introducció de models híbrids d’aprenentatge, en un model de formació que combina metodologies presencials on professorat i alumnat comparteixen el mateix espai i temps, amb la tasca no presencial en les etapes finals obligatòries i postobligatòries, entenem que la presencialitat ha de continuar essent un valor en unes escoles com les nostres, on es posen en evidència els valors de l’educació en la solidaritat, d’actuació responsable davant els compromisos, amb esperit de servei als altres, la potencialitat de les actituds fonamentals de convivència i inserció en el context sociocultural del nostre país, i el seguiment i l’atenció personalitzada del nostre alumnat.

Tant de bo que aquestes decisions, que expressen la recuperació d’una certa regularitat, es puguin estendre el més aviat possible a altres aspectes que a hores d’ara preocupen de manera incisiva les escoles. La concreció definitiva del manteniment per al proper curs de les “plantilles COVID”, preludi de l’inici del camí de l’equiparació amb les plantilles dels centres públics -qüestió de la qual fèiem esment al FECC Informa de la passada setmana-; la dotació econòmica per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades d’entorns socioeconòmics vulnerables, compromís adoptat per l’Administració i quantificat en 988,10 euros/alumne dels que ocupen la ‘reserva’ de places d’alumnat per a aquest perfil; la decisió sobre la continuïtat del concert educatiu en determinades unitats amb posterioritat al procés de preinscripció del curs vinent; l’inici de les accions que calgui per assolir la necessària gratuïtat de la plaça escolar...

És molt important anar recuperant l’habitud que raonablement imposi la situació de pandèmia, però també és fonamental que aquesta ‘regularitat’ no resti únicament centrada en mesures organitzatives o pedagògiques. Cal un altre avenç cap a la normalitat plena, entesa com la supressió de la discriminació que rep a hores d’ara l’escola concertada. No n’hi ha prou, de manifestar l’existència d’un Servei d’Educació de Catalunya. Cal fer el que sigui necessari per avançar de la mera retòrica a la plena efectivitat dels nostres drets educatius.

Pujant un esglaó, encara estem lluny d’aquesta normalitat. Ha començat la batalla als tribunals sobre la LOMLOE, amb l’admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional dels recursos d’inconstitucionalitat presentats contra aquesta llei educativa que ens afecta molt directament. A Catalunya encara falta concretar un nou Govern de la Generalitat...

Celebrem el retorn a la plena presencialitat a les escoles, tant com ens agradaria poder celebrar la instauració d’una ‘normalitat educativa’ al Servei d’Educació de Catalunya. El primer festeig ja el tenim. Per al segon, sense fatigar-nos, encara cal donar moltes i molt llargues passes.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.