Temps de diàleg i de generositat

Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar ahir, 14 de febrer. Es van constituir tots els col·legis electorals amb normalitat, després d’una setmana prèvia d’incertesa en què milers de persones presentaren al·legacions per no assistir a la mesa electoral. La jornada va transcórrer sense incidents, amb la restringida i habitual acció que marca la pandèmia, i no gaire atractiva meteorològicament parlant.

La jornada deixa diversos apunts sobre la taula. Els propis líders polítics i mitjans ja han tingut ocasió de parlar-ne. Observant els resultats, es constata que la participació ha estat del 53,5%, la més baixa de les convocatòries al Parlament. Les formacions independentistes assoleixen per primer cop més del 50% de la representació a l’hemicicle. Una altra qüestió és la irrupció de Vox amb 11 diputats. També ha guanyat força la CUP, amb 9 escons, 5 més dels que tenia. La importantíssima davallada de Ciutadans és una altra lectura que es pot fer, a banda de la pèrdua d’un representant del PP. Units-Podem repeteix nombre de diputats i el PDeCat no obté representació parlamentària en quedar-se amb un 2,7% de votants. I, pel que fa a les forces més votades, es produeix un pràctic triple empat. PSC i ERC s’han convertit en les dues formacions més votades, empatant en 33 escons, encara que els socialistes han rebut més vots, i seguits molt a prop de JxCat, amb 32 diputats.

Avui, el procés electoral seguirà el seu curs. Hi ha diversos interrogants que s’aniran desvetllant. Amb les dades a la mà, tant es podria constituir un govern de majoria independentista com procurar l’alternativa d’un nou tripartit d’esquerres... Deia un líder polític que, últimament, les eleccions catalanes se celebren a dues voltes: la primera, la jornada electoral. La segona, a partir de l’endemà, quan s’inicien les negociacions per tal de tancar acords de governabilitat.

Ara és l’hora del diàleg, dels acords, de fer política per constituir la mesa del Parlament, escollir president i formar govern. Un conseller o consellera assumirà la responsabilitat de l’Ensenyament. El Servei d’Educació de Catalunya i, en el nostre cas, les escoles concertades, les escoles cristianes, confiem que es continuarà treballant per seguir desenvolupant l’aplicació de la LEC; per garantir l’estabilitat en el sector de l’ensenyament que, al nostre país, té una estructura i unes característiques determinades configurades per la història i el treball d’una munió de grans mestres i pedagogs; el respecte al dret d’elecció d’escola dels pares en la seva responsabilitat d’educar els fills; el camí cap a la gratuïtat real que elimini diferències i discussions estèrils fixant calendaris i objectius de finançament concrets; la potenciació dels processos d’innovació que donin suport a una formació que permeti un desenvolupament personal harmònic dels nostres alumnes i que els faci arribar a ser bons professionals i excel·lents persones... Sense negligir l’atenció a les situacions personals i socials que, per la seva complexitat extraordinària, demanen una especial actuació i una atenció econòmica adequada... i més que hi podríem afegir.

Hem tingut ocasió de conèixer les diferents propostes educatives, recollides als programes electorals i recordades per alguns partits a la trobada celebrada el proppassat dimecres dia 10. Tot plegat no són desigs inassolibles o quimeres sense horitzó. Confiem en la força del diàleg, en el desig de construir, en la coherència en l’esforç, en el bon fer responsable dels nostres governants, en l’aportació eficaç, generosa i constant dels professionals mestres, professors, personal d’administració i serveis i en la confiança reiterada i agraïda dels pares.

És temps de construir, i a les forces polítiques pertoca ara fer l’esforç. Els desitgem bona feina i bon servei al país.