Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya aplega un col·lectiu ric i plural, amb 153 institucions titulars, que ho són de 396 escoles arrelades als pobles, barris i ciutats dels 124 municipis i 36 comarques de Catalunya on són ubicades i que ofereixen diferents i singulars propostes de servei, en cada cas amb valors propis i específics. Reunim escoles amb una llarga trajectòria, des de les que acumulen més de 300 anys d’història fins a les de més recent creació; escoles grans, escoles petites… totes amb una profunda vocació educativa, amb un tracte familiar i amb l’alumne i l’educador al centre de la seva atenció. Són escoles compromeses amb l’educació de qualitat per a tothom.

Unes escoles que arrelades en una profunda tradició, en permanent recerca de la veritat, han contribuït a articular Catalunya i a preservar-ne la identitat col·lectiva des d’un sentiment de pertinença entre el seu conjunt d’escoles. Els seus projectes, amb identitat pròpia que reflecteix l’esperit emprenedor de l’Ideari que les conforma, són una proposta educativa que, des de la bona nova de Jesús i en un clima de llibertat, proposen un horitzó de sentit per a la persona i ofereixen camins de creixement integral.

Institucions a les quals no els fa por educar des de la diferència, perquè accepten plenament que cada persona és un ésser únic i irrepetible, creditor de tota atenció, que necessita refermar la seva dignitat sent plenament acollit en totes les institucions en què participa, com és el cas de l'escola. Al nostre carisma resta integrat el principi d’inclusió, que al nostre sistema educatiu constitueix una gran aposta en pro de l’equitat. Volem que la nostra oferta educativa estigui oberta a totes les famílies, sense cap mena de discriminació; per això defensem el model de concert com una manera de fer efectiu el dret de tothom a l’educació en un règim de llibertat.

Quan el col·lectiu d’escoles cristianes va subscriure el Pacte contra la Segregació ho feia sabent que bona part de les mesures incorporades són un repte molt important, però convençuda de la voluntat de fer possible la igualtat d’oportunitats, amb independència de la multiplicitat de contextos socioeconòmics i culturals existents, amb un propòsit definitori: ni desigualtat ni homogeneïtat, sinó igualtat en la diversitat.

L’Administració educativa té l’obligació que l’escolarització en centres educatius ordinaris de tot l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu vagi acompanyada dels recursos suficients per atendre’l amb garanties i permetre una educació personalitzada. Aquest deure xoca amb la crua realitat, mostra diàfana de l’infrafinançament dels centres concertats. Prenent com a referència l’estudi del cost de la plaça escolar, publicat pel Síndic de Greuges, als centres concertats caldria un finançament addicional per alumnat amb necessitats educatives específiques de tipus socioeconòmic de 988,1 €. El sistema actual de finançament dels centres concertats inclou un finançament addicional que, per al curs 2019-2020, ha estat de 452,5 euros per alumne NEE/curs, molt lluny de l’import de referència resultant de l’esmentat estudi. Amb dues dificultats afegides: aquesta subvenció només la reben els centres que escolaritzen més d’un 10% d’alumnat amb necessitats educatives específiques i en massa ocasions no es disposen de les resolucions dels directors o directores dels Serveis Territorials que qualifiquen l’alumnat amb aquesta característica i per tant tenen vedats els ajuts. Una situació tant discriminatòria com injusta que, a més, compromet la situació econòmica de les escoles perquè, malgrat aquest incompliment de l’Administració, escolaritzen l’alumnat assignat.

Aquest curs 2020-2021 el Departament ha previst una dotació de 8 milions d’euros per al finançament addicional dels centres concertats a través de la subvenció per escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de condicions socioeconòmiques, encara amb el llindar de la superació del 10% d’aquest alumnat. Per al curs 2021-2022, l’impacte al pressupost per garantir el mòdul de 988,1 euros als centres concertats ha de ser de més de 9,5 milions d’euros. L’objectiu, a cinc cursos vista, considerant una situació d’equilibri en la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives específiques entre els centres públics i els concertats, i considerant els nivells actuals de finançament ordinari, se situa en una dotació de més de 70,1 milions d’euros.  

Són objectius notables i benintencionats que repercuteixen en un necessari increment de les dotacions econòmiques i en un canvi de política d’atenció a la diversitat. L’escola concertada en serà corresponsable, però sabent i exigint que l'Administració educativa ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (arts. 50.1 i 199 de la Llei d’educació; art. 88.2 de la Llei orgànica d’educació) i que pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (arts. 6.3, 50.3 i 202 de la Llei d’educació).

Assumint una postura realista, cal una aplicació progressiva d’aquestes previsions, en funció dels ajuts econòmics a les activitats o als serveis associats a l'escolarització i dels recursos públics esmerçats per l’Administració educativa per garantir l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, d’acord amb els principis de suficiència financera. Sense dotació econòmica, aquests objectius són afirmacions gratuïtes i demagògiques i la manera de fer actualment adoptada en l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques és un element de pressió per a la viabilitat de les escoles. L’Administració n’ha de prendre bona nota i actuar en conseqüència. De moment, tot són (bones?) intencions... que han d’esdevenir realitats.