El Senyor dels anells

(Genoveva Sacristán) Des d’Homer, l’èpica del “viatge” com a procés iniciàtic d’uns personatges que són cridats a una “missió” essencial per a la salvació del poble, travessa tota la literatura occidental. Virgili, el Dant, Goethe o Joyce, beuen d’aquesta estructura formal de l’“itinerari” interior i exterior, malgrat ja faci temps que hagin desaparegut de la fe les figures dels déus del món homèric. La trilogia èpica de El Senyor dels Anells (1954-1955), de l’escriptor anglès d’origen sudafricà i professor d’anglosaxó i de llengua i literatura anglesa a Oxford, John R. R. Tolkien (1892-1973), és un bell testimoni d’aquesta tradició en clau de literatura fantàstica. No endebades, Tolkien, amb alguns bons amics com ara C. S. Lewis (el qual li dedicà L’estratègia del dimoni), formà part del cèlebre grup de professors anomenat The Inklings, lliurats al conreu de la literatura de ficció. (Llegir més)