(Parròquia de Sant Pere d’Octavià) Margarita Bofarull, metgessa, religiosa del Sagrat Cor, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica, assessora del Vaticà en la Pontifícia Acadèmia per la Vida i professora de la Facultat de Teologia de Catalunya va oferir una xerrada sobre l’eutanàsia, al Monestir de Sant Cugat, en el marc dels dijous de Formació per a adults de la Parròquia Sant Pere d’Octavià.
Bofarull va aclarir molts conceptes relacionats amb la mort i va lamentar la forma com s’ha aprovat la llei al Congrés ja que “ha prosperat sense que hi hagi hagut cap debat ni parlamentari ni social sobre la mort” i va criticar que la comissió de treball no hagués tingut en compte l’informe del comitè de bioètica d’Espanya, contrari a la despenalització. I va alertar del perill de desprotecció de les persones més vulnerables “aquells que la societat descarta o aquells que senten que són una càrrega per les seves famílies”.
Segons Bofarull, la mort encara és un tabú en la societat: “Ens estem acostumant a escoltar xifres de morts però no hi ha un diàleg social sobre la mort; i la mort ens interroga a tots sobre el sentit de la vida”. Bofarull va comentar que, en el marc d’aquest buit de diàleg, existeix molta confusió sobre el significat de l’eutanàsia i “moltes persones quan diuen “vull l’eutanàsia” en realitat demanen no patir, tenir una bona mort. I això és possible amb altres opcions, com la sedació pal·liativa”
Bofarull va lamentar que aquí a l’Estat Espanyol encara no les tenim garantides. En aquest sentit, va destacar que a Espanya, s’ha calculat que en un any, abans de la pandèmia, havien mort 80.000 persones sense rebre les cures pal·liatives que necessitaven.
Bofarull va explicar amb detall com les cures pal·liatives ajuden a evitar el patiment dels malalts i contribueixen a donar-los una bona mort, un bon final. Per això, va insistir en la necessitat de formació, tant de la societat com dels futurs professionals de la salut en els temes relacionats amb el final de la vida i els pal·liatius.
Margarita Bofarull va concloure recordant un dels aspectes més importants i necessaris en el món actual, de la vida cristiana com és el fet que la vida, a més de ser un bé individual, també és un bé comunitari i va assegurar que “si vivim en autèntica comunitat hi haurà menys peticions d’eutanàsia”.
Podeu recuperar la xerrada a continuació:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.