Francesc Urbi et Orbi: “Encara hi ha massa guerres i massa violència al món”

(CR/Vatican News) Compartir vacunes amb els països més pobres, eliminar les limitacions a la llibertat de religió i acabar amb les guerres i violències que “encara hi ha al món”. És la crida de Francesc en la tradicional benedicció de Pasqua. El Papa ha recordat que és “escandalós” que amb totes les dificultats que ha comportat la pandèmia no hagin cessat els conflictes armats. I en el seu missatge pasqual ha mostrat al món el camí cap a una curació profunda.

L’anunci de la resurrecció de Jesús que ressona a tot el món “no mostra un miratge, no revela una fórmula màgica, no indica una via d'escapament”. Sinó com un esdeveniment que dona esperança a la complexa realitat actual. Des de la Basílica de Sant Pere, abans d’impartir la Benedicció Urbi et Orbi amb la indulgència plenària, el Papa ha parlat del Crist ressuscitat exhortant, a “guanyar” el que ell anomena “la mentalitat de la guerra”.

“La pandèmia encara està en ple apogeu; la crisi econòmica i social és molt pesada, sobretot per als més pobres; tot i això –i és escandalós– els conflictes armats no cessen i es reforcen els arsenals militars”. “Aquest és l'escàndol d'avui”, ha subratllat el Papa.

On hi havia mort, ara hi ha vida

Han estat intenses les paraules del Papa que assenyalen que l'anunci de Pasqua no parla de “fantasmes” sinó d'un home en carn i ossos: Jesús que ha ressuscitat “porta les ferides de les mans, els peus i els costats” de manera que “qualsevol persona que pateixi una dura prova, tant en cos com en esperit, pot trobar refugi en aquestes ferides, rebent a través d'elles la gràcia de l'esperança que no decep”.

Ha defensat que a la llum del Ressuscitat, els patiments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida, on hi havia dol, ara hi ha consol. En abraçar la Creu, Jesús va donar sentit als sofriments i ha pregat que els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’escampin per tot el món.

Compartir vacunes i donar suport a les persones que ho necessiten

Crist és “esperança per als qui encara pateixen la pandèmia”, per als malalts i per als que han perdut un ésser estimat, ha subratlla el Papa entrant al cor de la realitat actual. Els seus pensaments es dirigeixen, en primer lloc, al tema de les vacunes.

Amb l'esperit d'un “internacionalisme de les vacunes”, ha instat tota la comunitat internacional a un compromís compartit per superar els retards en la seva distribució i facilitar-ne la compartició, especialment amb els països més pobres.

També s’ha referit als que han perdut la feina i a les dificultats econòmiques actuals a causa de la pandèmia, que ha augmentat “dramàticament” la desesperació de milers de persones. “Que el Senyor inspiri l'actuació dels poders públics perquè tothom, especialment les famílies més necessitades, rebin l'ajuda necessària per a un manteniment adequat”.

Hi ha massa guerres i violència al món

Parlant del Dia Mundial contra les mines antipersona d’avui, “dispositius malvats i horribles” que maten i mutilen tantes persones innocents, ha exclamat: “Quin millor seria un món sense aquests instruments de mort!”. Per tant, la qüestió de les guerres i les armes és central en el seu missatge:

“Encara hi ha massa guerres i massa violència al món! Que el Senyor, que és la nostra pau, ens ajudi a superar la mentalitat de la guerra. Concediu als que són presoners en conflictes, especialment a l’est d’Ucraïna i Nagorno-Karabakh, que tornin amb seguretat a les seves famílies i inspireu els governants de tot el món per frenar la carrera per les noves armes”.

Haití i la joventut de Myanmar

El papa Francesc també dirigeix ​​un pensament especial al poble haitià: “Estic a prop vostre”, diu, i “m'agradaria que els problemes es resolguin definitivament per a vosaltres”. Per tant, es refereix a les paraules de sant Joan Pau II en el seu viatge a Haití: “És necessari que els pobres de tota mena reprenguin l'esperança”. I ha animat al poble haitià dient-los que no es deixin aclaparar per les dificultats i que mirin el futur amb confiança.

Per al Papa, el Crist ressuscitat també és esperança per a molts joves que, a causa de la pandèmia, no han pogut assistir a l’escola durant llargs períodes. En concret, s’ha mostrat proper amb els joves de Myanmar que “estan compromesos amb la democràcia, fent sentir les seves veus pacíficament, conscients que l'odi només pot ser dissipat per l'amor”.

Migrants i Líban

La seva mirada també ha abraçat els migrants en els quals “reconeixem el rostre desfigurat i patit del Senyor que puja al Calvari”. El Papa els demana signes concrets de fraternitat. En aquest sentit, no ha faltat el seu agraïment als països que acullen generosament els patiments que busquen refugi, especialment el Líban i Jordània. Ha demanat a la comunitat internacional donar suport al poble libanès, que travessa dificultats i incerteses, en la seva vocació de ser “una terra de trobada, convivència i pluralisme”.

Síria, Iemen i Líbia

Ha invocat la pau demanant el cessament del rugit d’armes “a l’estimada i turmentada Síria, on milions de persones viuen en condicions inhumanes”, al Iemen “els fets dels quals –assenyala– estan envoltats d’un silenci ensordidor i escandalós”. I a Líbia ha defensat la sortida possible als sagnants enfrontaments.

Israelians i palestins

Per a Jerusalem, el Papa ha implorat la pau i la seguretat per respondre a la crida a ser un lloc on tothom pugui sentir-se germans i on, segons ell, “israelians i palestins troben la força del diàleg per arribar a una solució estable, que veu dos estats viure colze a colze en pau i prosperitat”.

Iraq continua el camí de la pacificació

Els seus pensaments també han passat per l'Iraq, que Francesc va visitar el mes de març. La seva oració és que continuï el camí de pacificació emprès “perquè el somni de Déu d'una família humana hospitalària i acollidora envers tots els seus fills es faci realitat”.

Violència interna i terrorisme internacional

La seva atenció també s’ha dirigit ​​a les poblacions africanes que veuen compromès el seu futur per la “violència interna i el terrorisme internacional”, especialment al Sahel i Nigèria, així com a la regió de Tigray i Cabo Delgado. I ha demanat amb esperança que s'esforcin per trobar “solucions pacífiques als conflictes” respectant els drets humans i la sacralitat de la vida.

Per la llibertat de culte i de religió

També ha dedicat un pensament fort per als nombrosos cristians del món que han celebrat la Pasqua amb tantes limitacions i, de vegades, ha dit “sense ni tan sols poder accedir a les celebracions litúrgiques": “Preguem perquè es puguin eliminar aquestes limitacions, així com qualsevol limitació a la llibertat de culte i religió al món, i que tothom pugui pregar i lloar Déu lliurement”.