Els set sagraments

El sagraments són les celebracions que l’Església reconeix com a moments màximament significatius de la fe i de la presència de Jesucrist i del seu Esperit en la comunitat i en determinades persones concretes.

Són set i han estat reconeguts com a tals al llarg dels primers segles cristians, començant pels dos sagraments bàsics que es troben explícitament presents als textos del Nou Testamernt, i que són el baptisme i l’eucaristia.

¿Que per què són aquests set? Doncs perquè, com he dit, van anar sent reconeguts com a tals al llarg dels primers segles, fin a un cert moment en què el seu conjunt va ser assumit formalment per l’Església. ¿Que les coses podrien haver estat d’una altra manera? Doncs sí, evidentment. Però és que la vida es construeix per acumulació al llarg de la història, i aquest conjunt de set celebracions anomenades sagraments és el que ha arribat fins a nosaltres, i crec que no cal donar-hi més voltes.

Els set sagraments, doncs, no són els que són com a resultat de cap planificació reflexionada ni de cap voluntat sistemàtica. Però tot i així, nosaltres sí que podem mirar de sistematitzar-los, de donar-los un sentit conjunt. De fet, al llarg del temps, aquest intent de sistematització s’ha mirat de fer de diverses maneres i amb resultats més o menys reeixits. I un servidor també voldria oferir aquí una possible sistematització, que no té cap més valor que la de mirar d’entendre millor el seu sentit i funció. Seria aquesta:

El primer grup són els sagraments bàsics, els que trobem en el Nou Testament: el baptisme, que és el sagrament que ens incorpora a la vida cristiana, i l’eucaristia, que és el sagrament que reuneix i alimenta els creients formant comunitat. I entremig, el sagrament de la confirmació, que és com un duplicat del baptisme: confirma allò que el baptisme ha significat, i referma el do de l’Esperit i la pertinença eclesial. Aquests tres sagraments reben el nom de sagraments de la iniciació, perquè tots tres junts fan que una persona entri plenament en el camí cristià.

El segon grup el formen els sagraments de la penitència i de l’orde. Són els sagraments que responen a dues necessitats bàsiques de la comunitat cristiana, una de resposta davant el mal, i una de projecció de futur. La penitència respon a la necessitat de recuperar aquells que, amb la seva manera d’actuar i de viure, han trencat amb la comunitat. I l’orde respon a la necessitat que la comunitat tingui uns responsables que li donin estabilitat i continuïtat.

I el tercer grup el formen els dos sagraments que queden, la unció dels malalts i el matrimoni, i miren cap a dues situacions de la vida humana, amb les mateixes perspectives que els dos sagraments anteriors: una situació de mal, i una situació de projecció de futur. El sagrament de la unció dels malalts, celebra la presència confortadora de Déu en els moments dolorosos i difícils de la malaltia. I, finalment, l’últim, el matrimoni, celebra la presència joiosa i estimulant de Déu en la unió amorosa i fecunda de la parella humana.