Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El capítol setè de la primera carta de Pau als corintis està dedicat a respondre les qüestions sobre el matrimoni i la virginitat. D’aquest capítol en llegim uns versets a la segona lectura d’aquest diumenge (1Co 7,32-35). Per ajudar a la lectura d’aquest text, pot ser bo tenir presents algunes consideracions prèvies.   

Hi ha qui ha vist en algunes de les exposicions de Pau una certa influència de l’estoïcisme. Era un moviment filosòfic que defensava la indiferència i l’apatia pel que fa a les coses externes d’aquest món, sobretot es mostraven indiferents al plaer o al dolor. L’autèntic estoic volia desempallegar-se i deslliurar-se de la seva condició externa, només així podia aconseguir l’absoluta equanimitat i serenor.  Per aquest corrent de pensament el matrimoni era vist negativament però aquesta visió negativa no era compartida per Pau.

A més d’això, al costat d’un grup de lliberals que no veia cap barrera en la pràctica de la sexualitat,  hi havia dins la comunitat alguns membres que, fugint del llibertinatge existent a la ciutat de Corint i inspirats en la doctrina de Pau sobre la dignitat del cos del cristià, pensaven que la unió matrimonial  era contrària a la nova vida en Crist iniciada en moment del baptisme.  Pau contraposa les seves paraules sobre el matrimoni i la virginitat tant davant les exageracions dels desenfrenats com dels rigoristes.

L’altra circumstància que cal tenir en compte és l’esperança escatològica que vivien les primeres comunitats cristianes. Això vol dir que tenien posada la mirada en els temps darrers i definitius on seria una realitat el tan esperar retorn de Jesús. El temps s’acaba, el retorn s’apropa per tant, determinades situacions poden quedar molt relativitzades entre elles el fet d’estar casat o no.

El text que ens ocupa comença amb una contraposició entre el no casat i el casat pel que fa a la dedicació a les coses del Senyor. Segueix dient el mateix de les dones no casades i les casades. El verset 35 emfasitza la bondat de la dedicació al Senyor que, al cap d’avall, per Pau és el que compte.

Reiteradament apareix el verb grec  “merimnaô” (4 vegades) que traduïm per ocupar-se dedicar-se. El verb vol dir: cuidar d’algú o d’alguna cosa, dedicar-se en cos i ànima a algú o alguna cosa, ser sol·lícit, afanyar-se, esforçar-se, tenir ànsia, escarrassar-se. El sentit que queda descartat és el de dedicar-se a pràctiques religioses o cultuals, tot i que el context podria induir a donar-li aquest sentit. Un text de Mateu pot aportar molta llum al sentit que Pau vol donar al terme en aquest passatge: Jesús invita a no deixar-se dominar per les preocupacions materials: “No us preocupeu (merimnêsête) pensant que menjareu o que beureu...Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que vol... No us preocupeu (merimnêsête) doncs pel demà” (Mt 6,31.33.34). És evident que per Pau la prioritat és l’expansió del Regne de Déu. Queda poc temps abans del retorn de Jesús i la feina a fer és molta, per això la preocupació pel Regne passa al davant de tota altra preocupació. Per això Pau considera més ben situats cara la proclamació del Regne de Déu els qui no tenen cap més preocupació i ocupació que aquesta.

Per Pau tots els creients, homes o dones, solters o casats han d’estar dedicats al servei del Senyor. És cert que Pau veu que als solters els és possible una major dedicació, però això no vol  dir pas que es limiti només a ells; això pot ser una avantatge donada la urgència dels temps darrers però no vol dir que l’estat de solter sigui intrínsecament superior al matrimoni.

Diumenge 4art durant l’any. 31 de Gener de 2021