“La crisi és una oportunitat per canviar el model econòmic i social”

(Fundació Pere Tarrés) Segons les estadístiques, el 30% dels infants espanyols es troben en una situació de pobresa i “el desplegament de l’Ingrés Mínim Vital farà disminuir la pobresa infantil”, ha assegurat Ignacio Álvarez, secretari d’Estats de Drets Socials del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 a la 74a edició del Fòrum Social Pere Tarrés. El secretari també assegurat que el govern espanyol està treballant per poder fer compatible el cobrament d'aquestes ajudes amb la de Renda Garantida de la Ciutadania promoguda per la Generalitat de Catalunya.

La trobada, que també ha comptat amb l’ex diputat d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya, Josep Vendrell, ha servit per posar sobre la taula les mesures que té previstes el govern espanyol per fer front a la crisi econòmica i social que ha agreujat la pandèmia del Covid-19.

Segons ha anunciat Álvarez, el govern central té previst invertir 3.500 milions d’euros provinents del Pla de recuperació per a Europa de la Unió Europea a través de diverses línies d’ajuda que tenen per objectiu consolidar el quart pilar de l’Estat de benestar, el referent a les cures i a l’atenció a les persones dependents.

Álvarez ha reconegut la situació crítica a la que s’han vist abocada moltes famílies a causa de pandèmia, que ha provocat “una enorme patiment”, una conjuntura, però que ha qualificat d’oportunitat, gràcies a la inversió europea. “Tenim la oportunitat de fer servir aquests fons per a canviar el model econòmic i social”, ha afirmat Álvarez. “La injecció de fons europeus està encaminada a canviar el model, però això és com moure un transatlàntic. Quan l’intentem moure, no gira ràpid i molts graus. Tot i això, canviarem el model poc a poc perquè la voluntat hi és”.

Un canvi estratègic en el model de cures

Aquest canvi de model, a través del fons europeus, estaria previst a través de tres línies d’intervenció amb tres grans objectius: avançar en la desinstitucionalització de les cures de llarga durada, modernitzar els serveis socials i millorar l’accessibilitat de tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència. “Aquesta línia té tres grans objectius: canviar el model de suport d’atenció, modernitzar els serveis socials i reforçar l’accessibilitat universal en totes les àrees”, ha exposat Álvarez.

D’altra banda, el secretari d’Estat ha assegurat que el govern també “té previst la millora de les condicions laborals de les persones que treballen atenent les persones dependents”. Una mesura que també vindria acompanyada d’una reformulació i modernització dels centres d’atenció a les persones dependents, “un perfil que anirà creixent a la nostra societat”, amb la intenció de comptar amb centres “més propers, on l’atenció a l’individu sigui més personalitzada.” En aquest sentit, Álvarez també ha anunciat que, a partir de 2022, “les persones amb un grau de dependència reconegut i amb residència al seu domicili, rebran teleassistència”. Una afirmació que Álvarez ha posat a tall d’exemple per explicar la modernització del model assistencial.

Ajudes pel Tercer sector

El secretari d’Estat també ha assegurat que estan previstes ajudes per a les entitats del Tercer sector, molt malmeses per les conseqüències de la crisi derivada del Covid-19, una situació que s’ha traduït en menys subvencions i menys marge de maniobra per donar resposta a l’emergència social. En aquesta línia, Álvarez ha anunciat que “les autoritats competents podran contractar i licitar projectes socials amb les entitats del Tercer sector gràcies als fons europeus”. Uns fons que, segons Álvarez, “també contemplen ajudes directes a cobrir els costos econòmics que han hagut de patir les entitats durant la pandèmia.”

El Fòrum Pere Tarrés, un punt de trobada per al debat

El Fòrum Pere Tarrés, que ja compta amb 74 edicions, s’ha consolidat com un espai de reflexió i debat plural que reuneix periòdicament representats de la vida associativa, social i econòmica de Catalunya.

Pel Fòrum Social Pere Tarrés de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.