Què ha aportat l’Església a la sardana?

(Roger Vilaclara/Sabadell –CR) Més de seixanta religiosos, especialment capellans, han escrit sardanes. Una xifra que ha desencadenat en l’organització del concert ‘Sacerdots Sardanistes’, que oferirà una tria d’aquestes obres. El concert tindrà lloc aquest diumenge a la tarda al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona, regit pels Carmelites Descalços al bell mig de la Diagonal.

El president de l’associació de Músics per la Cobla, Josep Maria Serracant, ha estat l’encarregat de fer l’assessorament musical. En aquesta entrevista en vídeo, des de l’arxiu de l’associació, a Sabadell, explica la tria per al concert. Per una banda, presenten tres autors de sardanes vinculats al món religiós que estan vius: Valentí Miserachs, Frederic Pujol i Joaquim Mesalles. Però també s’han inclòs religiosos difunts com el pare Robert de la Riba o Albert Taulé, entre d’altres.

Tots ells conformen una tria simbòlica de 10 religiosos per al repertori de l’acte. Serracant n’assenyala un tret particular. La majoria d’aquests autors “han esmerçat molts mesos de la seva vida a estudiar música a Roma o a Montserrat”. La influència d’haver treballat música coral i per orgue es reflecteix en unes partitures “que respiren polifonia”, apunta.

La iniciativa forma part de la campanya per impulsar la candidatura de la sardana per esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’acte s’ha organitzat des de la Confederació Sardanista de Catalunya i posa de relleu la riquesa de la sardana fent visible l’aportació dels religiosos al món de la sardana. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Marcel Sabaté, serà l’encarregada de donar vida al repertori final amb la presentació d’Imma Pujol.

Per què els capellans van començar a compondre sardanes?

La sardana ha estat sempre molt lligada a l’ambient religiós catòlic. Miserachs explica que en els anys de la postguerra es va conrear aquest tipus de peces musicals a les parròquies. En un moment on moltes activitats i formes d’expressió estaven prohibides, els grups de teatre, esbart o clubs de jovent lligats a parròquies eren dels únics espais socials que no estaven prohibits.

Va ser en aquests espais on la sardana va proliferar i, per aquest motiu, trobem aquest gruix d’autors vinculats al món religiós. ‘La Santa Espina’ és un exemple d’aquestes prohibicions: no es podia cantar, però sí que es podia tocar. A més, Valentí Miserachs descriu la sardana com “un gènere que eleva l’esperit i fomenta l’agermanament perquè és una dansa oberta a tothom”.

Deu sardanes de deu religiosos diferents

Pel que fa al repertori del concert, en Víctor Rodríguez, un dels impulsors de la iniciativa, explica que “s’ha fet una tria representativa d’autors que englobin diferents estils: hi ha música més popular i d’altre més simfònica”.

Al concert s’hi podran escoltar sardanes tan populars com ‘Corpus a Berga’ del capellà Marià Miró. Una sardana escrita sobre diferents tonades típiques de la Patum i que es toca cada any després d’aquesta gran festa a la capital del Berguedà.

‘Les onze gràcies’ de Joaquim Mesalles, en canvi, és una sardana escrita per un encàrrec d’una família nombrosa: “Vaig intentar que la peça respongués a un diàleg on cada instrument representés un membre de la família”.

Una altra de les sardanes que s’hi interpretaran és ‘Princesa del Collsacabra’ de Frederic Pujol, actual mestre de capella de la Catedral de Girona. Una peça que es va compondre per a l’Aplec del Santuari de la Mare de Déu del Far.

Valentí Miserachs, que viu actualment a Roma, és una de les figures més destacades del repertori, segons Serracant. ‘El nostre Gerard’, la sardana escrita per Miserachs, és una sardana elegíaca que va escriure en record a un familiar i amic que va morir de forma inesperada.

Camí de la UNESCO

Durant l’acte de diumenge serà el mateix Miserachs, vingut des de Roma, qui dirigirà aquesta peça. El concert acabarà amb la interpretació de la sardana ‘Camí de la UNESCO’ d’Anna Abad, la sardana unitària de la candidatura.

El camí cap a la UNESCO és llarg. La candidatura ha fet un primer pas important que és complimentar el dossier i presentar la sol·licitud a l’estat espanyol, després de ser aprovada per la Generalitat. Actualment es treballa perquè la candidatura es presenti conjuntament amb Andorra i França, on també trobem sardanes. “Presentar la sardana de forma internacional permetrà accelerar la candidatura i dotar-la de més solidesa”, explica Josep Maria Clavé, membre de la Confederació Sardanista.

L’entrada al concert és gratuït amb invitació i amb format de taquilla inversa. Els diners recaptats al final del concert es destinaran a cobrir les despeses d’organització i de la candidatura de la sardana com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.