Flor Pluma: “L’esperança ens urgeix a curar amb misericòrdia”

(URC) Aquest 11 de febrer se celebra la 29a Jornada Mundial del Malalt. Són moltes les congregacions religioses dedicades al servei assistencial als malalts. Entre aquestes, destaca la congregació de Sant Josep de Girona, fundada per Maria Gay i Tibau l’any 1870. Des del Perú ens arriba el testimoni d’esperança de la germana Flor Pluma, de les religioses de Sant Josep de Girona. Destinada a la localitat d’Arequipa, és la Superiora Local de la comunitat “Sembradoras de Paz” i és directora del Centro Médico San José de Tiabaya.

Religioses i el servei assistencial a Arequipa

Flor Pluma explica que treballa en una “casa cune”, per a nens i nenes i alhora al centre mèdic. Atenen als malalts als consultoris i també es realitza acompanyament de malalts i atenció d’infermeria al domicili, educació sanitària i pastoral d’escolta.

Segons explica la religiosa, els habitants de la localitat d’Arequipa pateixen molta pobresa, i les germanes miren de donar-los un cop de mà. “Hi ha moltes famílies pobres que treballen al camp, moltes de les quals són explotades”, explica la religiosa.

Actualment, a Arequipa, la situació dels hospitals està col·lapsada per la pandèmia i s’han instal·lat a les cases dels mateixos pacients. “Capacitem a un membre de la família perquè tingui cura del seu familiar malalt i ens mantingui informats per si es presenta alguna emergència”, explica.

Un amor misericordiós

La germana Flor Pluma exposa que la seva font d’esperança enmig d’aquest context, i ara més amb la Covid-19, és Crist. “Crist ens ha acompanyat durant aquest temps per ajudar-nos i ens ha dit: ‘no et preocupis, estic amb tu no tinguis por’. Això ha fet que el nostre interior es faci fort”.

“L’esperança viscuda, ens urgeix a curar amb misericòrdia, a alleujar els sofriments dels malalts amb un amor especial”, explica la religiosa. “Com si ho fes una mare amb el seu fill malalt amb tendresa i abnegació”. Segons Flor Pluma, “l’esperança les porta a veure el Senyor a la cara dels que pateixen, oprimits per la malaltia”. “Una esperança que cada dia ens recorda que per això ens hem consagrat a Déu, per ajudar en els hospitals, geriàtrics, centres mèdics …en seus domicilis”, afegeix.

“Avui són els afectats per aquest virus la nostra prioritat i estem pendents d’ells des que inicien el tractament fins que acaben, gràcies a Déu, amb resultats favorables”.

Rere el cansament, l’alegria

Aquest coneixement que Crist és present, les acompanya a ella i a tot l’equip mèdic. Conviuen amb aquesta font d’esperança “vetllant amb la fundadora Maria Gay i Tibau, a Crist en el sagrari i en l’oració i, després, al germà malalt”. “Aquesta Esperança és una crida que implica cansaments i fatigues si, però també immenses alegries que ens empenyen cada dia a servir amb alegria”, afegeix.